El fenomen de porta giratòriala interseccionalitat entre els factors que generen la reincidència en la situació de sensellarisme

  1. Valeria Hernández García 1
  2. Lucía Tadeo Delgado 1
  3. José Manuel Díaz González 1
  1. 1 Universidad de La Laguna
    info

    Universidad de La Laguna

    San Cristobal de La Laguna, España

    ROR https://ror.org/01r9z8p25

Journal:
RTS: Revista de treball social

ISSN: 0212-7210 2339-6385

Year of publication: 2024

Issue: 26

Pages: 13-38

Type: Article

More publications in: RTS: Revista de treball social

Abstract

Homelessness is a multi-factor, multi-dimensional, structural and dynamic phenomenon that hinders professional intervention and, on certain occasions, causes the person to fall back into homelessness after having achieved social integration. This research addresses the “revolving door” phenomenon, analysing both its scope and the potential intersectionality that exists among the factors that generate recidivism. To this end, an ad hoc record sheet was prepared incorporating several variables and the files of a representative sample (n=1271) of people assisted in 2021 and 2022 in Santa Cruz de Tenerife were analysed. The results show that the phenomenon is clearly male-dominated with a prevalence of persons of Spanish nationality. The average age is 49 years and the individuals are mostly educated to primary level and in receipt of minimum benefits. A total of 42.2% had a disability, 44.3% suffered mental health problems and 55.7% exhibited toxic or behavioural addictions. 64.1% had experienced the revolving door phenomenon on one occasion, mainly due to loss of housing owing to financial reasons (41.2%) and/or conflicts in cohabitation (40.5%). We can conclude that there is no significant relationship between the variables analysed and the number of times a person falls back into homelessness after achieving social integration on one or more previous occasions. Only 10.3% of users have experienced it and it is not possible to link chronic homelessness to the revolving door effect.

