Variations in EEG and motor functions related to COMT gene in patients with fibromyalgia

Resum

La fibromialgia (FM) és una síndrome crònica caracteritzada per dolor generalitzat, fatiga, son no reparador, queixes somàtiques i alteracions afectives i cognitives. Encara que existeixen evidències indicant que emocions negatives poden tenir un paper modulador rellevant en el manteniment dels símptomes de la FM, poc es coneix de la influència dels polimorfismes genètics sobre la funció motora, el son i el processament afectiu en la fibromiàlgia. L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral va ser analitzar la influència del polimorfisme val158met del gen de la COMT, que es troba associat a l’activitat enzimàtica de la degradació de les catecolamines, sobre la marxa i l’equilibri, el son i la regulació emocional. Per això, s’ha adoptat un enfocament multidisciplinari en el qual s’han tingut en conte paràmetres biomecànics de la funció motora, l’activitat cerebral durant el son i durant la modulació afectiva del reflex de sobresalt per comparar subjectes que mostren una baixa o alta activitat de COMT (homozigots met i portadors d’al•lel val, respectivament). La funció motora fou avaluada mitjançant l’anàlisi de la marxa i l’equilibri amb gravacions de video en persones sanes i en pacients amb FM (estudi 1). A més, dos grups de pacients amb FM basats en el polimorfisme de la COMT participaren en un registre polisomnogràfic nocturn (estudi 2), i en una tasca experimental ambla presència d’estímuls acústics de sobresalt durant la visualització d’imatges afectives (estudi 3). L’estudi 1 mostrà que les pacients amb FM presenten una disminució significativa en paràmetres de la marxa com són la velocitat, la longitud de cada pas i del pas complet o cadència, així com dèficits en el control postural i de l’equilibri. L’estudi 2 desvetllà que les pacients amb FM amb baixa activitat de l’enzim COMT pareixen estar més impactades físicament, més deprimides i amb pitjor qualitat de son (major nombre de despertars durant la nit, major quantitat de temps en el llit i un son més fragmentat durant la fase REM), que les pacients amb FM amb alta activitat de l’enzim COMT. Per últim, l’estudi 3 mostrà que les pacients con FM amb baixa activitat de l’enzim COMT presenten alteracions significatives en els components primerencs de l’activitat cerebral desencadenada per estímuls agradables o desagradables, comparades amb les pacients con FM amb alta activitat del COMT. Aquests estudis suggereixen: 1) la marxa i l’equilibri es troben alterats en les pacients amb FM comparades amb les persones sense dolor, i 2) que el son i el processament afectiu de les pacients amb FM port estar modulat pel polimorfisme val158met del gen del COMT que regula l’activitat enzimàtica de les catecolamines. En resum, aquests resultats remarquen encara més la idea de que els símptomes de la fibromiàlgia precisen d’una avaluació i d’una intervenció terapèutica de caràcter multidimensional amb l’objectiu de proporcionar les òptimes condicions per la millora de la qualitat de vida d’aquetes pacients. Així mateix, aquestes troballes subratllen la rellevància de considerar els marcadors genètics i neurofuncionales per a una compressió més completa de la síndrome de fibromiàlgia.