Estudi espaciotemporal d’un palimpsestanàlisi zooarqueològica i tafonòmica del nivell O de l’abric romaní (Capellades, Barcelona, Espanya)

Resumen

La present Tesi Doctoral, concebuda com un compendi d’articles, afronta l’estudi del nivell O de l’Abric Romaní a partir de l’anàlisi de les restes faunístiques. Aquest nivell constitueix un palimpsest, al igual que la pràctica totalitat dels conjunts arqueològics. Tot i això, la tassa de sedimentació de l’Abric Romaní permet treballar a una resolució temporal més alta que en la majoria de jaciments. La metodologia d’aquest treball es basa en tres pilars fonamentals: l’anàlisi zooarqueològica, l’anàlisi tafonòmica (mètodes macroscòpics i microscòpics) i l’anàlisi espacial (arqueoestratigrafia i planimetria). L’estudi inclou la identificació i la quantificació de les restes, l’estudi de la representació esquelètica, l’anàlisi de la fracturació i de les alteracions superficials i la realització de remuntatges. Així mateix, l’estudi del palimpsest del nivell O s’encara des de dues perspectives diferents: 1) la comprensió del conjunt com a un tot, i 2) la dissecció del palimpsest. La primera aproximació permet maximitzar el nombre de restes analitzades i valorar el paper que juguen els fragments de petites dimensions en la identificació i la localització de les activitats antròpiques. La segona és més sensible a la variabilitat i facilita la identificació i interpretació d’episodis individuals. Aquesta doble perspectiva, i l’aplicació dels diferents mètodes i tècniques, han portat a la interpretació de l’ús de l’espai que els grups neandertals van fer a l’abric. A la vegada, això ha permès una aproximació a les dinàmiques ocupacionals d’aquests grups.