Excavaciones en el templo toscano de Pollentia (Alcúdia, Mallorca)estudio de la secuencia constructiva y de los artefactos recuperados

  1. Vallori Márquez, Bartomeu 1
  2. Cau Ontiveros, Miguel Ángel 2
  3. Chávez Álvarez, María Esther 3
  1. 1 Universitat de les Illes Balears
    info

    Universitat de les Illes Balears

    Palma, España

    ROR https://ror.org/03e10x626

  2. 2 Universitat de Barcelona
    info

    Universitat de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/021018s57

  3. 3 Universidad de La Laguna
    info

    Universidad de La Laguna

    San Cristobal de La Laguna, España

    ROR https://ror.org/01r9z8p25

Revista:
Zephyrus: Revista de prehistoria y arqueología

ISSN: 0514-7336

Año de publicación: 2023

Número: 91

Páginas: 79-102

Tipo: Artículo

DOI: 10.14201/ZEPHYRUS20239179102 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Zephyrus: Revista de prehistoria y arqueología

Resumen

La presencia de templos de tipología clásica en Hispania se remonta a finales del siglo III o principios del II a. C. Un tipo en particular, el templo toscano, ha sido puesto de relieve por su supuesta identificación como capitolia. El objetivo de este artículo es ofrecer un análisis de los materiales recuperados durante la excavación en extensión del templo toscano de Pollentia (Alcúdia, Mallorca), con especial interés por intentar fijar su cronología inicial. Aunque los materiales presentan un alto porcentaje de residualidad, útil para el estudio del asentamiento previo, las clases y tipos identificados permiten proponer, teniendo en cuenta el contexto local y regional, una datación para la construcción del templo. Como resultado, se ha podido sugerir una cronología inicial entre el 122 y el 100/80 a. C, así como avanzar en el conocimiento de algunas acciones inmediatamente anteriores a la fundación de la ciudad y de la evolución del asentamiento indígena preexistente, que se remontaría al menos al siglo IV a. C. La existencia de un templo de estas características en Pollentia enriquece la imagen del núcleo originario.

