Noves dades parasitològiques en micromamífers (insectívors i rosegadors) del Sud-Est Asiàtic (Cambodja, Laos i Tailàndia)

Zusammenfassung

RESUM DE LA TESI Els estudis d’helmints paràsits de rosegadors (ordre Rodentia) són abundants a la península Ibèrica, i els han realitzat, en gran part, l’equip d’helmintologia del Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries (Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona, UB). Segons l’Atlas de los mamíferos terrestres de España (1) hi ha 19 espècies de rosegadors excloent les espècies al·lòctones. La recopilació de Feliu et al. (1997) recull dades d’helmints de 16 espècies de rosegadors (2). Si hi afegim els estudis de Sciurus vulgaris (3) i de Glis glis (4) concloem que, a excepció d’Apodemus flavicollis, s’han estudiat totes les espècies de rosegadors en el camp de l’helmintofauna. Atès que l’estudi en aquesta àrea geogràfica s’acostaria a la saturació i que es pot donar la catalogació de les espècies d’helmints com a etapa finalitzada, s’ha mirat d’enfocar l’estudi helmintològic cap a altres àrees biogeogràfiques, com el sud-est asiàtic (SEA). Encara que aquesta regió està sotmesa a grans canvis ambientals a causa de la globalització i de la pressió del desenvolupament econòmic, al SEA la subfamília Murinae està formada per quasi 300 espècies (5), mostra de l’elevada biodiversitat. El nombre d’estudis que s’hi han dut a terme per tal de conèixer la fauna helmíntica (quines espècies d’helmints paràsits hi ha i quins rosegadors actuen com a hostes d’aquests) referenciats a la base de dades del Natural History Museum of London (Host-Parasite Database) (6) és baix, i tan sols existeixen estudis de 26 (13 %) de les espècies de Murinae associades al SEA. La combinació entre la gran diversitat d’hostes i el baix nombre d’estudis realitzats ens permet plantejar la hipòtesi que hi ha una probabilitat elevada de trobar espècies d’helmints no descrites anteriorment o poc conegudes. Durant l’estada de Kittipong Chaisiri del Departament de Zoologia de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Kasetsart (Bangkok, Tailàndia) al Laboratori de Parasitologia de la Facultat de Farmàcia de la UB l’any 2009, es va redactar un article que incloïa l’anàlisi de 68 rosegadors capturats en diferents hàbitats a les províncies de Buriram, Loei i Nan (Tailàndia), on es van identificar 11 espècies d’helmints: dos cestodes, vuit nematodes i un acantocèfal (7). Aquests resultats van ser com un sondeig de la zona i, en veure que algunes d’aquestes espècies eren desconegudes per la ciència, no vam voler perdre l’oportunitat d’aprofundir en l’estudi de l’helmintofauna d’aquesta àrea geogràfica. Així, es va iniciar una etapa de col·laboracions amb els projectes finançats pel govern francès: BiodivHealthSEA “Local impacts and perceptions of global changes: Biodiversity, health and zoonoses in Southeast Asia” i CERoPath “Community Ecology of Rodents and their Pathogens in a changing environment” que es van desenvolupar al SEA. Entre el 2011 i el 2015, hem identificat i descrit espècies noves de nematodes paràsits, hem trobat espècies que no s’havien tornat a trobar (o identificar) després de la seva descripció original i hem pogut estudiar l’espectre helmintofaunístic d’una espècie de micromamífer insectívor. Les hipòtesis, fonamentades en la situació global i particular d’aquests helmints i hostes, ens porten a un marc d’estudi en el que els objectius són els següents: 1. Augmentar el coneixement de la biodiversitat helmíntica de rosegadors del sud-est asiàtic mitjançant la descripció d’espècies noves per a la ciència. 2. Incrementar el coneixement d’espècies d’helmints de micromamífers del sud-est asiàtic prèviament descrites però poc conegudes, amb l’aportació de noves dades biogeogràfiques, mètriques, moleculars i morfològiques, i també sobre l’associació amb els seus hostes. 