El señorío jurisdicionalenfrentamientos y confluencias entre monarquías y aristocracias (Cataluña-Castilla, siglos XII-XV)

  1. Martínez Giralt, Alejandro 1
  2. Muñoz Gómez, Víctor 2
  1. 1 Universitat de Girona (Refiscat)
  2. 2 Instituto de Estudios Medievales y Renacentistas. Universidad de La Laguna
Revista:
Espacio, tiempo y forma. Serie III, Historia medieval

ISSN: 0214-9745

Año de publicación: 2023

Número: 36

Páginas: 789-830

Tipo: Artículo

DOI: 10.5944/ETFIII.36.2023.34404 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Espacio, tiempo y forma. Serie III, Historia medieval

Resumen

El presente trabajo tiene por objeto el estudio comparado del desarrollo y expansión del señorío jurisdiccional en la Península Ibérica entre los siglos XII y XV. Para ello se analiza este proceso en Cataluña, dentro de la Corona de Aragón, y en Castilla. En él, interesa poner de relieve las pugnas y confluencias entre poderes monárquicos y aristocracias laicas en relación a la extensión y ejercicio de los derechos señoriales vinculados a la jurisdicción (justicia y exacción, primordialmente) en ambos territorios. Pese a las diferencias entre las dinámicas operadas en Cataluña y en Castilla, resulta notable comprobar ciertas tendencias confluyentes. Así, la generalización del señorío jurisdiccional en ambos territorios contribuyó a frágiles equilibrios de poder entre la reafirmación de la autoridad regia y el fortalecimiento del poder territorial de la aristocracia señorial.

Referencias bibliográficas

  • Alfonso X, el Sabio: Las Siete Partidas. Versión de Gregorio López, 3 vols., Salamanca, [Andrea de Portonariis], 1555.
  • Benavides, Antonio: Memorias de Fernando IV de Castilla, 2 vols., Madrid, Imprenta de José Rodríguez, 1860.
  • Cingolani, Stefano Maria (ed.): Diplomatari de Pere el Gran. I. Cartes i Pergamins (1258-1285), Barcelona, Fundació Noguera, 2011.
  • Desclot, Bernat: Llibre del rei En Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats, en Soldevila, Ferran, Bruguera i Talleda, Jordi, y Ferrer i Mallol, Maria Teresa (eds.): Les Quatre Grans Cròniques, vol. 2, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008.
  • González Crespo, Esther: Colección documental de Alfonso XI. Diplomas reales conservados en el Archivo Histórico Nacional Sección de Clero. Pergaminos. Madrid, Universidad Complutense, 1985.
  • Gonzalvo i Bou, Gener: Les Constitucions de Pau i Treva de Catalunya (segles XI-XIII). Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1994.
  • Homs i Brugarolas, Maria Mercè: El sindicat remença de l’any 1448. Girona, Ajuntament de Girona, 2005.
  • Martínez Díez, Gonzalo: Libro Becerro de las Behetrías. Estudio y texto crítico, 3 vols., León, Centro de Estudios e Investigación San Isidoro, 1981.
  • Real Academia de la Historia: Cortes de los antiguos reinos de León y de Castilla, 7 vols., Madrid: Impr. y Esterotipia de M. Rivadeneyra, 1861-1903.
  • Real Academia de la Historia: Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y Principado de Cataluña, 7 vols., Madrid, Real Academia de la Historia, 1896-1903.
  • Rovira i Ermengol, Josep (ed.): Usatges de Barcelona i Commemoracions de Pere Albert. Barcelona, Barcino, 1933.
  • Sales i Favà, Lluís: La jurisdicció a Sabadell a la Baixa Edat Mitjana. Edició i estudi d’un llibre de la cort del batlle (1401-1400). Girona, Documenta Universitaria, 2019.
  • Salrach i Marès, Josep Maria, y Montagut i Estragués, Tomàs de (eds.): Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medieval. Col·lecció diplomàtica. Segles IX-XI. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2018.
  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’: «La institució comtal carolíngia en la pre-Catalunya del segle IX», Anuario de Estudios Medievales, 1 (1964), pp. 29-75.
  • Airlie, Stuart: «Les élites en 888 et après, ou comment pense-t-on la crise carolingienne?», en Bougard, François, Feller, Laurent y Le Jan, Régine (dirs.): Les élites au haut Moyen Âge. Crises et renouvellements, Turnhout, Brepols, 2006, pp. 425-437.
  • Álvarez Borge, Ignacio: Monarquía feudal y organización territorial. Alfoces y merindades en Castilla (siglos X-XIV), Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1993.
  • Álvarez Borge, Ignacio: Poder y relaciones sociales en Castilla en la Edad Media. Los territorios entre el Arlanzón y el Duero en los siglos X al XIV, Valladolid, Junta de Castilla y León, 1996.
  • Álvarez Borge, Ignacio: «Notas sobre la historiografía reciente acerca de la crisis bajomedieval en Castilla la Vieja», en del Val Valdivieso, María Isabel y Martínez Sopena, Pascual (eds.): Castilla y el mundo feudal. Homenaje al profesor Julio Valdeón, Valladolid, Junta de Castilla y León, 2009, vol. III, pp. 27-40.
  • Álvarez Borge, Ignacio: «Vasallos, oficiales, clientes y parientes. Sobre la jerarquía y las relaciones internobiliarias en la Castilla medieval (c. 1100-c. 1350). Una aproximación a partir de las fuentes documentales», Hispania. Revista española de Historia, 235 (2010), pp. 359-390.