Referencias bibliográficas

  • Adam, J.-P. (2005): La construction romaine. Matériaux et techniques. Paris: Picard.
  • Adroher, A. M. (1993): “Céramique commune punique”. En Py, M. (ed.): Dictionnaire des Céramiques Antiques en Méditerranée Nord-Occidental. Lattes: Association pour la Recherche Archéologique en Languedoc Oriental, pp. 374-378.
  • Adroher, A. M.; Carreras C.; De Almeida, R.; Fernández Fernández, A.; Molina, J. y Viegas, C. (2016): “Registro para la cuantificación de cerámica arqueológica: estado de la cuestión y una nueva propuesta. Protocolo de Sevilla (PRCS/14)”, Zephyrus, LXXVIII, pp. 87-110.
  • Albero, D. (2017): “The Times they were a-Changing: Cultural Encounters, Social Transformations and Technological Change in Iron Age Hand-made Pottery from Mallorca (Spain)”, Journal of Mediterranean Archaeology, 30, pp. 105-131.
  • Albero, D.; García Rosselló, J. y Calvo, M. (2014): “Pottery production in Santa Ponsa (Majorca, Spain) from the Late Bronze Age to the Late Iron Age (1100-50 BC): Ceramics, technology and society”. En Martinón-Torres, M. (ed.): Craft and science: International perspectives on archaeological ceramics. Doha-Qatar: Bloomsbury Qatar Foundation, pp. 73-83.
  • Andrén, A. (1959-60): “Origine e formazione dell’architettura templare etrusco-italica”, Atti della Pontificia Accademia Romana di Archeologia. Rendiconti, xxxii, pp. 21-59.
  • Aquilué, J.; Castanyer, P.; Santos, M. y Tremoleda, J. (2008): “L’evolució dels contextos ceràmics d’Empúries entre els segles ii a. C. i vii d. C.”. En Actes Congrès de L’Escala-Empúries, 2008. Les productions céramiques en Hispanie Tarraconaise (IIe siècle avant J.-C.-VI e siècle après J.-C.). Actualité des recherches céramiques. Marseille: Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, pp. 33-62.
  • Aranegui, C. (1987): “Algunas construcciones preaugústeas de Sagunto”. En Los asentamientos ibéricos ante la romanización. 1986. Madrid: Ministerio de Cultura-Casa de Velázquez, pp. 155-162.
  • Argüello, J. J. (2020): “Les fases cronològiques del jaciment de sa Galera. Una lectura estratigráfica”. En Argüello, J. J. (ed.): Sa Galera, més de 4000 anys d’historia. Palma: Vessants, arqueologia i cultura, SL, Amics de na Galera, pp. 49-160.
  • Arribas, A.; Tarradell, M. y Woods, D. E. (1973): Pollentia: I. Excavaciones en Sa Portella. Alcudia (Mallorca). Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.
  • Arribas, A.; Tarradell, M. y Woods, D. E. (1978): Pollentia II. Excavaciones en Sa Portella. Alcudia (Mallorca). Madrid: Ministerio de Cultura.
  • Balaguer, P. (2005): Aproximación cronotipológica a la materialidad del postalayótico mallorquín: El ajuar funerario no cerámico. Barcelona: Univ. Autónoma de Barcelona.
  • Bats, M. (1993): “Céramique commune italique”. En Py, M. (ed.): Dictionnaire des Céramiques Antiques en Méditerranée Nord-Occidental. Lattes: Association pour la Recherche Archéologique en Languedoc Oriental, pp. 357-362.
  • Bendala, M. (1989-1990): “Capitolia Hispaniarum”, Anas, 2-3, pp. 11-36.
  • Calvo, M.; García Rosselló, J.; Albero, D. y Javaloyas, D. (2014): “Prácticas híbridas y espacios intermedios: los contextos cerámicos de la Bahía de Santa Ponça (Clavià, Mallorca) (s. ii a. C.)”. En Ferrando, C. y Costa, B. (eds.): In amicitia. Miscelània d’estudis en homenatge a Jordi H. Fernández. Ibiza: MAIF, pp. 113-132.
  • Campanelli, A. (ed.) (2004): Il tempio italico di Castel di Ieri. Architettura e religione dell’antica area superequana. Raiano: Edit. Graphitype.
  • Camps, J. y Vallespir A. (1973): “Cerámicas pintadas en Mallorca”. En XII Congreso Arqueológico Nacional de Arqueología (Jaén, 1971). Zaragoza: Univ. de Zaragoza, pp. 283-294.
  • Camps, J. y Vallespir, A. (1998): Excavacions a Santa Ponça. Calvià. Mallorca. El turó de les Abelles (es turó de ses Beies). 1.ª part: Introducció. Els sectors de l’1 al 9, 1. Palma: Consell Mallorca.
