No todas las herramientas de IA son iguales. Análisis de aplicaciones inteligentes para la enseñanza universitaria

  1. Manuel Area-Moreira
  2. Annachiara Del Prete
  3. Ana Luisa Sanabria-Mesa
  4. María Belén Sannicolás-Santos
Revista:
Digital Education Review

ISSN: 2013-9144

Any de publicació: 2024

Número: 45

Pàgines: 141-149

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Altres publicacions en: Digital Education Review

Resum

Actualment existeixen, a més de les aplicacions o eines d'Intel·ligència Artificial (*IA) generatives i conversacionals com *ChatGPT, *Gémini, *Perplexity, *Copilot, *Groq i altres, existeix una ingent quantitat d'eines o apps de propòsit específic per a funcionalitats concretes. Aquestes estan en constant creixement i són accessibles a través de repositoris o portals en la web. En aquest article hem realitzat un estudi d'aquestes apps amb els objectius de: a) Identificar i caracteritzar les eines d'Intel·ligència Artificial específicament dissenyades per a l'àmbit de l'Educació Superior, atenent la seva funcionalitat i usabilitat didàctica; i b) Classificar les potencialitats d'ús de les eines *IA en funció de les fases del procés d'ensenyament-aprenentatge (preactiva, interactiva, postactiva) segons els agents educatius (professorat i alumnat). Per a això es van seleccionar 118 eines o apps de *IA creades amb finalitats educatius presents en repositoris (com *FUTUREPEDIA o *THERE´S *AN AI *FOR *THAT). Per a la seva revisió es va crear un instrument d'anàlisi d'elaboració pròpia. Es conclou que solament un terç de les mateixes són gratuïtes plantejant un problema de desigualtat en l'accés a les mateixes i que més de la meitat té una funció dual: servir tant de suport a l'ensenyament com a l'aprenentatge.

Referències bibliogràfiques

  • Area, M. y Adell, J. (2021). Tecnologías digitales y cambio educativo. Una aproximación crítica. REICE. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 19(4), 83-96. https://doi.org/10.15366/reice2021.19.4.005
  • Area, M. (2023). Inteligencia artificial en educación. Máquinas que enseñan. Hipótesis, 16, Universidad de La Laguna https://www.ull.es/portal/cienciaull/tabletplanet/?w=4806&s=13
  • Baker, T., & Smith, L. (2019). Educ-AI-tion rebooted? Exploring the future of artificial intelligence in schools and colleges. Nesta Foundation. Retrieved July 5, 2021, from https://media.nesta.org.uk/documents/Future_of_AI_and_education_v5_WEB.pdf
  • Bilad, M. R., Yaqin, L. N., & Zubaidah, S. (2023). Recent Progress in the Use of Artificial
  • Intelligence Tools in Education. Jurnal Penelitian Dan Pengkajian Ilmu Pendidikan: E-Saintika, 7(3), 279–
  • https://doi.org/10.36312/esaintika.v7i3.1377
  • Carrington, A. (2016). Professional development: The pedagogy wheel: It is not about the apps, it is about the pedagogy. Education Technology Solutions. https://educationtechnologysolutions.com/2016/06/padagogy-wheel/
  • Galli, M. G., & Kanobel, M. C. (2023). ChatGPT en Educación Superior: explorando sus potencialidades y sus limitaciones. Revista Educación Superior Y Sociedad (ESS), 35(2), 174-195. https://doi.org/10.54674/ess.v35i2.815
  • García Peñalvo, F. J., Llorens-Largo, F., & Vidal, J. (2024). La nueva realidad de la educación ante los avances de la inteligencia artificial generativa. RIED-Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 27(1), 9–39. https://doi.org/10.5944/ried.27.1.37716
  • Ghnemat, R., Shaout, A., & Al-Sowi, A. M. (2022). Higher Education Transformation for Artificial Intelligence Revolution: Transformation Framework. International Journal of Emerging Technologies in Learning, 17(19).
  • González-Calatayud, V., Prendes-Espinosa, P., & Roig-Vila, R. (2021). Artificial intelligence for student assessment: A systematic review. Applied Sciences, 11(12), 5467.
  • Hernández Sampieri, Roberto (2006). Definición del alcance de la investigación a realizar: exploratoria, descriptiva, correlacional o explicativa en Metodología de la investigación. México: McGraw-Hill, pp. 57-68.
  • Jiménez-García, E., Orenes-Martínez, N., y López-Fraile, L. A. (2024). Rueda de la Pedagogía para la Inteligencia Artificial: adaptación de la Rueda de Carrington. RIED-Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 27(1), 87–113. https://doi.org/10.5944/ried.27.1.37622
  • Laurillard, D. (2013). Teaching as a design science: Building pedagogical patterns for learning and technology. Routledge.
  • López, E. y Martín, S. (2023). Guía para integrar las tecnologías basadas en inteligencia artificial generativa en los procesos de enseñanza y aprendizaje. Vicerrectorado Innovación Educativa, UNED, Madrid. https://unedo365-my.sharepoint.com/:b:/g/personal/smartin_ieec_uned_es/Ear9X0v_kXtBgrZowwGx5yUBlCyOClaGHbYmAjHT52dYhQ?e=HyVx8O
  • Luan, H., Geczy, P., Lai, H., Gobert, J., Yang, S. J., Ogata, H., Baltes J, Guerra R, Li P. & Tsai, C. C. (2020). Challenges and future directions of big data and artificial intelligence in education. Frontiers in psychology, 11, 580820. https://doi: 10.3389/fpsyg.2020.580820. PMID: 33192896; PMCID: PMC7604529.
  • Owoc M. L., Sawicka A., & Weichbroth P. (2021). Artificial intelligence technologies in education: Benefits, challenges and strategies of implementation. In M. L Owoc, & M. Pondel (Eds.), Artificial intelligence for knowledge management (Vol. 599, pp. 37–58). Springer.
  • Pinzolits R. (2023). AI in academia: An overview of selected tools and their areas of application. MAP Education and Humanities, 4, 37-50.doi: https://doi.org/10.53880/2744-2373.2023.4.37
  • Pisica, A. I., Edu, T., Zaharia, R. M., & Zaharia, R. (2023). Implementing Artificial Intelligence in Higher Education: Pros and Cons from the Perspectives of Academics. Societies, 13(5), 118.
  • Pratama, M. P., Sampelolo, R., & Lura, H. (2023). Revolutionizing education: harnessing the power of artificial intelligence for personalized learning. Klasikal: Journal of Education, Language Teaching and Science, 5(2), 350-357.
  • Zawacki-Richter, O., Marín, V.I., Bond, M. Gouverneur, F. (2019). Systematic review of research on artificial intelligence applications in higher education–where are the educators?. International Journal of Educational Technology in Higher Education, 16-39 https://doi.org/10.1186/s41239-019-0171-0
Fuente de los datos: Dialnet