  • Álvarez Borge, Ignacio: Clientelismo regio y acción política. Los merinos mayores de Castilla en el reinado de Alfonso VIII (1158-1214), Madrid, Sociedad Española de Estudios Medievales, 2014.
  • Álvarez Borge, Ignacio: «Patrimonio, rentas y poder de la nobleza bajomedieval peninsular», Discurso, memoria y representación. La nobleza peninsular en la Baja Edad Media. XLII Semana de Estudios Medievales de Estella-Lizarra. 21 al 24 de julio de 2015, Pamplona, Gobierno de Navarra, 2016, pp. 83-140.
  • Alvira Cabrer, Martín: «Expresiones de la guerra santa en las fuentes del reinado de Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona (1196-1213)», en Ayala Martínez, Carlos de, Henriet, Patrick y Palacios Ontalva, J. Santiago (eds.), Orígenes y desarrollo de la guerra santa en la Península Ibérica. Palabras e imágenes para una legitimación (siglos X-XIV), Madrid, Casa de Velázquez, 2016, pp. 127-154.
  • Aragó Cabañas, Antoni Maria: «Els castells de Blanes i Palafolls i el vescomtat de Cabrera, el segle XIV», Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 22 (1974), pp. 177-190.
  • Arias Guillén, Fernando: The Triumph of an Accursed Lineage: Kingship in Castile from Alfonso X to Alfonso XI (1252-1350), Londres y Nueva York, Routledge, 2020.
  • Arias Guillén, Fernando y Martínez Sopena, Pascual (eds.): Los espacios del rey. Poder y territorio en las monarquías hispánicas, Bilbao, Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, 2018.
  • Aurell, Martin: Les noces du comte: mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213), París, Publications de la Sorbonne, 1995.
  • Beceiro Pita, Isabel: «Los estados señoriales como estructuras de poder en la Castilla del s. XV», en Rucquoi, Adeline (ed.), Realidad e imágenes del poder. España a fines de la Edad Media, Valladolid, Ámbito Ediciones, 1988, pp. 293-323.
  • Belmonte Fernández, Diego: «Privilegios rodados en Portugal: memoria de la praxis diplomática castellana en territorio luso», Revista Portuguesa de História, 51 (2020), pp. 41-60.
  • Bensch, Stephen P.: «Three Peaces of Empúries (1189-1220)», Anuario de Estudios Medievales, 26 (1996), pp. 583-603.
  • Bermejo Cabrero, José Luis: «Mayoría de justicia del rey y jurisdicciones señoriales en la Baja Edad Media castellana», en I Jornadas de Metodología aplicada a las Ciencias Históricas, Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela, 1975, vol. II, pp. 191-206.
  • Bisson, Thomas Nöel: The Crisis of the Twelfth Century. Power, Lordship and Origins of European Government, Princeton, Princeton University Press, 2009.
  • Bisson, Thomas Nöel y Falquevert, Jacqueline: «L’essor de la Catalogne: identité, pouvoir et idéologie dans une société du XIIe siècle», Annales: Economies, sociétés, civilisations, 39/3 (1984), pp. 454-479.
  • Black, Anthony: Political Thought in Europe, 1250-1450, Cambridge, Cambridge University Press, 1992.
  • Bonnassie, Pierre: La Catalogne du milieu du Xe à la fin du XIe siècle: croissance et mutations d’une société, 2 vols., Toulouse, Université de Toulouse-Le Mirail, 1975-1976.
  • Bourin, Monique y Martínez Sopena, Pascual (eds.): Pour une anthropologie du prélèvement seigneurial dans les campagnes médiévales (XIe-XIVe siècles). Réalités et représentations paysannes, París, Publications de la Sorbonne, 2004.
  • Brufal Sucarrat, Jesús, Cantarell Barella, Elena y Martínez Giralt, Alejandro: Fondarella: els orígens. Fondarella, Ajuntament de Fondarella, 2019.
  • Cabrera Muñoz, Emilio: «Conflictos en el mundo rural: señores y vasallos», Conflictos sociales, políticos e intelectuales en la España de los siglos XIV y XV. XIV Semana de Estudios Medievales. Nájera 2003, Iglesia Duarte, José Ignacio de la (ed.), Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, 2004, pp. 49-80.
  • Carceller i Barrabeig, Gerard: «L’exercici de la justícia senyorial a la baixa edat mitjana: el cas de la baronia de Queralt», Aplec de treballs, 15 (1997), pp. 5-16.
  • Carozzi, Sandro: «Señorío italiano, señoríos del Lazio, comunidades rurales», en Álvarez Borge, Ignacio (ed.), Comunidades locales y poderes feudales en la Edad Media. Logroño, Universidad de La Rioja, 2013, pp. 65-90.
  • Casado Alonso, Hilario: «Las relaciones poder real-ciudades en Castilla en la primera mitad del siglo XIV», en Rucquoi, Adeline (ed.), Génesis medieval del Estado Moderno. Castilla y Navarra (1250-1370), Valladolid: Ámbito Ediciones, 1987, pp. 173-192.
  • Cawsey, Suzanne: Kingship and propaganda: Royal eloquence and the Crown of Aragon, c. 1200-1450, Oxford, Oxford University Press, 2002.
  • Cingolani, Stefano Maria: «El comte Ponç Hug V i la croada francesa de 1285», Mot so Razo, 8 (2009), pp. 27-40.
  • Cingolani, Stefano Maria: Formació nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalans (785-1410), Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015.