3. Ampliar el coneixement de l’espectre helmíntic d’una espècie de micromamífer insectívor (Suncus murinus), i donar les primeres dades faunístiques a Cambodja. De manera esquemàtica, presentem la metodologia global del conjunt de publicacions que conformen la tesi (detallada extensivament a cada publicació). En una primera etapa, es realitza la captura dels hostes amb parany i s’identifiquen (segons la morfometria i/o la genètica), i posteriorment es procedeix a realitzar-ne l’eutanàsia i dissecció per obtenir-ne els helmints. La segona etapa recull els procediments seguits des de l’obtenció dels helmints fins la seva identificació: preparació de les mostres per a observació en microscòpia òptica o microscòpia electrònica, caracterització morfològica dels helmints amb mesures, il·lustracions i fotografies de microscòpia òptica o electrònica, classificació filogenètica d’helmints amb tècniques moleculars, i dipòsit d’espècimens a la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Aquests passos es porten a terme en funció del nombre i de la qualitat dels helmints disponibles. Amb relació a la recerca bibliogràfica, la metodologia es basa en cercar paraules clau relacionades amb els paràsits, les localitats i els hostes en bases de dades de referència com Host-Parasite, Medline, ScienceDirect i WoK, així com en cercadors com Google academic i Google. El primer dels nostres objectius s’ha assolit amb la descripció de tres espècies noves de nematodes: Protospirura siamensis Ribas et al., 2012, Breinlia (Breinlia) jittapalapongi Veciana et al., 2015 i Aonchotheca yannickchavali Veciana et al., 2016. A l’estudi “Protospirura siamensis n. sp. (Nematoda: Spiruridae) from rodents in Thailand” s’ha realitzat una descripció de l’helmint trobat en mostres de 10 espècies de rosegadors de les províncies de Loei, Nan, Buriram i Kalasin (nord-est de Tailàndia). Aquest helmint presenta diferències morfològiques amb les 11 espècies prèviament descrites a altres zones geogràfiques i, si considerem el fet que no existeixi la descripció de cap espècie de Protospirura endèmica del SEA, podem pensar que es tracta d’una espècie diferent a les descrites fins al moment. Aquesta hipòtesi s’ha confirmat amb l’observació dels helmints mitjançant microscòpia electrònica, així com amb la realització de mesures i la descripció extensament detallada de les característiques generals i específiques que la fan diferir de les altres espècies del gènere Protospirura. L’espècie Protospirura siamensis n. sp., el nom de la qual es relaciona amb la seva distribució geogràfica a l’antic regne de Siam, es diferencia essencialment de les espècies descrites anteriorment per la disposició de les papil·les de l’extrem posterior dels mascles, així com per la morfologia i llargada de les espícules. El segon estudi, “Breinlia (Breinlia) jittapalapongi n. sp. (Nematoda: Filarioidea) from the Asian house rat Rattus tanezumi Temminck in Lao PDR”, descriu la filària del gènere Breinlia aïllada en rosegadors de Laos. Breinlia (Breinlia) jittapalapongi n. sp. s’ha trobat a la rata asiàtica casolana (Rattus tanezumi) i a la rata de Sikkim (Rattus andamanensis) a Luang Prabang i a Champasak (Laos), i se l’ha anomenat així en honor del degà Sathaporn Jittapalapong de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Kasetsart (Bangkok, Tailàndia). L’espècie nova se situa al subgènere Breinlia, en el que hi ha un gran nombre d’espècies distribuïdes entre australàsia (vint-i-dues), el SEA (quatre) i l’Índia (dues). Aquesta filària es distingeix de les espècies de Breinlia (Breinlia) descrites prèviament per les característiques dels mascles següents: la forma i la mida del governacle, la longitud de les espícules, el patró de les papil·les de l’extrem caudal i la presència de l’anell esclerotitzat a la càpsula bucal. Aquesta és la cinquena espècie de Breinlia (Breinlia) descrita al SEA. El treball en curs de publicació “Aonchotheca yannickchavali n. sp. (Nematoda: Capillariidae) in Bandicota indica (Bechstein, 1800) and Bandicota savilei (Thomas, 1916) from Thailand” és la tercera descripció que s’ha fet en el conjunt d’aquesta tesi. A l’estómac de diversos exemplars de Bandicota indica i de Bandicota savilei capturats a Tailàndia, s’hi ha trobat aquesta espècie nova que hem pogut descriure gràcies a la quantitat i qualitat dels helmints aïllats. Aquests difereixen de les nou espècies del gènere Aonchotheca, descrites en rosegadors de tot el món, pel seu microhàbitat de parasitació, per la mida de les espícules del mascle i per l’apèndix vulvar de les femelles. Aonchotheca yannickchavali n. sp. s’ha anomenat així en agraïment a Yannick Chaval per la seva implicació en els projectes CERoPath i BiodivHealthSEA que han permès aïllar aquest nematode, que és el primer d’aquest gènere descrit i identificat en rosegadors del SEA. El segon objectiu té relació amb