Bibliographic References

  • Agulles Martos, Juan Manuel. (2019). Las personas sin hogar y la exclusión residencial. ¿Hacia un cambio de paradigma?. Cuadernos de Trabajo Social, 32(2), 265-275. https://doi.org/10.5209/cuts.58934
  • Busch-Geertsema, Volker. (2013). Housing First Europe: Final Report. European Union Programme for Employment and Social Solidarity. Recuperat 15 març 2024, de https://www.habitat.hu/files/ FinalReportHousingFirstEurope.pdf
  • Cabrera, Pedro José. (2009). La acción social con personas sin hogar en la España del siglo XXI. Dins Miguel Laparra Navarro i Begoña Pérez Eransus, Exclusión social en España: Un espacio diverso y disperso en intensa transformación (p. 173-219). Fundación FOESSA.
  • Cabrera, Pedro José, i Rubio, María José. (2008). Las personas sin hogar, hoy. Revista del Ministerio de Trabajo e Inmigración, 75, 51-74.
  • Cáritas Diocesana de Tenerife. (2022). Exclusión Residencial Extrema en Tenerife en Tiempos de COVID. Cáritas Diocesana de Tenerife.
  • Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea, DOCE núm. C 364/1. Recuperat 22 març 2024, de https://www.europarl.europa. eu/charter/pdf/text_es.pdf
  • Caton, Carol; Wilkins, Carol, i Anderson, Jacquelyn. (2007). People who experience long-term homelessness: Characteristics and interventions. National Symposium on Homelessness Research, 4, 1-44.
  • Díaz González, José Manuel. (2021). La realidad en ámbitos de exclusión social: análisis del conflicto sobre las personas sin hogar (Tesi doctoral). Universitat de La Laguna. Recuperat 15 març 2024, de https://riull.ull.es/xmlui/handle/915/25758
  • Directiva 95/46/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 24 d’octubre de 1995, relativa a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, DOCE núm. L 281/31 (1995). APDCAT. Recuperat 22 març 2024, de https://apdcat.gencat.cat/web/.content/01-autoritat/ normativa/documentos/676.pdf
  • FEANTSA (2017). Good practice guidance for working with people who are homeless and use drugs. FEANTSA. Recuperat 15 març 2024, de https://www.feantsa.org/download/feantsa_ drugservices6378371585620331663.pdf
  • Fisas Masferrer, David; Rovira Jarque, Montserrat, i Sales Campos, Albert. (2022). El dispositivo de alojamiento de emergencia de Barcelona como instrumento de atención al sinhogarismo ante la crisis sanitaria de la covid-19. Revista de Treball Social, 222, 81-95. https://doi.org/10.32061/RTS2022.222.04
  • Fondation Abbé Pierre i FEANTSA. (2020). Fifth Overview of Housing Exclusion in Europe. Fondation Abbé Pierre i FEANTSA. Recuperat 15 març 2024, de https://www.feantsa.org/public/user/Resources/ resources/Rapport_Europe_2020_GB.pdf
  • García Montero, Alejandro. (2017). Personas sin hogar: una realidad diferente. Dins Concepción Nieto-Morales, Nuria Cordero Ramos i María Josefa Vázquez-Fernández (Coords.), Intervención con colectivos desfavorecidos. Descendiendo a la práctica de la intervención profesional (p. 85-119), Dykinson.
  • Govern d’Espanya. (2023). Personas sin Hogar. Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. Recuperat 15 març 2024, de https:// www.mdsocialesa2030.gob.es/derechos-sociales/servicios-sociales/ personas-sin-hogar.htm
  • Greenwood, Ronni; Manning, Rachel; Vargas-Moniz, María; Auquier, Pascal; Lenzi, Michela; Wolf, Judith; Bokszczanin, Anna; Bernad, Roberto; Källmén, Hakan; Sinnewijn, Freek; Ornelas, José, i O’Shaughnessy, Branagh. (2022). Structure and agency in capabilities-enhancing homeless services: Housing first, housing quality and consumer choice. Journal of Community & Applied Social Psychology, 32(2), 315-331.
  • Guillén, Ana; Marín, Carolina; Panadero, Sonia, i Vázquez, José Juan. (2020). Substance use, stressful life events and mental health: A longitudinal study among homeless women in Madrid (Spain). Addictive Behaviors, 103, 106246. https://doi.org/10.1016/j. addbeh.2019.106246
  • Institut Nacional d’Estadística. (2022). Encuesta a las personas sin hogar. INE. Recuperat 15 març 2024, de https://www.ine.es/prensa/ epsh_2022.pdf
  • Kuhn, Randall, i Culhane, Dennis. (1998). Applying cluster analysis to test a typology of homelessness by pattern of shelter utilization: Results from the analysis of administrative data. American Journal of Community Psychology, 26(2), 207-232. https://doi. org/10.1023/A:1022176402357
  • Matulicˇ Domandzicˇ, María Virginia. (2010). Nuevos perfiles de personas sin hogar en la ciudad de Barcelona: un reto pendiente de los servicios sociales de proximidad. Documentos de Trabajo Social: Revista de Trabajo Social y Acción Social, 48, 9-30.
  • Matulicˇ Domandzicˇ, María Virginia. (2013). Los procesos de exclusión social de las personas sin hogar en la ciudad de Barcelona. Trabajo Social Global - Global Social Work, 3(5), 3-27.
  • Meert, Hendrik; Benjaminsen, L.; Cabrera Cabrera, Pedro José; Dandolova, Iskra; Fernández, E.; Filipovic Hrast, Masa; Hradecky, I.; Koch-Nielsen, I.; Maas, Roland, i Rubio Martín, María José. (2006). L’évolution des profils des sans-abri: Une dépendance persistante à l’égard des services d’urgance en Europe: Qui et pourquoi? Observatoire Européen sur le sans-abrisme. Recuperat 15 març 2024, de https://www.researchgate.net/ publication/275957711_L’evolution_des_profils_des_sans-abri_Une_ dependance_persistante_a_l’egard_des_services_d’urgance_en_ Europe_Qui_et_pourquoi
  • Mejía-Escalante, Mónica. (2016). La vivienda digna y la vivienda adecuada. Estado del debate. Cuadernos de Vivienda y Urbanismo, 9(18), 292-307.
  • Mojtabai, Ramin. (2005). Perceived reasons for loss of housing and continued homelessness among homeless persons with mental illness. Psychiatric Services, 56(2), 172-178.