  • Clavero, Bartolomé: «Behetría, 1255-1356. Crisis de una institución de señorío y la formación de un Derecho regional en Castilla», Anuario de Historia del Derecho Español, 44 (1974), pp. 201-342.
  • Cuadrada Majó, Coral: «Sobre el mer i mixt imperi als senyorius feudals de la Catalunya Vella (segle XIV)», Mayurqa, 22/1 (1989), pp. 199-211.
  • Estepa Díez, Carlos: «Formación y consolidación del feudalismo en Castilla y León», En torno al feudalismo hispánico. I Congreso de Estudios Medievales, León, Fundación Sánchez-Albornoz, 1989, pp. 157-256.
  • Estepa Díez, Carlos: «El realengo y el señorío jurisdiccional concejil en Castilla y León (siglos XII-XV)», Concejos y ciudades en la Edad Media Hispánica. II Congreso de Estudios Medievales, Madrid, Fundación Sánchez-Albornoz, 1990, pp. 465-506.
  • Estepa Díez, Carlos: Las behetrías castellanas, 2 vols., Valladolid, Junta de Castilla y León, 2003.
  • Estepa Díez, Carlos: «Rebelión y rey legítimo en las luchas entre Pedro I y Enrique II», en Alfonso Antón, Isabel, Escalona, Julio y Martin, Georges (eds.): Lucha política. Condena y legitimación en la España medieval. Lyon, École Normale Superieure Éditions, 2004, pp. 43-61.
  • Estepa Díez, Carlos: «The Strengthening of Royal Power in Castile under Alfonso XI», en Alfonso Antón, Isabel, Kennedy, Hugh y Escalona, Julio (eds.): Building Legitimacy. Political Discourses and Forms of Legitimation in Medieval Societies, Leiden, Brill, 2004, pp. 179-222.
  • Estepa Díez, Carlos: «La Monarquía castellana en los siglos XIII-XIV», Edad Media. Revista de Historia, 8 (2007), pp. 79-98.
  • Estepa Díez, Carlos: «Le Libro Becerro de las Behetrías (1352). Structures seigneuriales, fiscalité et charges symboliques», en Bourin, Monique y Martínez Sopena, Pascual (eds.): Pour une anthropologie du prélèvement seigneurial dans les campagnes médiévales. (XIe.-XIVe. siècles). Les mots, les temps, les lieux, París, Publications de la Sorbonne, 2007, pp. 457-496.
  • Estepa Díez, Carlos: «Naturaleza y poder real en Castilla», en Jara Fuente, José Antonio, Martin, Georges y Alfonso Antón, Isabel (eds.): Construir la identidad en la Edad Media. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2010, pp. 163-181.
  • Estepa Díez, Carlos: «La construcción de la fiscalidad regia», en Estepa Díez, Carlos, Álvarez Borge, Ignacio y Santamarta Luengos, José María (eds.): Poder real y sociedad. Estudios sobre el reinado de Alfonso VIII (1158-1214), León, Universidad de León, 2011, pp. 65-94.
  • Estepa Díez, Carlos: Los territorios del rey. Castilla, siglos XII-XIII, Marcial Pons, Madrid, 2021.
  • Estepa Díez, Carlos y Carmona Ruiz, María Antonia (eds.): La Península Ibérica en tiempos de las Navas de Tolosa, Madrid, Sociedad Española de Estudios Medievales, 2014.
  • Feliu i Montfort, Gaspar: La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos, València, Publicacions de la Universitat de València, 2010.
  • Feller, Laurent: Paysans et seigneurs au Moyen Âge. VIIIe-XVe siècles, París, Armand Colin, 2007.
  • Ferran i Planas, Elisabet: El jurista Pere Albert i les Commemoracions, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2006.
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa: «El patrimoni reial i la recuperació dels senyorius jurisdiccionals en els Estats catalano-aragonesos a la fi del segle XIV», Anuario de Estudios Medievales, 7 (1970-1971), pp. 351-491.
  • Font i Rius, Josep Maria: «Mero y mixto imperio», en Bleiberg, Germán (dir.), Diccionario de Historia de España, Madrid: Alianza, 1979, vol. II, p. 1024.
  • Foronda, François, Nieto Soria, José Manuel y Jean-Philippe Genet (eds.): Coups d’État à la fin du Moyen Âge?. Aux fondemoents du pouvoir politique en Europe occidentale, Madrid, Casa de Velázquez, 2005.
  • Fossier, Robert: Enfance de l’Europe (Xe-XIIe siècle) Aspects économiques et sociaux, París, Presses Universitaires de France.
  • Franco Silva, Alfonso: Los discursos políticos de la nobleza castellana en el siglo XV, Universidad de Cádiz, Cádiz, 2013.
  • Freedman, Paul: The origins of peasant servitude in medieval Catalonia, Cambridge, Cambridge University Press, 1991.
  • Fuentes Ganzo, Enrique y Morán Martín, Remedios: «Ordenamiento, legitimación y potestad normativa: justicia y moneda», en Nieto Soria, José Manuel (ed.): Orígenes de la monarquía hispánica: propaganda y legitimación, ca. 1400-1520, Madrid, Dykinson, 1999, pp. 201-238.
  • Gaibrois, Mercedes: Historia de Sancho IV de Castilla, 3 vols., Madrid, Tipografía de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1922-1928.
  • García de Cortázar y Ruiz de Aguirre, José Ángel: «Organización social del espacio: propuestas de reflexión y análisis histórico de sus unidades en la España medieval», Studia Historica. Historia Medieval, 6 (1988), pp. 195-236.