  • Casas, J. y Nolla, J. M. (2012): “La cerámica gris (y oxidada) ampuritana”. En Bernal, D. y Ribera, A. (eds.): Cerámicas hispanorromanas ii. Producciones regionales. Cádiz: Univ. de Cádiz, pp. 639-654.
  • Castagnoli, F. (1966-1967): “Sul tempio ‘italico’”, Mitteilungen des Deutschen Archäologischen Instituts, Römische Abteilung, 73-74, pp. 10-14.
  • Cerdà, D. (1980): La nave romano-republicana de la Colonia de Sant Jordi. Ses Salines-Mallorca. Palma de Mallorca: Edic. Cort.
  • Colls, D. (1987): L’épave de la Colonia de Sant Jordi 1 (Majorque). Paris: Diffusion De Boccard.
  • Colonna, G. (1984): “I templi del Lazio fino al V secolo compreso”. En Archeologia Laziale VI. Sesto incontro di studio del Comitato per l’Archeologia Laziale. Roma: Consiglio Nazionale delle Ricerche, pp. 396-411.
  • De Nicolás, J. C. (2015): “Aproximación a los cultos púnicos en las taulas menorquinas”. En Andreu, C.; Ferrando, C. y Pons, O. (eds.): L’entreteixit del temps. Miscel·lània d’estudis en homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Palma: Govern de les Illes Balears, pp. 265-283.
  • Enseñat, C. (1981): Las cuevas sepulcrales mallorquinas en la Edad del Hierro. Madrid: Ministerio de Cultura.
  • Equip d’Excavació de Pollentia (1993): “Un conjunt de materials d’època tardo-republicana de la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia, Mallorca)”, Pyrenae, 24, pp. 227-267.
  • Estarellas, M. M.; Merino, J. y Torres, F. (2013): “El jaciment romà de Son Espases: l’organització de les estructures”. En Riera, M. y Cardell, J. (eds.): V Jornades d’arqueologia de les Illes Balears (Palma, 2012). Palma: Edic. Documenta Balear, pp. 149-154.
  • Estrabón: Geographia. Lib. III-IV. Traducción y notas de Meana, M. J. y Piñero, F. (1992). Biblioteca Clásica Gredos, 164. Madrid: Gredos (disponible en https://archive.org/details/estrabon.-geografia-2-libros-iii-iv-g-1992/page/n1/mode/2up; acceso 22/08/2022).
  • Fernández-Miranda, M. (1983): “Pollentia (Mallorca). Las cerámicas talayóticas procedentes de la calle porticada”. En Arribas, A. (ed.): Pollentia. Estudio de los materiales, I. Sa Portella. Excavaciones 1957-1963. Palma de Mallorca: The William L. Bryant Foundation, pp. 11-45.
  • García Vargas, E. y Bernal, D. (2008): “Ánforas de la Bética”. En Bernal, D. y Ribera, A. (eds.): Cerámicas hispanorromanas: un estado de la cuestión. Cádiz: Univ. de Cádiz, pp. 661-686.
  • Gateau, F. (1990): ”Amphores importées durant le IIe s. av. J.-C. dans trois habitats de Provence Occidentale: Entremont, Le Baou-Roux et Saint-Blaise”, Documents d’Archéologie Meridionale, 13, pp. 163-183.
  • Gelabert, M.; Hernández, J. y Puig, A. (2018): “Updating knowledge: architecture, use and chronology of the Late Bronze Age stepped monuments in Mallorca”, Trabajos de Prehistoria, 75, pp. 128-145.
  • Giua, M. A. (2012): “Capitolia in Italia nel ii secolo a.C.”, Rivista Storica Italiana, 124, pp. 228-247.
  • Gual, J. y Plantalamor, L. (1995): “La taula de Binissafullet”. En Waldren, W. H.; Ensenyat, J. A. y Kennard, R. C. (eds.): Ritual, Rites and Religion in Prehistory. IIIrd Deya International Conference of Prehistory, I. Oxford: Tempus Reparatum, pp. 200-212.
  • Guerrero, V. M. (1984): Asentamiento púnico de Na Guardis. Madrid: Ministerio de Cultura.
  • Guerrero, V. M. (1997): Colonización púnica de Mallorca. La documentación arqueológica y el contexto histórico. Palma: El Tall Editorial.
  • Guerrero, V. M. (1999): La cerámica protohistórica a torno de Mallorca (ss. VI-I a. C.). Oxford: Archaeopress.
  • Guerrero, V. M. y Quintana, C. (2000): “Comercio y difusión de ánforas ibéricas en Baleares”, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 21, pp. 153-188.
  • Guitart, J. (2010): “L’origen de les primeres ciutats romanes de Catalunya. Una aproximació des de l’arqueologia”, Catalan Historical Review, 3, pp. 147-162.
