Comerde la sensación al lenguaje

Resumen

En el context de l’artificació de la cuina, aquesta investigació se centra en el paper del comensal. Algunes de les innovacions de la Nouvelle Cuisine, intensificades per la cuina tecno-emocional, ajuden a considerar-li com un espectador i donen lloc a una teoria de l’art de menjar. No obstant això, en assumir el seu cos com a suport de la representació, les condicions gustativas difícilment es poden explicar. Els límits de la teoria hilemòrfica, assenyalats per Simondon, eviten la consideració del procés i preveien un subjecte descorporeizat que fa ús del seu cos (Agamben) sense tenir-hi cura. Tant en les pràctiques gustatives (commensitat i convivilitat) com en el pensament filosòfic sobre el gust, es detecta una censura del cos per una paraula compromesa amb aquest subjecte. El gust és l’origen exclòs de l’experiència estètica en la mesura que el seu ‘je ne sais quoi’ es refereix a la frontera de la definició d’aquest subject, la raó del qual és visual. A partir d’aquí, el cos és el fons animal des del qual convertir-se en figura. Un canvi en el concepte de representació, que defineix la figuració com una exploració amb el nostre cos, pot mostrar otra manera en què les paraules participen en la creació comuna de significat. En l’últim capítol, es presenta un intent de que la paraula gustativa sigui, juntament amb definicions contemporànies del cos, el gust, el subjecte, l’art i el temps, entre altres. L’analogia entre menjar i lectura (Derrida) i la plasticitat del subjecte quan llegeix (Malabou) es considera en el seu estil. Tot el text està acompanyat pel repositori de les més de cent obres d’art que tracen el fil discurs d’aquesta investigació.