  • García de Cortázar y Ruiz de Aguirre, José Ángel: «Señores, siervos, vasallos en la europa altomedieval», Señores, siervos y vasallos en la Alta Edad Media: XXVIII Semana de Estudios Medievales. Estella, 16 a 20 de julio de 2001, Pamplona, Gobierno de Navarra, 2002, pp. 15-74.
  • García de Cortázar y Ruiz de Aguirre, José Ángel: Sociedad y organización del espacio en la España medieval, Granada, Universidad de Granada, 2004.
  • Garriga Acosta, Carlos: «Jurisdicción real y jurisdicciones señoriales en Castilla: la «ley de Guadalajara» de 1390», en Foronda, François (ed.), Avant le contrat social. Le contrat politique dans l’Occident médiéval (XIIIe- XVe siècle), París, Publications de la Sorbonne, 2011, pp. 553-590.
  • González Jiménez, Manuel: «Algunas cuestiones en torno a los señoríos andaluces del siglo XIII», en Serrano Martín, Eliseo y Sarasa Sánchez, Esteban (eds.): Señorío y feudalismo en la Península Ibérica (ss. XII-XIX), Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 1993, vol. I, pp. 535-552.
  • González Mínguez, César: «Aproximación al estudio del ‘Movimiento Hermandino’ en Castilla y León», Medievalismo. Boletín de la Sociedad Española de Estudios Medievales, 1, (1991), 2 (1992), pp. 35-58; 29-60.
  • González Mínguez, César: Poder real y poder nobiliar en la Corona de Castilla (1252-1369), Bilbao, Universidad del País Vasco, 2012.
  • Grassotti, Hilda, «La inmunidad en el occidente peninsular del Rey Magno al Rey Santo», Cuadernos de Historia de España, 67-68 (1982), pp. 72-122.
  • Grassotti, Hilda, «Hacia las concesiones de señorío ‘con mero y mixto imperio’», en Estudios en Homenaje a Don Claudio Sánchez Albornoz en sus 90 años. Anexos de Cuadernos de Historia de España, Buenos Aires, Instituto de Historia de España-Universidad de Buenos Aires, 1985, t. III, pp. 113-150.
  • Grassotti, Hilda, «Novedad y tradición en las donaciones ‘con mero y mixto imperio’en León y Castilla», en Homenaje al profesor Juan Torres Fontes, Murcia, Universidad de Murcia, 1987, pp. 723-736.
  • Gual i Vilà, Valentí: «L’administració de la justícia senyorial. Els llibres de cort», Pedralbes: Revista d’Història Moderna, 13/2 (1993), pp. 289-296.
  • Guerreau, Alain: Le féodalisme, un horizon théorique, París, Le Sycomore, 1980.
  • Hernández Cardona, Francesc Xavier: Història militar de Catalunya, 4 vols., Barcelona, Rafael Dalmau, 2004.
  • Housley, Norman: The Italian Crusades: the Papal-Angevin Alliance and the Crusades against Christian Lay Powers, 1254-1343, Oxford, Oxford University Press, 1982.
  • Iradiel Murugarren, Paulino: «Señoríos jurisdiccionales y poderes públicos a finales de la Edad Media», Poderes públicos en la Europa Medieval: Principados, Reinos y Coronas (Actas de la XXIII Semana de Estudios Medievales de Estella. 22 al 26 de julio de 1996), Pamplona, Gobierno de Navarra, 1997, pp. 69-116.
  • Iradiel Murugarren, Paulino: «La crisis bajomedieval, un tiempo de conflictos», en Iglesia Duarte, José Ignacio de la (ed.), Conflictos sociales, políticos e intelectuales en la España de los siglos XIV y XV. XIV Semana de Estudios Medievales. Nájera 2003, Iglesia Duarte, José Ignacio de la (ed.), Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, 2004, pp. 13-48.
  • Jular Pérez-Alfaro, Cristina: Los Adelantados y Merinos Mayores de León (siglos XIII-XV), León, Universidad de León, 1990.
  • Jara Fuente, José Antonio: «Estructuras formales de poder y organización de las clases dominantes urbanas en Castilla. El regimiento: una crisis del siglo XIV en el siglo XV», Edad Media. Revista de Historia, 8 (2007), pp. 225-241.
  • Jara Fuente, José Antonio (ed.): Discurso político y relaciones de poder: ciudad, nobleza y monarquía en la Baja Edad Media. Madrid, Dykinson, 2017.
  • Juncosa Bonet, Eduard: «La estrategia de Jaime II para consolidar el poder regio: la creación del Condado de Prades», Acta historica et archaeologica mediaevalia, 29 (2008), pp. 327-343.
  • Juncosa Bonet, Eduard: «La política en temps de la reina Margarida (II): la vila de Prades i el seu comtat», en Juncosa Bonet, Eduard y Jordà Fernández, Antoni M. (coords.), Margarida de Prades: regnat breu, vida intensa. Tarragona-Barcelona, Universitat Rovira i Virgili-Universitat de Barcelona, 2022, pp. 49-101.
  • Junyent i Subirà, Eduard: Jurisdiccions i privilegis de la ciutat de Vich, Vic, Patronat d’Estudis Ausonencs, 1969.
  • Kosto, Adam J.: Making Agreements in Medieval Catalonia. Power, Order, and the Written Word, 1000-1200, Cambridge, Cambridge University Press, 2001.
