Urbanisme i arquitectura pública a la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia, Mallorca). Segles II aC – III dC

Laburpena

El present estudi posa en comú la recerca prèvia i fa noves propostes sobre l’urbanisme i l’arquitectura de la ciutat romana de Pollentia. A pesar de que eren diversos els edificis descoberts al llarg de les excavacions, eren escassos els estudis monogràfics sobre la seva arquitectura. Aquest treball abraça una cronologia des del segle II aC fins el III dC. La primera part, que compta amb dos capítols, està dedicada al context històric-arqueològic que afecta Pollentia, tant des del punt de vista de la problemàtica històrica, com de la historiografia del jaciment. La segona part estudia la topografia de la costa, amb una proposta de localització del port de la ciutat. Seguidament, s’ofereix una revisió i noves propostes per l’urbanisme de la ciutat i la modulació de les seves illes de cases. La tercera part, que és la central de la tesi, analitza l’arquitectura pública, incloent-hi el temple toscà, el Templet I, el Templet II i els diversos monuments de l’àrea del Fòrum. S’hi proporcionen noves seqüències arquitectòniques, datacions i propostes d’alçats, incorporant la realització d’un model tridimensional de la ciutat que reflecteix aquest conjunt d’hipòtesis. Podem concloure que l’arquitectura pública de Pollentia evolucionà de la ma dels canvis polítics soferts per l’estat romà. En una primera fase, els símbols republicans foren representats per la construcció del temple toscà, interpretat com un Capitoli. Amb l’arribada de l’Imperi, es construí (segle I dC) el Templet I, dedicat probablement al culte imperial. Posteriorment, aquest culte es veuria reforçat a la ciutat per la construcció del Templet II. Les característiques arquitectòniques i urbanístiques de Pollentia es corresponen amb una ciutat planificada, i amb un alt estatus jurídic, probablement el de colònia des de la primera meitat del segle I aC.