Estudio sobre compromiso y expectativas de autoeficacia académica en estudiantes universitarios de grado

  1. Álvarez-Pérez, Pedro Ricardo 1
  2. López-Aguilar, David 1
  3. Garcés-Delgado, Yaritza 1
  1. 1 Universidad de La Laguna
    info

    Universidad de La Laguna

    San Cristobal de La Laguna, España

    ROR https://ror.org/01r9z8p25

Revista:
Educar

ISSN: 0211-819X 2014-8801

Any de publicació: 2021

Títol de l'exemplar: Construir una educació inclusiva

Volum: 57

Número: 2

Pàgines: 481-499

Tipus: Article

DOI: 10.5565/REV/EDUCAR.1316 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Educar

Resum

L’anàlisi de les expectatives acadèmiques i del nivell de compromís vers el grau que cursa l’alumnat universitari permet conèixer fins a quin punt és capaç de realitzar una autoavaluació, generalment subjectiva, sobre la probabilitat d’aconseguir bons resultats en els seus estudis. La finalitat d’aquesta investigació és analitzar la incidència que el compromís acadèmic té en les creences d’autoeficàcia i en les expectatives de rendiment en universitaris de grau. La mostra la constitueixen 502 alumnes de primer i segon curs dels graus oferts per la Facultat d’Educació de la ULL, a qui se’ls va administrar l’escala validada de compromís acadèmic Utrech Work Engagement Scale-UWES-17 i, per tal de valorar les expectatives de rendiment acadèmic, se’ls va preguntar quines qualificacions esperaven obtenir a la fi del primer semestre. Els resultats van revelar que els estudiants que tenien creences favorables cap a l’assoliment de bones qualificacions eren els que obtenien millors puntuacions en l’escala de compromís acadèmic. La incidència que exerceix aquest paràmetre en les expectatives de resultats de l’alumnat universitari obre una línia d’actuació important en l’educació superior, encaminada a aconseguir un nivell més elevat d’adaptació, persistència i èxit en els estudis.