  • Krynen, Jacques: «Naturel, Essai sur l’argument de la Nature dans la pensée politique à la fin du Moyen Âge», Journal des savants, 2 (1982), pp. 169-190.
  • Krynen, Jacques: L’empire du roi. Idées et croyances politiques en France, XIIIe-XVe siècle, París, Galimard, 1993.
  • Ladero Quesada, Miguel Ángel: «Fiscalidad regia y génesis del Estado en la Corona de Castilla (1252-1504)», Espacio, Tiempo y Forma. Serie III. Historia Medieval, 4 (1991), pp. 95-135.
  • Ladero Quesada, Miguel Ángel: Fiscalidad y poder real en Castilla (1252-1369), Madrid, Editorial Complutense, 1993.
  • Ladero Quesada, Miguel Ángel: «La Corona de Castilla: transformaciones y crisis políticas. 1250-1350», Europa en los umbrales de la crisis (1250-1350). XXI Semana de Estudios Medievales. Estella, 18 a 22 de julio de 1994, Pamplona, Gobierno de Navarra, 1995, pp. 275-323.
  • Ladero Quesada, Miguel Ángel: «Poderes públicos en la Europa medieval (Principados, Reinos y Coronas)», Poderes públicos en la Europa Medieval: Principados, Reinos y Coronas (Actas de la XXIII Semana de Estudios Medievales de Estella. 22 al 26 de julio de 1996), Pamplona, Gobierno de Navarra, 1997, pp. 19-65.
  • Ladero Quesada, Miguel Ángel: La Hacienda Real de Castilla (1369-1504), Madrid, Real Academia de la Historia, 2009.
  • Laliena Corbera, Carlos: «La metamorfosis del Estado feudal. Las estructuras institucionales de la Corona de Aragón en el periodo de expansión (1208-1283)», en Sesma Muñoz, José Ángel (ed.): La Corona de Aragón en el centro de su historia, 1208-1458: la monarquía aragonesa y los reinos de la corona, Zaragoza, Universidad de Zaragoza, 2010, pp. 67-98.
  • Le Jan, Régine: «Continuity and Change in the Tenth-Century Nobility», en Duggan, Anne J. (ed.): Nobles and Nobility. Concepts, Origins, Transformations. Woodbridge, The Boydell Press, 2007, pp. 53-68.
  • López Ojeda, Esther (ed.): 1212, un año, un reinado, un tiempo de despegue. XXIII Semana de Estudios Medievales, Nájera, del 30 de julio al 3 de agosto de 2012, Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, 2013.
  • Lluch Bramon, Rosa; «Tot pensant en el conflicte remença: reflexions i propostes», Estudis d’Història Agrària, 25 (2013), pp. 29-46.
  • Lluch Bramon, Rosa: «El conflicte de Mir Geribert en el marc de la feudalització del Penedès (1041-1058)», Anuario de Estudios Medievales, 48/2 (2018), pp. 793-820.
  • Marcó i Masferrer, Xavier: «Entre la negociació i la insurrecció. El conflicte remença a la Catalunya baixmedieval», Revista de Girona, 310 (2018), pp. 72-77.
  • Martin, Georges: «Noblesse et royauté dans le De rebus Hispaniae (libres 4 à 9)», Cahiers de linguistique et civilisation hispaniques médiévales, 26 (2003), pp. 101-121.
  • Martin, Georges: «Le concept de «naturalité» (naturaleza) dans les Sept parties, d’Alphonse X le Sage», en Jara Fuente, José Antonio, Martin, Georges y Alfonso Antón, Isabel (eds.), Construir la identidad en la Edad Media, Cuenca, Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2010, pp. 145-162.
  • Martínez Giralt, Alejandro: «El barón feudal como consejero del rey. Bernat II de Cabrera, gran privado de Pedro el Ceremonioso», en Lafuente Gómez, Mario y Villanueva Morte, Concepción (coords.), Los agentes del Estado. Poderes públicos y dominación social en Aragón (siglos XIV-XVI), Madrid, Sílex, 2019, pp. 279-319.
  • Martínez Giralt, Alejandro: Els vescomtes de Cabrera a la Baixa Edat Mitjana. Identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2019.
  • Martínez Sopena, Pascual: «Repoblaciones interiores: villas nuevas de los siglos XII y XIII», en Despoblación y colonización del valle del Duero: siglos VIII-XX, León, Fundación Sánchez-Albornoz, 1995, pp. 161-188.
  • Martínez Sopena, Pascual: «Las villas nuevas leonesas, el poder del rey y los otros señorío (1230-1350)», en El condado de Benavente. Relaciones hispano-portuguesas en la Baja Edad Media, Benavente, Centro de Estudios Beneventanos Ledo del Pozo, 2010, pp. 13-28.
  • Martínez Sopena, Pascual: «La reorganización del espacio político y constitucional de Castilla bajo Alfonso VIII», 1212, un año, un reinado, un tiempo de despegue. XXIII Semana de Estudios Medievales, Nájera, del 30 de julio al 3 de agosto de 2012, López Ojeda, Esther (ed.), Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, 2013, pp. 297-324.
  • Martínez Sopena, Pascual y Urteaga Artigas, Mercedes (eds.): Boletín Arkeolan (Las villas nuevas medievales del suroeste europeo. De la fundación medieval al siglo XXI. Análisis histórico y lectura contemporánea), 14 (2006), pp. 1-445.
