Effects of rehydration on the physical and technical condition in soccer players

Resum

Aquest estudi té com a objectiu determinar l’efecte de la rehidratació en la condició física i la tècnica de 12 jugadors de futbol semiprofessionals (21,14 ± 1,69 anys) que es van sotmetre a un entrenament regular de futbol (129 ± 7 min). Els participants van ingerir aigua ad libitum, o es van hidratar d’acord amb les recomanacions estandarditzades. A cada sessió es mesurà la temperatura, l’altura màxima del salt vertical i la precisió en 4 llançaments de penal, amb estímul visual i auditiu, abans i després de les sessions d’entrenament. La deshidratació aconseguida i la taxa de sudoració foren més grans quan els jugadors bevien lliurement a voluntat, contra una rehidratació recomanada (1,3 ± 0,8% vs. 0,5 ± 0,6%; p = 0,01) (730,3 ± 275,6 vs. 516,9 ± 111,2 ml/h, p = 0,02). En la temperatura timpànica d’un sol moviment, a la sessió en què es programà la hidratació (p = 0,06 vs. p < 0,01) hi hagué interacció entre el tractament i el temps (p = 0,01). Després de l’entrenament, l’altura del salt fou major que a l’inici (p < 0,01) i també més alt que la del grup ad libitum (p = 0,04). En el cas dels xuts, hi hagué una diferència significativa en la relació temporal del tractament (p = 0,01), cosa que indica que la hidratació fou efectiva per reduir el nombre d’errors. Aquestes dades indiquen que una deshidratació moderada podria afectar la força muscular de la cama i reduir la precisió motora durant un llançament simulat de penal en el futbol.