  • Muñoz, Manuel; Vázquez, Carmelo, i Vázquez, José Juan. (2003). Los límites de la exclusión. Estudio sobre los factores económicos, psicosociales y de salud que afectan a las personas sin hogar en Madrid. Cuadernos de Trabajo Social, 11, 271-277.
  • Muñoz, Manuel, i Cordero, Nuria. (2017). Derechos humanos, trabajo social y sinhogarismo. Enfoque práctico desde un modelo participativo-creativo con personas sin hogar. Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 6, 57-67.
  • OXFAM (2012). Crisis, desigualdad y pobreza. Informe de OXFAM Intermón. Recuperat 15 març 2024, de https://www.oxfamintermon. org/es/publicacion/Crisis_desigualdad_y_pobreza#
  • Padgett, Deborah K.; Henwood, Benjamin F., i Tsemberis, Sam J. (2016). Housing first: Ending homelessness, transforming systems, and changing lives. Oxford University Press.
  • Panadero, Sonia, i Muñoz, Manuel. (2014). Salud, calidad de vida y consumo de sustancias en función del tiempo en situación sin hogar. Anales de Psicología, 30(1), 70-77.
  • Panadero, Sonia, i Vázquez, José Juan. (2016). En las fronteras de la ciudadanía. Situación de las personas sin hogar y en riesgo de exclusión social en Madrid. Universitat d’Alcalá.
  • Pauly, Bernier; Brown, Meaghan; Evans, J.; Gray, Erin; Schiff, Rebecca; Ivsins, A.; Krysowaty, Bonnie; Vallance, Kate, i Stockwell, T. (2019). “There is a Place”: impacts of managed alcohol programs for people experiencing severe alcohol dependence and homelessness. Harm Reduction Journal, 16(1), 1-14.
  • Piccininno, Carla. (2021). La vivienda digna, un derecho justiciable. Revista de Derechos Humanos, 3, 227-245.
  • Pleace, Nicholas. (2016). Guía Housing First Europa. FEANTSA, SNF, RAISFundación. Recuperat 15 març 2024, de https:// housingfirsteurope.eu/wp-content/uploads/2021/12/Gui%CC%81aHousing-First-Europa.pdf
  • Posada, Sara; Londoño, Nora Helena, i Gaviría, Ana M. (2019). Propiedades psicométricas de la adaptación para Colombia del inventario de experiencias traumáticas en la infancia (ETI-SRCol). Medicina U.P.B., 38(1), 33-45.
  • RAISFundación. (s. d.). Estudio sobre discapacidad y personas sin hogar: Presentación de los resultados clave del estudio. Fundación ONCE, X Talento, FSC. Recuperat 15 març 2024, de https://edit.um.es/exclusionsocial/files/2014/02/ present_datos_discap_ONCE_RAIS_v3.pdf
  • Resolució del Parlament Europeu 2013/2994(RSP), de 16 de gener de 2014, sobre una estratègia de la UE per a les persones sense llar. Diari Oficial de la Unió Europea C 482/141, P7_TA(2014)0043. Recuperat 15 març 2024, de https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52014IP0043&from=CS
  • Revista de la Asociación Proyecto Hombre, 84. (2014). Proyecto hombre. Recuperat 15 març 2024, de https://archivo.proyectohombre.es/wpcontent/uploads/2011/11/Revista-PH_84_2.pdf
  • Ringwalt, Christopher L.; Greene, Jody M.; Robertson, Marjorie, i McPheeters, Melissa. (1998). The prevalence of homelessness among adolescents in the United States. American Journal of Public Health, 88(9), 1325-1329. https://doi.org/10.2105/AJPH.88.9.1325
  • Roca, Pablo; Panadero, Sonia; Rodríguez-Moreno, Sara; Martín, Rosa María, i Vázquez, José Juan. (2019). “Puerta giratoria” a la situación sin hogar. Influencia de la salud, consumo de alcohol y padecimiento de sucesos vitales estresantes en el número de episodios en la situación sin hogar. Anales de Psicología / Annals of Psychology, 35(2), 175-180. https://doi.org/10.6018/analesps.35.2.297741
  • Roca Lahiguera, Daniel; Bilbeny de Fortuny, Beatriu; Clusa Gironella, Thaïs; Fuentes Rodríguez, Teresa; Silva Ruiz, Pau, i Franch-Nadal, Josep. (2022). Análisis de la salud de la población sin hogar de un distrito desfavorecido de Barcelona. Estudio ESSELLA. Atención Primaria, 54(10), 1-14. https://doi.org/10.1016/j.aprim.2022.102458
  • Rodríguez-Pellejero, José M.; Núñez, Juan L., i Hernández, Débora. (2017). Perfiles de personalidad y síndromes clínicos en personas sin hogar. Revista de Psicopatología y Psicología Clínica, 22(3), 197.
  • Sánchez Morales, María Rosario. (2012). En los límites de la exclusión social: las personas sin hogar en España. OBETS. Revista de Ciencias Sociales, 7(2), 307-324.
  • Sherwin, Linda. (2021). Women’s experiences of homeless services: one city in time (Tesi doctoral). Coventry University.
  • Standing, Guy, i Madariaga, Juan Mari. (2013). El precariado: Una nueva clase social. Pasado y Presente.
  • Subirats, Joan; Riba, Clara; Giménez, Laura; Obradors, Anna; Giménez, María; Queralt, Didac; Bottos, Patricio, i Rapoport, Ana. (2004). Pobreza y exclusión social. Un análisis de la realidad española y europea. Fundació La Caixa.
  • Tyler, Kimberly A.; Olson, Kristen, i Ray, Colleen M. (2018). Understanding the link between victimization and alcohol use among homeless youth using ecological momentary assessment. Socius, 4. https://doi.org/10.1177/2378023118779832
  • U. S. Department of Housing and Urban Development. (2015). Homeless Management Information Systems (HMIS). Cost Estimation Guidelines. Office of Community Planning and Development. Recuperat 15 març 2024, de https://www.hud.gov/sites/documents/ DOC_14249.PDF
  • Vázquez, José Juan; Panadero, Sonia; Martín, Rosa, i Diaz-Pescador, María del Val. (2015). Access to new information and communication technologies among homeless people in Madrid (Spain). Journal of Community Psychology, 43(3), 338-347. https://doi.org/10.1002/ jcop.21682
  • Wagner, Marcia; Pereira, Anderson S., i Oliveira, Margareth S. (2014). Intervención sobre las dimensiones de la ansiedad social por medio de un programa de entrenamiento en habilidades sociales. Psicología Conductual, 22(3), 423-440.