  • Monsalvo Antón, José María: «De los alfoces regios al realengo concejil en el reino de León (1157-1230). La territorialidad de las ciudades y las villas reales entre la Cordillera Cantábrica y el Duero», en El Reino de León en las Cortes de Benavente, Benavente, Centro de Estudios Beneventanos Ledo del Pozo, 2002, pp. 29-100.
  • Monsalvo Antón, José María: «Frontera pionera, monarquía en expansión y formación de los concejos de villa y tierra. Relaciones de poder en el realengo concejil entre el Duero y el Tajo (c. 1072- c. 1222)», Arqueología y Territorio Medieval, 10/2 (2003), pp. 45-126.
  • Monsalvo Antón, José María: «El conflicto «nobleza frente a monarquía» en el contexto de las transformaciones del estado en la Castilla Trastámara. Reflexiones críticas», en Jara Fuente, José Antonio (ed.): Discurso político y relaciones de poder: ciudad, nobleza y monarquía en la Baja Edad Media, Madrid, Dykinson, 2017, pp. 89-287.
  • Monsalvo Antón, José María: La construcción del poder real en la Monarquía castellana (siglos XI-XV), Madrid, Marcial Pons Historia, 2019.
  • Montagut i Estragués, Tomàs de: «La recepción del derecho feudal común en Cataluña I (1211-1330) (La alienación del feudo sin el consentimiento del Señor)», Glossae. Revista de Historia del Derecho Europeo, 4 (1992), pp. 9-145.
  • Montagut i Estragués, Tomàs de: «La noció erudita de justícia a la Corona d’Aragó (s. XII-XVIII)», Revista d’etnologia de Catalunya, 35 (2010), pp. 88-97.
  • Montagut i Estragués, Tomàs de: «La constitució política de la Corona d’Aragó», en Falcón Pérez, María Isabel (coord.), El Compromiso de Caspe (1412), cambios dinásticos y Constitucionalismo en la Corona de Aragón. Zaragoza, Obra Social de Ibercaja, 2013, pp. 104-116.
  • Moreta Velayos, Salustiano: Malhechores feudales. Violencia, antagonismos y alianzas de clases en Castilla, siglos XIII-XIV, Madrid, Cátedra, 1978.
  • Morsel, Joseph: L’aristocratie médiévale. La domination sociale en Occident (Ve-XVe siècle), París, Armand Colin, 2004.
  • Morsel, Joseph: «Les logiques communautaires entre logiques spatiales et logiques catégorialles», Bulletin du Centre d’Études Médiévales d’Auxerre, hors-série, 2 (2008), URL: http://journals.openedition.org/cem/10082 [Consultado el 15 de junio de 2022].
  • Moxó y Ortiz de Villajos, Salvador de: «Los señoríos: en torno a una problemática para el estudio del régimen señorial», Hispania. Revista española de Historia, 94 (1964), pp. 185-236.
  • Muñoz Gómez, Víctor: El poder señorial de Fernando «el de Antequera» y los de su casa: señorío, redes clientelares y sociedad feudal en Castilla durante la Baja Edad Media, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2018.
  • Muñoz Gómez, Víctor: «El señorío de Lara después de los Lara: expresión simbólica, identidad aristocrática y poder señorial (1352-1454)», en Arias Guillén, Fernando y Martínez Sopena, Pascual (eds.): Los espacios del rey. Poder y territorio en las monarquías hispánicas, Bilbao, Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, 2018, pp. 373-394.
  • Muñoz Gómez, Víctor: «The seigneurial pedido: exaction, negotiation and seigneurial power in late medieval Castile (the example of the towns in the estates of the Aragonese Trastámara)», Imago temporis. Medium Aevum, 17 (2023): en prensa.
  • Nieto Soria, José Manuel: Fundamentos ideológicos del poder real en Castilla (siglos XIII-XVIII), Madrid, EUDEMA, 1988.
  • Nieto Soria, José Manuel: «Origen divino, espíritu laico y poder real en la Castilla del siglo XIII», Anuario de Estudios Medievales, 27 (1997), pp. 43-101.
  • Nieto Soria, José Manuel: «La nobleza y el ‘poderío real absoluto’ en la Castilla del siglo XV», Cahiers de Lingüistique et de Civilisation Hispanique Médiévales, 25 (2002), pp. 273-254.
  • Nieto Soria, José Manuel: Las crisis Trastámara en Castilla. El pacto como representación, Madrid, Sílex Ediciones, 2021.
  • Orti Gost, Pere: «La primera articulación del Estado feudal en Cataluña a través de un impuesto: el bovaje (ss. XII-XIII)», Hispania. Revista española de Historia, 209 (2001), pp. 967-998.
  • Orti Gost, Pere. 2005. «Les alienacions del patrimoni reial i el finançament de la conquesta de Sardenya de 1323-1324», en Sánchez Martínez, Manuel, Ferrer i Mallol, Maria Teresa y Mutgé i Vives, Josefina (eds.): La Corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la Baixa Edat Mitjana, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2005, pp. 239-272.
  • Orti Gost, Pere: «Els remences i l’exercici de la jurisdicció als segles XIV i XV: una lluita pel poder polític», en Lluch Bramon, Rosa et al. (eds.): Migrazione interne e forme di dipendenza libera e servile nelle campagne bassomedievali dall’Italia nord-occidentale alla Catalogna, Cherasco, Centro Internazionale di Studi sugli Insediamenti Medievali - Dipartimento di Lingue e Letterature Straniere e Culture Moderne. Università di Torino, 2015, pp. 125-153.
