Entorn de la variació de les unitats fraseològiques del dret amb el terme pena en el corpus CRIMO

  1. Dunia Hourani-Martín
  2. Encarnación Tabares Plasencia
Revista:
Revista de llengua i dret

ISSN: 2013-1453

Año de publicación: 2023

Número: 79

Páginas: 176-192

Tipo: Artículo

DOI: 10.58992/RLD.I79.2023.3933 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Revista de llengua i dret

Resumen

En el present treball oferim una anàlisi de la variació motivada geogràficament de les unitats fraseològiques especialitzades del dret en castellà (UFED) compostes per un verb i un terme. Per a això, hem analitzat un corpus especialitzat en el domini jurídic de la criminalitat organitzada i que recull textos de tots els països hispànics. Seguidament, hem extret totes les construccions verbonominals (CVN) que incorporen el nucli terminològic pena i les hem distribuït en funció del valor semàntic al que s’associen. Per últim, hem establert el seu comportament formal i semàntic i hem determinat la possible variació diatòpica entre els ordenaments jurídics. L’anàlisi ha posat de manifest tres conclusions principals: (i) les unitats més freqüents són aquelles en què pena actua com a objecte directe dels verbs; (ii) la variació més representada és la coocurrent, motivada per raons estilístiques, i (iii) la variació concurrent és sempre una variació controlada.

Referencias bibliográficas

  • Bevilacqua, Cleci Regina. (2004). Unidades fraseológicas especializadas eventivas: descripción y reglas de formación en el ámbito de la energía solar [Tesis doctoral]. Universitat Pompeu Fabra.
  • Bowker, Lynne, y Pearson, Jennifer. (2002). Working with Specialized Language: A Practical Guide to Using Corpora. Routledge.
  • Faulstich, Enilde. (1995). Base metodológica para pesquisa em socioterminologia. Termo e variação. Universidade de Brasília.
  • Faulstich, Enilde. (1998a, 16-19 de noviembre). Entre a sincronia e a diacronia: variação terminológica no código e na língua. Actas del VI Simposio Iberoamericano de Terminología: Terminología, desarrollo e identidade nacional, La Habana, Cuba.
  • Faulstich, Enilde. (1998b). Principes formels et fonctionnels de la variation en terminologie. Terminology, 5(1), 93-106. https://doi.org/10.1075/term.5.1.08fau
  • Faulstich, Enilde. (2002). Variação em terminologia. Aspectos de socioterminologia. En Gloria Guerrero Ramos y Manuel Fernando Pérez Lagos (coords.), Panorama actual de la terminología (pp. 65-91). Comares.
  • Freixa, Judit. (2002). La variació terminológica. Anàlisi de la variació denominativa en textos de diferent grau d’especialització de l’àrea de medi ambient [Tesis doctoral]. Universitat de Barcelona.
  • Freixa, Judit. (2006). Causes of denominative variation in terminology: a typology proposal. Terminology, 12(1), 51-77. https://doi.org/10.1075/term.12.1.04fre
  • Freixa, Judit, y Lorente, Mercè. (2006). La sinonímia en unitats verbals del discurs jurídic. Papers Lextra, 2, 29-46.
  • García Palacios, Joaquín. (2010). Aspectos para la consideración de la variación geolingüística en la terminología del español. En F. Xavier Fargas Valero (ed.), Espais Terminologics 2009 (pp. 43-63).
  • Eumo Editorial; Termcat, Centre de Terminologia García Padrón, Dolores del Pino, y Batista Rodríguez, José Juan. (2010). Las combinaciones nominales en español: aspectos sintácticos, semántico-denotativos y terminológicos. LEA: Lingüística Española Actual, 32(2), 197-222.
  • Goźdź-Roszkowski, Stanislaw, y Pontrandolfo, Gianluca (eds.). (2017). Phraseology in Legal and Institutional Settings: A Corpus-based Interdisciplinary Perspective. Routledge.
  • Hourani-Martín, Dunia. (2020). Variación y transformaciones en unidades fraseológicas jurídicas: la importancia de su representación en herramientas para traductores. Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, 82, 55-68. https://doi.org/10.5209/clac.68963
  • Hourani-Martín, Dunia y Tabares-Plasencia, Encarnación. (2016, 1-3 de diciembre). [Ponencia]. International Symposium on Parallel Corpora: Creation and Applications (PaCor 2016), Santiago de Compostela, España.
  • Hourani-Martín, Dunia y Tabares-Plasencia, Encarnación. (2020). Morphosyntactic and semantic behaviour of legal phraseological units. A case study in Spanish verb-noun constructions about money laundering. Terminology, 26(1), 108-131. https://doi.org/10.1075/term.00044.hou
  • Kjær, Anne Lise. (2007). Phrasemes in legal texts. En Harald Burger, Dimitrj Dobrovol’skij, Peter Kühn y Neal R. Norrick (eds.), Phraseologie: ein internationales Handbuch zeitgenössischer Forschung / Phraseology: an International Handbook of Contemporary Research (pp. 506-516). De Gruyter Mouton.
  • Lorente Casafont, Mercè. (2002). Verbos y discurso especializado. Estudios de Lingüística del Español, 16.
  • Meyer, Ingrid, y Mackintosh, Kristen. (1996). The Corpus from a Terminographer’s Viewpoint. International Journal of Corpus Linguistics, 1(2), 257-285. https://doi.org/10.1075/ijcl.1.2.05mey
  • Naciones Unidas. (2004). Convención de las Naciones Unidas contra la Delincuencia Organizada Transnacional.
  • Real Academia Española. (s.f.). Diccionario panhispánico del español jurídico.
  • Tabares Plasencia, Encarnación. (2012). Analyse und Abgrenzung rechtssprachlicher phraseologischer Einheiten im Spanischen und Deutschen und ihre Bedeutung für die Übersetzung. Lebende Sprachen, 57(2), 314-328. https://doi.org/10.1515/les-2012-0024
  • Tabares Plasencia, Encarnación. (2015). Variación y formación de palabras: análisis de los patrones derivativos en sentencias penales hispánicas. Importancia en la traducción DE-ES. En María Ángeles Recio Ariza, Belén Santana López, Manuel De la Cruz Recio y Petra Zimmermann González (eds.), Interacciones: Reflexiones en torno a la Traducción e Interpretación del/al alemán / Wechselwirkungen: Überlegungen zur Translationswissenschaft im Sprachenpaar Spanisch-Deutsch (pp. 581-606). Peter Lang.
  • Tabares Plasencia, Encarnación y Hourani Martín, Dunia. (2018). La creación terminológica en el subdominio jurídico de la criminalidad organizada en español. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 70, 133-151. http://dx.doi.org/10.2436/rld.i70.2018.3192