La cultura de la contención física en el paciente geriátricoperspectiva de los profesionales sanitarios de los hospitales de atención intermedia en Mallorca

Resum

Introducció: L'ús de les contencions físiques és una pràctica habitual en la cura de les persones majors hospitalitzades i institucionalitzades. No obstant això, el seu ús és molt qüestionat en l'actualitat per les repercussions que comporta a nivell físic, psicològic, moral, ètic, jurídic i social. En la pràctica de la contenció física influeixen tant el propi pacient i els seus familiars, com els professionals sanitaris i la institució. En concret, la bibliografia assenyala que els professionals mostren falta de coneixements respecte a les contencions físiques i presenten actituds favorables al seu ús, el que es relaciona amb una pitjor pràctica. Marc teòric: L'estudi s'emmarca en el paradigma crític-social. En concret, s'ha decidit utilitzar el pensament de Foucault, especialment l'entramat conceptual relacionat amb la seguretat, la disciplina, la normalització i la resistència. Com teoria de segon rang, s'ha optat per les teories de la deshumanització de Haslam, entesa com l'acte de despullar a la persona de certes qualitats pròpies dels humans. Objectius: Conèixer la cultura de la contenció física del pacient geriàtric entre els professionals sanitaris dels hospitals d'atenció intermèdia a Mallorca. En concret, es pretén explorar els coneixements, les actituds i les pràctiques dels professionals en relació a l'ús de les contencions físiques, descriure els factors institucionals que hi influeixen i analitzar el seu impacte ètic, identificant les similituds i les diferències en el discurs dels professionals segons la seva disciplina i categoria laboral. Metodologia: Disseny qualitatiu d'enfocament etnometodològic mitjançant l'anàlisi crític del discurs. L'estudi es va desenvolupar en els hospitals d'atenció intermèdia de Mallorca. Es varen realitzar 22 entrevistes semiestructurades a metges, infermeres i tècnics en cures auxiliars d'infermeria, seleccionats mitjançant mostreig teòric-intencional. Es va garantir el rigor metodològic mitjançant la saturació de les dades, la triangulació i la reflexivitat. L'estudi es va aprovar per la Comissió d'Investigació dels centres inclosos i va ser avaluat positivament pel Comitè d'Ètica de la Investigació de les Illes Balears (IB 4026/19 PI). Tots els participants atorgaren el seu consentiment informat i les seves dades varen ser tractades de forma confidencial. Resultats: Els professionals presenten falta de coneixements sobre les pròpies contencions físiques, el marc legal que els regula i els principis de la cura sense contencions. Les contencions són valorades com a elements necessaris, protectors i, inclús, terapèutics en la cura de les persones majors. L’aplicació de les contencions físiques conforma una pràctica normalitzada essent utilitzades de forma automatitzada, rutinària, preventiva i prolongada en el temps. A més, els dèficits arquitectònics i institucionals propicien el seu ús, que es manté davant la falta de control per part de l’organització sobre la seva aplicació. La pràctica de la contenció respon així a la cultura de la seguretat física i la disciplina de les institucions sanitàries i a una visió deshumanitzada de les persones grans. Els professionals presenten conflictes ètics derivats del debat entre l'autonomia i la no maleficència (entesa només des de l’esfera física) del pacient, i per al seu afrontament despleguen estratègies com la racionalització d'acord amb la seguretat o el seu rol professional. La pràctica de la contenció física difereix segons la categoria laboral, de tal forma que les auxiliars d'infermeria assumeixen una funció tècnica; les infermeres prescriuen i coordinen el procés; i els metges es converteixen en garants legals de la seva prescripció. Conclusions: Les contencions físiques conformen una pràctica normalitzada i deshumanitzada en la cura a les persones majors, justificada per la seguretat física del pacient geriàtric i desenvolupada davant l’actitud permissiva de les institucions. Els professionals i les institucions han de comprometre’s amb les cures centrades en les persones i lliures de contencions físiques.