  • Pacheco Caballero, Francisco Luis: «Non obstante. Ex certa scientia. Ex plenitudine potestatis. Los reyes de la Corona de Aragón y el principio princeps a legibus solutus est», en Iglesia Ferreirós, Aquilino (ed.), El dret comú i Catalunya, VII. Actes del VIIè Simposi Internacional de 1997, Barcelona, Fundació Noguera, 1998, pp. 91-127.
  • Pacheco Caballero, Francisco Luis: «Sennorio mayor, sennorio general, sennorio espeçial y jurisdicción. Un caso concreto», Initium. Revista Catalana d´Història del Dret, 4 (1999), pp. 157-184.
  • Pacheco Caballero, Francisco Luis: «Retroventa y recuperación de jurisdicciones por la Corona. Legislación, práctica y doctrina. La conflictiva historia de una pragmática y de los caps. 37, 51, 52 y 53 de las Cortes de Barcelona de 1599», Initium: Revista catalana d’història del dret, 9 (2004), pp. 351-382.
  • Pardo de Guevara y Valdés, Eduardo: Los señores de Galicia. Tenentes y condes de Lemos en la Edad Media, 2 vols., A Coruña, Fundación Pedro Barrié de la Maza, 2000.
  • Pérez-Prendes Muñoz-Arraco, José Manuel: «La frialdad del texto. Comentarios al prólogo del Fuero Viejo de Castilla», Cahiers de Linguistique hispanique médiévale, 22 (1998-1999), pp. 297-322.
  • Poly, Jean-Pierre y Bournazel, Eric: La mutation féodale, Xe-XIIe siècle. París, Presses Universitaires de France, 1980.
  • Quintanilla Raso, María Concepción: «Aportación al estudio de la nobleza en la Edad Media: La Casa señorial de Benavides», Historia. Instituciones. Documentos, 1 (1974), pp. 165-220.
  • Quintanilla Raso, María Concepción: «Haciendas señoriales nobiliarias en el reino de Castilla a fines de la Edad Media», en Historia de la Hacienda Española. Épocas antigua y medieval, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales, 1982, pp. 767-798.
  • Quintanilla Raso, María Concepción: «La renovación nobiliaria en la Castilla bajomedieval. Entre el debate y la propuesta», La nobleza peninsular en la Edad Media. VI Congreso de Estudios Medievales, León, Fundación Sánchez-Albornoz, 1999, pp. 255-295.
  • Quintanilla Raso, María Concepción: «El estado señorial nobiliario como espacio de poder en la Castilla bajomedieval», Los espacios de poder en la España Medieval. XII Semana de Estudios Medievales. Nájera 2001, Iglesia Duarte, José Ignacio de la (ed.), Instituto de Estudios Riojanos, 2002, pp. 245-314.
  • Quintanilla Raso, María Concepción: «Discurso aristocrático, resistencia y conflictividad en el siglo XV castellano», en Foronda, François, Nieto Soria, José Manuel y Jean-Philippe Genet (eds.), Coups d’État à la fin du Moyen Âge? Aux fondemoents du pouvoir politique en Europe occidentale, Madrid, Casa de Velázquez, 2005, pp. 543-573.
  • Quintanilla Raso, María Concepción: «El hecho señorial como marco de comunicación nobleza-monarquía en la Castilla bajomedieval», en Nieto Soria, José Manuel y Villarroel González, Óscar (eds.): Comunicación y conflicto en la cultura política peninsular: (siglos XIII al XV), Madrid, Sílex, 2018, pp. 507-538.
  • Reglero de la Fuente, Carlos Manuel: «EL abad contra el rey (y los regidores): conflicto de jurisdicciones y ejercicio del poder en Sahagún (1398-1417)», Espacio, tiempo y forma. Serie III, Historia medieval, 34 (2021), pp. 845-880.
  • Reynolds, Susan: Fiefs and Vassals. The Medieval Evidence Reinterpreted, Oxford, Oxford University Press, 1994.
  • Rodríguez López, Ana: «Modelos de diversidad: crecimiento económico y crisis en los reinos hispánicos en la Baja Edad Media», Vínculos de Historia, 2 (2013), pp. 27-49.
  • Rucquoi, Adeline: «Pouvoir royal et oligarchies urbaines d’Alfonso X à Fernando IV de Castille», en Rucquoi, Adeline (ed.): Génesis medieval del Estado Moderno. Castilla y Navarra (1250-1370), Valladolid, Ámbito Ediciones, 1987, pp. 193-216.
  • Ruiz, Teofilo F.: Crisis and Continuity: Land and Town in Late Medieval Castile, Filadelfia, University of Pennsylvania Press, 1994.
  • Runciman, Steven: The Sicilian Vespers. A History of the Mediterranean World in the Later Thirteenth Century, Cambridge, Cambridge University Press, 2012.
  • Sabaté i Curull, Flocel: «El Veguer a Catalunya. Anàlisi del funcionament de la jurisdicció reial al segle XIV», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 6 (1995), pp. 147-159.
  • Sabaté i Curull, Flocel: «Discurs i estratègies del poder reial a Catalunya al segle XIV», Anuario de Estudios Medievales, 25 (1995), pp. 617-646.
  • Sabaté i Curull, Flocel: «El poder reial entre el poder municipal i el poder baronial a la Catalunya del segle XIV», Congreso de Historia de la Corona de Aragón (15º. 1993. Jaca). El poder real en la Corona de Aragón: (siglos XIV-XVI), Falcón Pérez, María Isabel (ed.), Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1996, vol. 1/2, pp. 329-342.
