Deporte, ocio y sociabilidad en las islas Canarias occidentales (1850-1936)

Resumen

Aquest treball tracta l’aparició i desenvolupament de la sociabilitat esportiva a les Illes Canàries Occidentals en un período comprès entre 1850 i 1936. És un treball que neix des d’una perspectiva teòrica i metodològica de caràcter sòcio-històric, atenent a una visió més inclusiva i oberta, pròpia de les ciències socials. Es fa a partir de diferents premises teòrico conceptuals: la reflexivitat dels actors socials i la seva adscripció a un camp social, propi i específic; el sentit obert del concepte sociabilitat, més enllà de l’estudi de les associacions; la complexitat del fenomen estudiat, dotat de particularitats i circunscrit a un context mediterrani més ampli; així com les similituds mantingudes amb les tesis de Guttmann (1977) i Elias i Dunning (1992). Així, els capítols del treball aborden els diferents àmbits o sentits de la sociabilitat, mostrant com apareixen i es desenvolupen el lleure, les pràctiques físiques i esportives en cadascun d’ells. Així, la sociabilitat vinculada a contextos recreatius i culturals, regeneracionistes, militars, de quadres o esportius, serà tractada per separat i en profunditat en aquest treball. En conseqüència, mostrem com i quan apareix i es legitima l’esport en cadascun dels contextos estudiats. La seva convivència amb altres pràctiques ja existents o noves. Com es constitueixen les societats vinculades, a tall d’espais de sociabilitat mitjanament formals i complexos. En conjunt, mostra com al llarg de la segona meitat del segle XIX es gesta un procés que comença a cristal•litzar en la dècada de 1890, amb la constitució de les primeres societats esportives. Més endavant, no només s’ampliarà el seu nombre sinó que el procés es farà més complex, amb un intercanvi de sentits i visions al voltant de l’esport, allunyant-nos així, de la idea de progrés lineal que tradicionalment s’ha establert.