  • Hernández, J. (2017): “Ceràmiques comunes, de cuina i vaixella fina de producció punicoebusitana en els contextos rituals del turriforme esglaonat de Son Ferrer (Calvià, Mallorca)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 73, pp. 15-59.
  • Hernández, J. (2018): “Les ceràmiques de vernís negre al jaciment arqueològic de Son Ferrer (Calvià, Mallorca) i el seu context balear”, Empúries, 57, pp. 9-24.
  • Knell, H. (1983): “Der tuskanische Tempel nach Vitruv”, Mitteilungen des Deutschen Archaeologischen Instituts. Roemische Abteilung, 90(1), pp. 91-101.
  • López Mullor, A. (2008): “Las cerámicas de paredes finas en la fachada mediterránea de la Península Ibérica y las Islas Baleares”. En Bernal, D. y Ribera, A. (eds.): Cerámicas hispanorromanas: un estado de la cuestión. Cádiz: Univ. de Cádiz, pp. 343-383.
  • López Mullor, A. (2013): “Las cerámicas de paredes finas del final de la República Romana y el período augústeo-tiberiano”. En Ribera, A. (ed.): Manual de cerámica romana. Del mundo helenístico al Imperio Romano. Alcalá de Henares-Madrid: MAR- CODLFL, pp. 149-190.
  • López Mullor, A.; Estarellas, M. M. y Merino, J. (2008): “Tres conjuntos cerámicos del final de la República y del Alto Imperio hallados en Can Muntanyans, Palma (Mallorca)”. En Rivet, L. (ed.): Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule. Actes du Congrès de l’Escala-Empúries, 2008. Marseille: General. de Catalunya-Museu d’Arqueologia de Catalunya-Diput. de Barcelona, pp. 129-152.
  • López Mullor, A.; Martín Menéndez, A.; Estarellas, M. M.; Merino, J. y Torres, F. (2011): “La céramique associée aux constructions de l’établissement romain de Son Espases (Palma de Majorque), IIe-Ier siècles avant J.-C.”. En Rivet, L. (ed.): Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule. Actes Congrès d’Arles, 2011. Marseille: SFECAG, pp. 449-466.
  • Lull, V.; Micó, R.; Palomar, B.; Rihuete, C. y Risch, R. (2008): Cerámica talayótica. La producción alfarera mallorquina entre ca. 900 y 550 antes de nuestra era. Barcelona: Univ. Autonoma de Barcelona.
  • Lull, V.; Micó, R.; Rihuete Herrada, C. y Risch, R. (2012): “14.ª Campanya d’Excavacions Sistemàtiques al Jaciment Arqueològic de Son Fornés (Montuïri, Mallorca). Any 2011”. En Memòria del patrimoni cultural. Intervencions autoritzades pel Consell de Mallorca. M PC 10-11. Palma: Consell de Mallorca.
  • Mambella, R. (1982): “Contributi alla problematica sul tempio etrusco-italico”, Rendiconti della Pontificia Accademia Romana di Archeologia, 6, pp. 35-42.
  • Mancilla, M. I. (2004): “La vajilla de barniz negro de Pollentia: la habitación Z”, Arqueología y Territorio, 1, pp. 135-153.
  • Mancilla, M. I.; Chávez, E.; Orfila, M. y Román, J. (2000): “Habitació Z. Illeta de tabernae a l’oest del fòrum. Quadres: F-21/F-22/g-21/G-22/H-21/H-22”. En Orfila, M. (ed.): El fòrum de Pollentia. Memòria de les campanyes d’excavacions realitzades entre els anys 1996 i 1999. Alcúdia: Ajunt. d’Alcúdia, pp. 90-103.
  • Mierse, W. E. (1999): Temples and Towns in Roman Iberia. The Social and Architectural Dynamics of Sanctuary Designs from the Third Century BC to the Third Century AD. Berkeley-Los Angeles-London: Univ. of California Press.
  • Morciano, M. M. (2012): Templi capitolini nella Regio I (Latium et Campania). Oxford: Archaeopress.
  • Morel, J.-P. (1981): Céramique campanienne: les formes. Rome: École Française de Rome.
  • Morgan, M. G. (1969): “The Roman Conquest of the Balearic Isles”, California Studies in Classical Antiquity, 2, pp. 217-231.
  • Muñoz, A. M. (1963): Pebeteros ibéricos en forma de cabeza femenina. Barcelona: Instituto de Arqueología. Univ. de Barcelona.
  • Niveau de Villedary, A. M. (2017): “Nuevos datos sobre la evolución formal y estilística de los ‘pebeteros en forma de cabeza femenina’ a propósito del ejemplar de Torralba d’en Salord (Alaior, Menorca)”. En Prados, F.; Jiménez, H. y Martínez García, J. J. (eds.): Menorca entre fenicis i púnics. Murcia: CEPOAT, pp. 85-103.