Referències bibliogràfiques

  • ÁLVAREZ-PÉREZ, P.R.; LÓPEZ-AGUILAR, D. y VALLADARES-HERNÁNDEZ, R.A. (2021). La influencia del engagement en las trayectorias formativas de los estudiantes de bachillerato. Estudios Sobre Educación (ESE), 40, 27-50. https://doi.org/10.15581/004.40.27-50
  • ARRIAGA, J.; BURILLO, V.; CARPEÑOL, A. y CASARAVILLA, A. (2011). Caracterización de los tipos de abandono: Dividamos el problema y venceremos más fácilmente. I Conferencia Latinoamericana sobre el Abandono en la Enseñanza Superior. Managua: Universidad Nacional Autónoma de Nicaragua.
  • BANDURA, A. (1982). Self-efficacy mechanism in human agency. American Psychologist, 2, 122-147. https://doi.org/10.1037/0003-066X.37.2.122
  • BELHUMEUR, S.; BARRIENTOS, A. y RENATA-SALAZAR, A. P. (2016). Niveles de estrés de la población estudiantil en Costa Rica: Diferencias en función de las variables nivel socioeconómico, rendimiento académico, nivel académico y zona geográfica. Psychology, Society, & Education, 8(1), 13-22. https://doi.org/10.25115/psye.v8i1.457
  • BERNARDO, A.; CEREZO, R.; RODRÍGUEZ, L. y TUERO, E. (2015). Predicción del abandono universitario: Variables explicativas y medidas de prevención. Fuentes: Revista de la Facultad de Ciencias de la Educación, 16, 63-84. https://doi.org/10.12795/revistafuentes.2015.i16.03
  • BETHENCOURT, J.T.; CABRERA, L.; HERNÁNDEZ, J.; ÁLVAREZ, P. y GONZÁLEZ, M. (2008). Variables psicológicas y educativas en el abandono universitario. Revista Electrónica de Investigación Psicoeducativa, 18, 603-622. http://dx.doi.org/10.25115/ejrep.v6i16.1298
  • BRESÓ, E. y GRACIA, E. (2007). Bienestar psicológico en profesionales y estudiantes universitarios: Un estudio comparativo desde la Psicología Organizacional Positiva. Revista de Psicología Social Aplicada, 17, 23-38. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2934547.
  • BRESÓ, E.; SALANOVA, M. y SCHAUFELI, W.B. (2007). In Search of the “Third Dimension” of burnout: Efficacy or inefficacy. Applied Psychology: An International Rewiev, 56(3), 460-478. https://doi.org/10.1111/j.1464-0597.2007.00290.x
  • CARMONA-HALTY, M.; SCHAUFELI, W. y SALANOVA, M. (2017). The Utrecht Work Engagement Scale for Students (UWES-9S): Factorial Validity, Reliability, and Measurement Invariance in a Chilean Sample of Undergraduate University Students. Frontiers in Psychology, 10, 1-5. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2019.01017
  • CASAS, Y. y BLANCO, A. (2017). Testing Social Cognitive Career Theory in Colombian Adolescent Secondary Students: A study in the field of mathematics and science. Revista Complutense de Educación, 28(4), 1173-1192. https://doi.org/10.5209/RCED.52572
  • CAVAZOS, J. y ENCINAS, F.C. (2016). Influencia del engagement académico en la lealtad de estudiantes de posgrado: Un abordaje a través de un modelo de ecuaciones estructurales. Estudios Gerenciales, 32, 228-238. https://doi.org/10.1016/j.estger.2016.07.001
  • CHEN, R. (2012). Institutional Characteristics and College Student Dropout Risks: A Multilevel Event History Analysis. Research in Higher Education, 53, 487-505. https://doi.org/10.1007/s11162-011-9241-4
  • CHO, E. (2016). Making Reliability Reliable: A Systematic approach to reliability coefficients. Organizational Research Methods, 19, 651-682. https://doi.org/10.1177/1094428116656239
  • COATES, H. y MCCORMICK, A. (eds.) (2014). Engaging university students: International insights from system-wide studies. Dordrecht: Springer.
  • FAUL, F.; ERDFELDER, E.; LANG, A.G. y BUCHNER, A. (2007). G*Power 3: A flexible statistical power analysis program for the social, behavioral, and biomedical sciences. Behavior Research Methods, 39(2), 175-191. https://doi.org/10.3758/BF03193146
  • FIGUERA, P.; TORRADO, M.; DORIO, I. y FREIXA, M. (2015). Trayectorias de persistencia y abandono de estudiantes universitarios no convencionales: Implicaciones para la Orientación. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 18(2), 107-123. https://doi.org/10.6018/reifop.18.2.220101
  • GEORGE, D. y MALLERY, M. (2001). Using SPSS for Windows step by step: A simple guide and reference. Boston, MA: Alyin y Bacon.
  • GIL-MONTE, P.R. (2003). El síndrome de quemarse por el trabajo (síndrome de burnout) en profesionales de enfermería. Revista Eletrônica InterAção Psy, 1, 19-33. Recuperado de https://cutt.ly/9bDbLUN.
  • HOLGADO, F.; SUÁREZ, J.C. y MORATA, M.D.L.A. (2019). Modelos de Ecuaciones Estructurales, desde el «Path Analysis» al Análisis Multigrupo: Una Guía Práctica con LISREL. Madrid: Sanz y Torres.
  • ÍÑIGUEZ, T.; ELBOJ, C. y VALERO, D. (2016). La Universidad del Espacio Europeo de Educación Superior ante el abandono de los estudios de grado: Causas y propuestas estratégicas de prevención. Educar, 52(2), 285-313. https://doi.org/10.5565/rev/educar.674
  • JANG, H.; REEVE, J. y DECI, E.L. (2010). Engaging students in learning activities: It is not autonomy support or structure but autonomy support and structure. Journal of Educational Psychology, 102(3), 588-600. https://doi.org/10.1037/a0019682
