Renal health in patients with non-alcoholic fatty liver disease and metabolic syndrome

Laburpena

La malaltia del fetge gras no alcohòlic (MFGNA) és un trastorn comú caracteritzat per la deposició de greix en els hepatòcits; el seu desenvolupament està associat amb hàbits d'estil de vida poc saludables, obesitat visceral, resistència a la insulina (RI) i síndrome metabòlica (Smet). És un factor de risc de malaltia cardiovascular, diabetis tipus 2 (DM2), i malaltia renal crònica (MRC). Aquesta última, al seu torn es relaciona amb riscos cardio-metabòlics, i pot empitjorar amb la progressió de la MFGNA. En pacients obesos amb Smet, l'MRC freqüentment està precedida per una fase de hiperfiltració glomerular, un factor de risc per a la pèrdua accelerada de la funció renal. La millora de la hiperfiltració amb teràpia farmacològica o pèrdua de pes ofereix efectes renoprotectors a l'alentir la disminució de la taxa de filtració glomerular (TFG) a llarg termini. Els estudis sobre l'associació entre la MFGNA i l'MRC es centren en la TFG en estadi-3, mentre que no hi ha informació sobre la seva relació durant l'etapa de hiperfiltració. A més, no hi ha proves de si la reducció de la MFGNA millora la hiperfiltració. Aproximadament la meitat dels pacients amb MFGNA mostren signes de hiperferritinèmia, i un augment lleu de l'acumulació de ferro hepàtic (HH) no relacionat amb l'hemocromatosi hereditària, en el context de la Smet. El ferro pot empitjorar la MFGNA a estadis més avançats, augmentant l'estrès oxidatiu i alterant el metabolisme de la insulina i dels lípids. L'augment del quocient albúmina/creatinina (ACR) en orina sovint s'associa amb hiperferritinèmia, i tots dos, de forma independent, s'associen amb la Smet i la RI. L'ACR també s'associa amb la MFGNA, possiblement intervinguda per la RI. Hiperferritinèmia, RI i MFGNA estan interrelacionades i contribueixen al risc d'albuminúria. L’ HH també està relacionat amb la hiperferritinèmia, la RI i la MFGNA, però, no hi ha evidència de la seva associació amb l’albuminúria. Existeixen poques dades sobre el paper de la dieta en el desenvolupament d'MRC, en específic sobre l'augment de l’albuminúria. Els estudis es centren en la ingesta de proteïnes i, quan distingeixen entre proteïna animal i vegetal, s’observa que les proteïnes de la carn tenen possibles implicacions; però, els resultats segueixen sent inconsistents. Generalment, els patrons dietètics predominantment vegetarians, baixos en proteïnes i greixos animals, mostren una relació inversa amb l'augment de l'albúmina, però calen més evidències. Per tot l'anterior, l'objectiu general de la present tesi doctoral és explorar una possible relació entre la MFGNA i la salut renal. La població de l'estudi inclou pacients adults, de 40-60 anys, amb Smet i MFGNA diagnosticada per ecografia, inclosos en un assaig d'intervenció de 6 mesos amb dieta i activitat física. Els resultats mostren que els pacients amb MFGNA confirmada, tenen més probabilitats de presentar un augment de la TFG estimada (TFGe) que els pacients sense ella, i que la hiperfiltració està associada amb el greix hepàtic. Després de proporcionar una dieta sana baixa en calories, i activitat física, els pacients que presentaven hiperfiltració a l'inici de l'estudi van experimentar una reducció tant de la TFGe, com de l'ACR. La millora de la hiperfiltració es va associar amb una reducció del greix hepàtic i de la RI, i a un augment en la despesa energètica. HH, RI i ferritina sèrica s'associen amb l'ACR en pacients amb MFGNA i Smet. Conseqüentment, els pacients amb un augment lleu de HH presenten nivells més alts d'ACR, RI, ferritina sèrica i contingut de greix hepàtica que aquells sense evidència de sobrecàrrega de HH. Finalment, en pacients amb Smet i MFGNA, l'augment de la ingesta de greix animal i la RI prediuen l'augment de albuminúria. En conjunt, aquests resultats destaquen un possible paper de la MFGNA en la salut renal en pacients amb Smet. Es necessita seguir estudiant les associacions primerenques entre la MFGNA i l'MRC i si la introducció d'hàbits saludables pot canviar els resultats renals a llarg termini.