Trazas de fabricación, procesos de modelado y “maneras de hacer” en la producción cerámica de la Prehistoria reciente del Levante de la Península Ibérica

Resumo

Els processos de modelat constitueixen un dels marcadors més representatius sobre les maneres de fer i de les conductes dels productors que elaboraven les ceràmiques. A més a més, aquestes practiques poden ser indicatives de la transmissió de coneixements tècnics i de l’estructura sòcio-econòmica en la producció ceràmica. Els mètodes que permeten reconstruir aquestes tècniques en Arqueologia Prehistòrica es basen en l’ampli repertori de traces tecnològiques que generalment queden preservades en els recipients ceràmics. Aquest projecte de tesis s’ha focalitzat en proporcionar noves evidencies sobre aquestes pràctiques de modelat a partir de les anàlisis de traces i explorant el seu potencial i limitacions al aplicar-se en diversos contextos arqueològics. Així, aquesta tesis es composa d’un compendi de publicacions científiques basades en la reconstrucció dels processos de modelat de ceràmiques en dos contextos històrics: el desenvolupament del Neolític antic i el final de la Edat del Bronze al Llevant de la Península Ibèrica. Des de l’inici del procés de neolitització al Mediterrani occidental van coexistir dos tradicions i pràctiques tècniques diferents en la producció ceràmica en diferents àrees del Mediterrani: les tècniques de colombins i la tecnologia de partxes en espiral. Les investigacions sobre Cova del Frare (Barcelona, 5217-4796 cal. ANE) y Cueva de El Toro (Málaga, 5280-4780 cal. ANE) constitueixen les primeres evidencies sobre el modelat de ceràmiques al nord-est i sud peninsular i demostren la distribució de la tecnologia de partxes amb les tècniques de colombins i d’altres processos (moldejat i ús de discs ovals). Totes aquestes evidencies suggereixen la transmissió de les mateixes pràctiques de modelat amb el procés de neolitizació a la Península Ibèrica, però també l’emergència de lleugeres variacions o canvis en la producció ceràmica. Igualment, en cronologies més recents les tècniques de colombins també van prevaldre al nord-est peninsular (La Dou i l’Espina C, 2a meitat V mil·lenni ANE), però altres processos com el moldejat també degueren d’haver estat potencialment utilitzats en la producció ceràmica durant la transició cap al Neolític mig en aquesta àrea. L’horitzó del Bronze final al nord-est de la península Ibérica està marcat per tota una sèrie de transformacions socials i econòmiques, l’emergència de models d’organització regionals, així como la progressiva generalització de les necròpolis d’incineració. La reconstrucció dels processos de modelat en els assentaments de La Dou (Girona, 1260-920 cal. ANE), Genó (Lleida, c. 1278-906 cal. ANE) i la necròpolis d’incineració de El Pi de la Lliura (Girona, c. 1017-739 cal. ANE), localitzats en diferents àrees i corresponents a diferents contextos arqueològics, mostren que l’existència d’aquestes variacions regionals varen poder-se traslladar a l’esfera de la producció ceràmica, però que, al mateix temps, aquestes comunitats també compartien unes practiques de modelat molt similars. Així mateix, al avaluar els processos de modelat a escala intra-site, al Pi de la Lliura es varen mantenir unes mateixes maneres durant el seu temps d’utilització, mentre que als assentaments de La Dou i Genó la variabilitat existent en aquestes pràctiques indicaria que varis productors o grups productors estaven a càrrec de la fabricació ceràmica. Per últim, aquestes contribucions demostren el potencial dels enfocaments metodològics basats en les anàlisis de traces com un marc indicatiu i reproduïble dels processos de modelat. Així mateix, l’ús de varies aproximacions a diferents escales (intra-site, regional, macro-regional i comparatives amb altres atributs ceràmics) proporcionen una millor comprensió i interpretació d’aquestes pràctiques en els contextos arqueològics