  • JURADO, P.; FIGUERA, P. y LLANES, J. (2019). Análisis de las motivaciones y de las expectativas de los estudiantes de máster en Educación. Educar, 55(2), 325-341. https://doi.org/10.5565/rev/educar.1016
  • LENT, R.W.; TAVEIRA, M.; FIGUERA, P.; DORIO, I.; FARIA, S. y GONÇALVES, A.M. (2017). Test of the social cognitive model of well-being in Spanish college students. Journal of Career Assessment, 25(1), 135-143. https://doi.org/10.1177/1069072716657821
  • LIÉBANA-PRESA, C.; FERNÁNDEZ-MARTÍNEZ, C. y MORÁN-ASTORGA, C. (2017). Relación entre la inteligencia emocional y el burnout en estudiantes de enfermería. Psychology, Society, & Education, 9(3), 335-345. https://doi.org/10.25115/psye.v9i3.856
  • LIÉBANA-PRESA, C.; FERNÁNDEZ-MARTÍNEZ, M.E.; VÁZQUEZ CASARES, A.M.; LÓPEZ-ALONSO, A.I. y RODRÍGUEZ-BORREGO, M.A. (2018). Burnout y engagement en estudiantes universitarios de enfermería. Enfermería Global, 17(2), 131-152. https://doi.org/10.6018/eglobal.17.2.268831
  • MARTÍNEZ, I.M. y SALANOVA, M. (2003). Niveles de burnout y engagement en estudiantes universitarios: Relación con el desempeño y desarrollo profesional. Revista de Educación, 330, 361-384. Recuperado de https://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:185fe08c-621e-4376-b0e7-22d89b85e786/re3301911213-pdf.pdf.
  • MARTOS, A.; PÉREZ, M.C.; MOLERO, M.M.; GÁZQUEZ, J.J.; SIMÓN, M.M. y BARRAGÁN, A.B. (2018). Burnout y engagement en estudiantes de Ciencias de la Salud. European Journal of Investigation in Health, Psychology and Education, 8(1), 23-36. https://doi.org/10.30552/ejihpe.v8i1.223
  • MUÑOZ, J.A. y AMÓN, I. (2013). Técnicas para detección de outliers multivariantes. Revista en Telecomunicaciones e Informática, 3(5), 11-25. Recuperado de http://hdl.handle.net/20.500.11912/6582.
  • PARRA, P. (2010). Relación entre el nivel de Engagement y el rendimiento académico teórico/práctico. Revista de Educación en Ciencias de la Salud, 7(1), 57-63. Recuperado de http://www2.udec.cl/ofem/recs/anteriores/vol712010/revbib71a.pdf.
  • RAYKOV, T. y MARCOULIDES, G.A. (2017). Thanks Coefficient Alpha, We Still Need You! Educational and Psychological Measurement, 79(1), 200-210. https://doi.org/10.1177/0013164417725127
  • RUÉ, J. (2007). Enseñar en la universidad: El EEES como reto para la educación superior. Madrid: Narcea.
  • SALANOVA, M.; MARTÍNEZ, I.M.; BRESÓ, E.; LLORENS, S. y GRAU, R. (2005). Bienestar psicológico en estudiantes universitarios: Facilitadores y obstaculizadores del desempeño académico. Anales de Psicología, 21(1), 170-180. Recuperado de https://www.redalyc.org/pdf/167/16721116.pdf.
  • SAVAGE, M.W.; STROM, R.E.; EBESU HUBBARD, A.S. y AUNE, K.S. (2017). Commitment in College Student Persistence. Journal of College Student Retention: Research, Theory & Practice, 21(2), 242-264. https://doi.org/10.1177/1521025117699621
  • SCHAUFELI, W.B. y BAKKER, A.B. (2003). UWES: Utrecht Work Engagement Scale. Utrecht: Utrecht University.
  • SCHAUFELI, W.B.; MARTÍNEZ, I.M.; PINTO, A.M.; SALANOVA, M. y BAKKER, A.B. (2002a). Burnout and engagement in university students: A cross-national study. Journal of Cross-Cultural Psychology, 33(5), 464-481. https://doi.org/10.1177/0022022102033005003
  • SCHAUFFELI, W.B. y SALANOVA, M. (2007). Efficacy or inefficacy, that’s the question: Burnout and work engagement, and their relationships with efficacy believes. Anxiety, Stress and Coping, 20, 177-196. https://doi.org/10.1080/10615800701217878
  • SCHAUFELI, W.B.; SALANOVA, M.; GONZÁLEZ-ROMÁ, V. y BAKKER, A. (2002b). The measurement of burnout and engagement: A confirmatory factor analytic approach. Journal of Happiness Studies, 3, 71-92. https://doi.org/10.1023/A:1015630930326
  • TINTO, V. (1975). Dropout from Higher Education: A Theoretical Synthesis of Recent Research. Review of Educational Research, 43(1), 89-125. https://doi.org/10.3102/00346543045001089
  • TINTO, V. (2017). Through the Eyes of Students. Journal of College Student Retention: Research, Theory & Practice, 19(3), 254-269. https://doi.org/10.1177/1521025115621917
  • TOMCZAK, M. y TOMCZAK, E. (2014). The need to report effect size estimates revisited: An overview of some recommended measures of effect size. Trends Sport Sciences, 1(21), 19-25. Recuperado de https://cutt.ly/lbDbRAI.
  • TORRADO, M. y FIGUERA, P. (2019). Estudio longitudinal del proceso de abandono y reingreso de estudiantes de Ciencias Sociales: El caso de Administración y Dirección de Empresas. Educar, 55(2), 401-417. https://doi.org/10.5565/rev/educar.1022
  • VENTURA-LEÓN, J.L. y CAYCHO-RODRÍGUEZ, T. (2017). El coeficiente Omega: Un método alternativo para la estimación de la confiabilidad. Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales, Niñez y Juventud, 15(1), 625-627. Recuperado de https://www.redalyc.org/pdf/773/77349627039.pdf.
  • WILKINS, S.; BUTT, M.M.; KRATOCHVIL, D. y BALAKRISHNAN, M.S. (2016). The Effects of Social Identification and Organizational Identification on Student Commitment, Achievement and Satisfaction in Higher Education. Studies in Higher Education, 41(12), 2232-2252. https://doi.org/10.1080/03075079.2015.1034258