espècies poc conegudes, i s’assoleix amb la troballa de Physaloptera ngoci Le-Van-Hoa, 1961 i Malayometastrongylus diardinematus (Gibbons et Krishnasamy, 1986) en Murinae del SEA i la de Seuratum nguyenvanaii (Le-Van-Hoa, 1964) en Suncus murinus. L’estudi “New biogeographical and morphological information on Physaloptera ngoci Le-Van-Hoa, 1961 (Nematoda: Physalopteridae) in South-east Asian rodents” fa referència als helmints aïllats fruit de la dissecció de 1642 rosegadors capturats entre el 2008 i el 2011 a Tailàndia, Laos i Cambodja. Aquest nematode no s’havia tornat a identificar des que es va descriure el 1961 i es va trobar amb una prevalença del 2,74 %. Per completar-ne la descripció original, s’han obtingut imatges de microscòpia òptica i electrònica (Scanning Electron Microscope, SEM) i s’han fet mesures complementàries de les estructures morfològiques dels exemplars de P. ngoci. A part d’ampliar l’espectre biogeogràfic, també s’ha ampliat l’espectre d’hostes, i es passa d’una única espècie citada a la descripció original, a la que s’hi afegeixen nou altres espècies de rosegadors trobades en el nostre estudi. L’estudi realitzat amb rosegadors de Laos “New data on Malayometastrongylus diardinematus (Gibbons & Krishnasamy, 1986) (Metastrongyloidea: Angiostrongylidae) a lungworm occurring in Rattus tanezumi (Temmink, 1844) from South East Asia” és també la primera troballa de M. diardinematus després de la seva descripció original a Malàisia el 1986. Amb aquest estudi, a més a més d’ampliar-ne l’àrea de distribució, també hem pogut obtenir resultats amb tècniques moleculars per poder posicionar-los sistemàticament amb relació a altres gèneres de la mateixa família. S’ha realitzat el primer estudi molecular del gen de la subunitat I de la citocrom c oxidasa mitocondrial (COI) de M. Diardinematus, que confirma la categoria de gènere Malayometastrongylus en localitzar-se clarament en una branca diferent a la dels altres representants de la família. El darrer objectiu s’ha assolit amb la realització d’un estudi anomenat “Helminths of the Asian house shrew Suncus murinus from Cambodia” amb el que s’ha ampliat l’estudi parasitològic a micromamífers de l’ordre Insectivora. Aquest treball està centrat en l’estudi de l’helmintofauna d’un hoste (S. murinus) i representa el primer estudi que considera tot l’espectre d’helmints d’aquest. S’han analitzat 39 exemplars de S. murinus capturats el 2009 a Cambodja, i s’han aïllat un cestode (Hymenolepididae sp.), tres nematodes (Aonchotheca minuta (Chen, 1937) [sin. Capillaria minuta], S. nguyenvanaii i Pseudophysaloptera sp.) i un trematode (Echinostomatidae sp.). La prevalença general d’aquests helmints és d’un 66,67 % i Hymenolepididae sp. és el que presenta una prevalença més gran (48,72 %). Aquest estudi també ha permès obtenir dades morfomètriques noves d’A. minuta i també representa la primera citació de S. nguyenvanaii des que es va descriure l’any 1964 a Vietnam. Els resultats obtinguts en els estudis que formen aquesta tesi doctoral ens han portat a les conclusions següents: - Les espècies d’helmints Aonchotheca yannickchavali, Breinlia (Breinlia) jittapalapongi i Protospirura siamensis descrites en rosegadors són espècies noves per la ciència, i la seva descripció augmenta la riquesa d’espècies conegudes en aquesta regió zoogeogràfica. - S’ha citat per primera vegada Physaloptera ngoci en rosegadors a Cambodja, Laos i Tailàndia i se n’ha augmentat l’espectre d’hostes i el rang de distribució després de la seva descripció al Vietnam. - S’ha citat per primera vegada Malayometastrongylus diardinematus a Laos, així s’augmenta l’àrea geogràfica de localització després de la seva descripció a Malàisia. S’ha confirmat genèticament la validesa del gènere Malayometastrongylus, que queda clarament diferenciat dels altres representants de la família. - S’ha publicat el primer estudi de Suncus murinus de Cambodja que considera tot l’espectre d’endoparàsits d’aquest hoste. - S’ha citat per primera vegada Aonchotheca minuta a Cambodja, després de la seva descripció original a la Xina i d’una segona citació a Taiwan, així se n’augmenta el rang de distribució i s’aporten dades mètriques noves. - S’ha citat per primera vegada Seuratum nguyenvanaii després de la seva descripció original al Vietnam en un altre insectívor, així se n’amplia el rang d’hostes i la distribució geogràfica.