  • Orfila, M. (2005): “La vajilla de barniz negro y la ciudad romana de Pollentia (Alcudia, Mallorca)”, Verdolay, 9, pp. 127-140.
  • Orfila, M.; Arribas, A. y Cau, M. Á. (1999): “La ciudad romana de Pollentia: el foro”, Archivo Español de Arqueología, 72, pp. 99-118.
  • Pascual, G. y Ribera, A. (2013): “El material más apreciado por los antiguos. Las ánforas”. En Ribera, A. (ed.): Manual de cerámica romana. Del mundo helenístico al Imperio Romano. Alcalá de Henares-Madrid: MAR-CODLFL, pp. 217-289.
  • Pena, M. J. (1990): “Consideraciones sobre iconografía mediterránea: los pebeteros en forma de cabeza femenina”. En Moll, I. (ed.): VII Jornades d’Estudis Històrics Locals. La Mediterrània. Antropologia i historia (Palma, 1988). Palma: IEB, pp. 55-66.
  • Pena, M. J. (2004): “La tribu Velina en Mallorca y los nombres de Palma y Pollentia”, Faventia, 26(2), pp. 69-90.
  • Pena, M. J. (2005a): “Grafitos del santuario de So n’Oms: nuevos datos para el estudio de la romanización de Mallorca”, Revista de Estudios Latinos, 5, pp. 205-224.
  • Pena, M. J. (2005b): “La tribu Velina en Mallorca. Los Caecilii Metelli, el Piceno y las gentes de Sa Carrotja”. En Sánchez León, M. L. y Barceló, M. (eds.): XXIII Jornades d’Estudis Històrics Locals. L’Antiguitat clàssica i la seva pervivència a les illes Balears (Palma, 2004). Palma: IEB, pp. 261-276.
  • Pena, M. J. (2007): “Reflexiones sobre los pebeteros en forma de cabeza femenina”. En Marín, M. C. y Horn, F. (eds.): Imagen y culto en la Iberia prerromana: los pebeteros en forma de cabeza femenina. Sevilla: Univ. de Sevilla, pp. 17-40.
  • Pons, J. M. (2004): “Les campanyes arqueològiques realitzades pel Grup d’Aqueologia Subaquàtica de Mallorca entre els anys 1995-2000. La realització d’una carta arqueològica subaquàtica de Mallorca i Cabrera”. En Pons, J. M. (ed.): VIè congrés El nostre patrimoni cultural: El patrimoni marítim i costaner. Palma de Mallorca: Societat Arqueològica Lul·liana, Autoritat Portuària de les Illes Balears, pp. 257-288.
  • Pons i Homar, G. (1991): Les ceràmiques d’imitació al talaiòtic final. Palma de Mallorca: Govern Balear.
  • Principal, J. y Ribera, A. (2013): “El material más preciado por los arqueólogos. La cerámica fina. La cerámica de barniz negro”. En Ribera, A. (ed.): Manual de cerámica romana. Del mundo Helenístico al Imperio Romano. Alcalá de Henares, Madrid: MAR-CODLFL, pp. 41-146.
  • Principal, J. y Sanmartí, J. (2007): “Les imitacions en pasta grisa de vaixella fina de vernís negre a Pollentia en època tardorepublicana”. En Roca, M. y Principal, J. (eds.): Les imitacions de vaixella fina importada a la Hispania Citerior (segles I a. C.-I d. C.). Tarragona: ICAC, pp. 259-277.
  • Py, M. (1993): “Campanienne B”. En Py, M. (ed.): Dictionnaire des Céramiques Antiques en Méditerranée Nord-Occidental. Lattes: Association pour la Recherche Archéologique en Languedoc Oriental, pp. 151-152.
  • Py, M. (2001a): “Amphores gréco-italiques”. En Py, M.; Adroher, A. M. y Sánchez, C. (eds.): Dicocer 2. Corpus des céramiques de l’Âge du Fer de Lattes (fouilles 1963-1999). Lattes: Association pour la Recherche Archéologique en Languedoc Oriental, pp. 45-71.
  • Py, M. (2001b): “Amphores italiques”. En Py, M.; Adroher, A. M. y Sanchez, C. (eds.): Dicocer 2. Corpus des céramiques de l’Âge du Fer de Lattes (fouilles 1963-1999). Lattes: Association pour la Recherche Archéologique en Languedoc Oriental, pp. 97-128.
  • Quinn, J. C. y Wilson, A. (2013): “Capitolia”, Journal of Roman Studies, 103, pp. 1-57.
  • Ramon, J. (1991): Las anforas púnicas de Ibiza. Eivissa: Conselleria de Cultura, Educació i Esports.
  • Ramon, J. (1995): Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental. Barcelona: Univ. de Barcelona.
