Estratègia per millorar l'ús eficient de l'aigua en caqui Roig Brillant i tomata tipus RAF

Resumen

En aquesta tesi doctoral s’ha estudiat la relació del potencial hídric amb diferents característiques de producció en els conreus de caqui (cultivar Roig Brillant) i tomata (cultivar RAF) conreat en hivernacle. Per a aquesta finalitat s’ha emprat una nova tecnologia per mesurar el potencial hídric i s’ha establert un protocol de producció eficient. S’han generat un gran nombre de combinacions de reg per als dos conreus, i a més en tomata RAF s’han aplicat diferents concentracions salines, generant dos condicions d’estrés. En el cas del cultivar Roig Brillant el potencial hídric de tija ha mostrat una bona relació amb la producció total i amb el calibre del fruit, moment del climateri, concentració en sucres i vida postcollita del fruit. En el cas del cultivar RAF els valors de potencial hídric de tija han tingut una bona correlació amb la producció i el contingut en sòlids solubles al fruit sempre que els nivells d’estrés foren lleugers. Quan el grau d’estrés aplicat fou major, es va distorsionar la relació entre el potencial hídric de tija i el contingut en sòlids solubles. Les dades obtingudes han permés establir un sistema de producció eficient basat en les lectures del potencial hídric de tija. Aquest treball, per tant, fica en valor aquest tipus de mesura, que pot ser presa de forma senzilla i ràpida i que permet optimitzar el reg segons les característiques que per a cada conreu es pretenguen obtindre.