  • Sabaté i Curull, Flocel: El territori de la Catalunya medieval. Percepció de l’espai i divisió territorial al llarg de l’Edat Mitjana, Barcelona, Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1997.
  • Sabaté i Curull, Flocel: «El poder soberano en la Cataluña bajomedieval: definición y ruptura», en Foronda, François, Gênet, Jean-Philippe y Nieto Soria, José Manuel (dirs.): Coups d’État à la fin du Moyen Âge?, Madrid, Collection de la Casa de Velázquez, 2005, pp. 483-527.
  • Sabaté i Curull, Flocel: «La pena de muerte en la Cataluña bajomedieval», Clío & Crimen, 4 (2007), pp. 117-276.
  • Sabaté i Curull, Flocel: «Estamentos, soberanía y modelo político en la Cataluña bajomedieval», Aragón en la Edad Media, 21 (2009), pp. 245-278.
  • Sabaté i Curull, Flocel: «Justice, juridiction et pouvoir dans la Catalogne du bas Moyen Âge», en Claustre, Julie, Mattéoni, Olivier y Offenstadt, Nicolas (dirs.): Un Moyen Âge pour aujourd’hui. Mélanges offerts à Claude Gauvard, París, Presses Universitaires de France, 2010, pp. 278-285.
  • Sabaté i Curull, Flocel: La pena de mort a la Catalunya baixmedieval. Retrat d’una societat, Barcelona, Base, 2021.
  • Salrach i Marès, Josep Maria: «Orígens i transformacions de la senyoria a Catalunya (segles IX-XIII)», Revista d’Història Medieval, 8 (1997), pp. 25-55.
  • Salrach i Marès, Josep Maria: Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil, Vic, Eumo, 2013.
  • Salrach i Marès, Josep Maria (dir.): Naixement de la Nació CatalanaOrígens i expansió, segles IX-XIV, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2017
  • Sánchez Martínez, Manuel: « ‘Questie’ y subsidios en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIV: el subsidio para la cruzada granadina», Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, 16 (1976), pp. 11-54.
  • Sánchez-Albornoz, Claudio, «La potestad real y los señoríos en Asturias, León y Castilla», o algunos de Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 21 (1914), pp. 263-293.
  • Serra Vilaró, Joan: Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius, 3 vols., Barcelona, Biblioteca Balmes, 1947-1950.
  • Serrano, Luciano: «Los Armíldez de Toledo y el monasterio de Tórtoles», Boletín de la Real Academia de la Historia, 103 (1923), pp. 69-140.
  • Sesma Muñoz, José Ángel: «Fiscalidad y poder. La fiscalidad centralizada como instrumento de poder en la Corona de Aragón», Espacio, Tiempo y Forma. Serie III. Historia Medieval, 1 (1989), pp. 447-464.
  • Sobrequés i Vidal, Santiago: Els barons de Catalunya, Barcelona, Base, 2011 [versión revisada de la primera edición de 1957].
  • Sobrequés i Vidal, Santiago: «Política remensa de Alfonso el Magnánimo en los últimos años de su reinado», Annals de l’Instittut d’Estudis Gironins, 14 (1960), pp. 117-154.
  • Sobrequés i Vidal, Santiago: «La alta nobleza del norte en la Guerra Civil catalana de 1462-1472», Cuadernos de historia Jerónimo Zurita, 16-18 (1963-1965), pp. 71-220.
  • To Figueras, Lluís: «Drets de justícia i masos: hipòtesi sobre els orígens de la pagesia de remença», Revista d’història medieval, 6 (1995), pp. 139-147.
  • Valdaliso Vasanova, Covadonga, Historiografía y legitimación dinástica. Análisis de la Crónica de Pedro I de Castilla, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Valladolid, Valladolid, 2010.
  • Valdaliso Vasanova, Covadonga, «Discursos de legitimación dela dinastía Trastámara (1366-1388)», en Flocel Sabaté (ed.), Ruptura i legitimació dinàstica a l’Edat Mitjana, Lleida, Pagès Editors, pp. 127-142, 2015
  • Valdeón Baruque, Julio: «Reflexiones sobre la crisis bajomedieval en Castilla», En la España medieval, 4 (1984), pp. 1047-1060.
  • Vergés i Pons, Oliver: Urgell mil anys enrere. Història política, social i econòmica d’un comtat i de la seva classe dirigent (870-1066): Cerdanyola del Vallès (Tesis doctoral inédita) Universitat Autònoma de Barcelona, 2017, URL: http://hdl.handle.net/10803/406003 [Consultado el 15 de junio de 2022].
  • Vicens Vives, Jaume: Historia de los remensas (en el siglo XV), Barcelona, Vicens-Vives, 1978.
  • VV.AA.: 1212-1214: el trienio que hizo Europa. XXXVII Semana de Estudios Medievales. Estella, 19-23 julio 2010, Pamplona, Gobierno de Navarra, 2011.
  • Wickham, Chris: «Defining the seigneurie since the War», en Bourin, Monique y Martínez Sopena, Pascual (eds.): Pour une anthropologie du prélèvement seigneurial dans les campagnes médiévales (XIe-XIVe siècles). Réalités et représentations paysannes, París, Publications de la Sorbonne, 2004, pp. 43-50.
  • Yun Casalilla, Bartolomé: La gestión del poder. Corona y economías aristocráticas en Castilla (siglos XVI-XVIII), Madrid, Akal, 2002.