  • Ramon, J. (2012): “La cerámica púnico-ebusitana en época tardía (siglos III-I a.C.)”. En Bernal, D. y Ribera, A. (eds.): Cerámicas hispanorromanas ii. Producciones regionales. Cádiz: Univ. de Cádiz, pp. 583-617.
  • Ribera, A. (2013): “Los pecios del litoral ibérico y la fundación (138 a. C.) y la destrucción de Valentia (75 a. C.)”. En Olcese, G. (ed.): Immensa Aequora Workshop. Ricerche archeologiche, archeometriche e informatiche per la ricostruzione dell’economia e dei commerci nel bacino occidentale del Mediterraneo (metà IV sec. a. C.-I sec. d. C.). Atti del convegno. Roma, 2011. Roma: Ed. Quasar, pp. 455-468.
  • Ribera, A. y Tsantini, E. (2008): “Las ánforas del mundo ibérico”. En Bernal, D. y Ribera, A. (eds.): Cerámicas hispanorromanas: un estado de la cuestión. Cádiz: Univ. de Cádiz, pp. 617-634.
  • Rosselló, G. y Plantalamor, L. (1975): “Influencia de las cerámicas clásicas en el mundo indígena mallorquín”. En Actas XIII Congreso Nacional de Arqueología (Huelva, 1973). Zaragoza, pp. 825-828.
  • Sáez, A. M. (2008): “La producción de ánforas en el área del Estrecho en época tardopúnica (siglos III a I)”. En Bernal, D. y Ribera, A. (eds.): Cerámicas hispanorromanas: un estado de la cuestión. Cádiz: Univ. de Cádiz, pp. 491-514.
  • Sanmartí, E. y Principal, J. (1998): “Cronología y evolución tipológica de la campaniense a del siglo ii a. C.: las evidencias de los pecios y de algunos yacimientos históricamente fechados”. En Ramon, J.; Sanmartí, J.; Asensio, D. y Principal, J. (eds.): Les fàcies ceràmiques d’importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III a. C. i la primera meitat del segle II a. C. Barcelona: Univ. de Barcelona, pp. 193-216.
  • Sanmartí, J. y Principal, J. (2000): “Les ceràmiques campanianes tardanes. Algunes impressions a partir de la fàcies documentada a Pollentia”. En Aquilué, X.; García Rosselló, J. y Guitart, J. (eds.): La ceràmica de vernís negre dels segles II i I a. C.: Centres productors mediterranis i comercialització a la Península Ibèrica (Taula rodona. Empúries, 1998). Empúries: Museu de Mataró, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, Universitat Autònoma de Barcelona, pp. 145-147.
  • Sanmartí, J.; Principal, J.; Trías, M. G. y Orfila, M. (1996): Les ceràmiques de vernís negre de Pollentia (excavacions 1949-1992). Barcelona: Univ. de Barcelona.
  • Savi, A. (2014): “Fornaci da calce di epoca romana e medievale in territorio capenate”, FOLD&R FastiOnLine Documents & Research, 301, pp. 1-18.
  • Subías, E. (1994): “Anàlisi metrològica del capitoli”. Anexo en “Equip Pollentia (1994): Resultats dels treballs d’excavació a l’àrea central de la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia, Mallorca): avanç preliminar”, Pyrenae, 25, pp. 220-224.
  • Tarradell, M. (1974): Terracotas púnicas de Ibiza. Barcelona: Edit. Gustavo Gili SA.
  • Thér, R. y Maršálek, D. (2013): “Experimental Lime Burning Based on the Findings from the Roman Empire Period”, EXARC Journal, 2013(1), pp. 1-8.
  • Tsantini, E.; Quintana, C.; Albero, D. y Cau, M. Á. (2019): “Iberian amphorae beyond the mainland: imports in southwestern Mallorca (Balearic Islands, Spain)”, Archaeological and Anthropological Sciences, 11(3), pp. 1793-1812.
  • Vallori, B.; Cau, M. Á. y Orfila, M. (2015): “The Tuscan temple of Pollentia (Mallorca, Balearic Islands)”, Archeologia Classica. Rivista del Dipartimento di Scienze dell’antichità. Sezione di Archeologia, LXVI, pp. 289-317.
  • Velaza, J. (2014): “Antroponimia y lenguas prerromanas en las islas Baleares”, Emerita, LXXXII, pp. 51-67.
  • Vitruvio: De larchitectura. Lib. IV. Traducción y notas de GROS, P. (1992). Collection des Universités de France. Paris: Les Belles Lettres.
  • Will, E. L. (1982): “Greco-Italic Amphoras”, Hesperia. Journal of the American School of Classical Studies at Athens, LI, pp. 338-356.
  • Wilson, A. J. N. (1966): Emigration from Italy in the Republican Age of Rome. Manchester-New York: Manchester University Press. Barnes & Noble.