L’espai urbà del capitalisme.La construcció del projecte neoliberal de Palma

Laburpena

La lògica urbana hegemònica que analitza aquesta tesi tant sols es pot entendre a través d’una perspectiva històrica del capitalisme. La teoria crítica urbana ha aprofundit en les relacions entre l’espai urbà i el capitalisme, tot reflectint que cada mode de producció ha produït un tipus de ciutat específic. És a dir, que cada règim d’acumulació del capitalisme històric ha cristal·litzat en una expressió urbana concreta i unes relacions socials de producció i reproducció específiques. En l’evolució del capitalisme històric, la ciutat –amb diferències en funció del règim d’acumulació imperant a cada moment- ha jugat el paper de punt de condensació per a l'absorció dels excedents de capital a escales geogràfiques de cada vegada més grans. En aquest sentit, la producció de ciutat, vehiculada en el circuit secundari de capital, s'ha convertit en un dels eixos centrals dins dels circuits d'acumulació. I d’aquesta manera, la producció social de l'espai urbà ha esdevingut fonamental per a la reproducció de la societat i del propi capitalisme. Amb la concentració dels mitjans de producció a les ciutats, propiciat pel capitalisme industrial, es va iniciar el procés de modernització urbana amb la conseqüent formació de plusvàlues. La concentració de població i activitats als centres urbans va generar moltes deseconomies com la insalubritat que l’urbanisme liberal volia resoldre amb tres tipus d’estratègies: l’extensió de les ciutats existents amb el previ enderrocament de les murades (eixamples), la reurbanització de les ciutats preindustrials (reformes interiors) i la creació de ciutats completament noves (ciutats jardí). Els plans de Palma de la primera meitat del segle XX, amb retòrica de discursos d’obertura al món, responen a aquestes estratègies.