Efficiency of the colombian educational system and social inequality

  1. LÓPEZ ESTRADA, SEBASTIÁN
Dirigida per:
  1. Alexei Arbona Estrada Director/a
  2. Víctor Manuel Giménez García Codirector/a

Universitat de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 18 de de novembre de 2022

Tribunal:
  1. Sergio Perelman President/a
  2. Gabriela Sicilia Suárez Secretària
  3. Emili Tortosa Ausina Vocal

Tipus: Tesi

Teseo: 824574 DIALNET lock_openTDX editor

Resum

Aquesta tesi analitza l’eficiència del sistema educatiu en un país en desenvolupament amb èmfasi en diferents fonts de desigualtat social. Addicionalment, es tenen en compte dos fenòmens de gran importància: el conflicte armat i les aportacions voluntàries d’organitzacions privades a l’educació. L’anàlisi es desenvolupa amb mètodes innovadors, prenent un enfocament no paramètric utilitzant ordre-m condicional i l’índex de metafrontera Malmquist-Luenberger. Aquests models s’apliquen a cada capítol a escoles de tot el país, diferents municipis i estudiants que es troben endarrerits i que pertanyen a un programa específic. El capítol introductori motiva i presenta el context general en què es realitza l’anàlisi, presenta aspectes específics del sistema educatiu colombià i els dos fenòmens estudiats, exposa els objectius i les aportacions específiques de la recerca, i finalment, mostra les bases de dades i metodologies. utilitzat per abordar les preguntes de recerca. Aquest document conté tres capítols empírics. Al primer, es mesuren els canvis en la productivitat de 4.587 escoles considerant la desigualtat entre estudiants i les diferències entre escoles públiques1 i privades. Per això, considerem els estudiants que van participar en la prova estandarditzada Saber 11 entre 2014 i 2017 en les matèries de matemàtiques, lectura, ciències, ciències socials i ciutadanes i anglès. Per calcular el canvi en la productivitat entre aquests anys, s’utilitza un índex de Malmquist-Luenberger de metafrontera, ja que pot tenir en compte tant la producció com la producció dolenta. El segon capítol empíric analitza la relació entre els homicidis per conflicte armat i l’eficiència educativa a 912 municipis entre el 2014 i el 2018. Per calcular la pèrdua potencial d’eficiència dels municipis pel conflicte armat s’utilitza un ordre-m condicional ja que és ideal per incloure variables de context a les estimacions d’eficiència. Finalment, el tercer capítol empíric avalua l’impacte causal a l’eficiència educativa d’un programa de tutoria de 6.455 estudiants que estan endarrerits; es fa servir una combinació de metodologies experimentals i d’avaluació de l’eficiència. Les conclusions, aportacions i implicacions per a la política pública i educativa i futures línies de recerca es presenten al capítol final.