Estudio comparativo de la efectividad de diferentes abordajes en los puntos gatillo cervicales presentes en los músculos angular de la escápula y trapecio fibras superiores

Resumen

Introducció Les activitats de la vida diària junt amb l’esport exposen l’aparell locomotor a lesions traumàtiques variables, on les estructures més afectades són els teixits blans. El dolor cervical és un fenomen multifactorial que afecta al llarg de la vida aproximadament a un 70% de la població, i és la segona causa més freqüent de consulta al metge especialista de l’aparell locomotor amb la corresponent despesa sanitària, destinada tant al diagnòstic com al tractament del mateix. La Síndrome de Dolor Miofascial (SDM) es pot definir com el dolor músculesquelètic, sense resposta inflamatòria, localitzat, que genera disfunció i sense causa concreta d'aparició. El SDM sempre compta amb la presència de Punts Gatell (PG). Es defineix cervicalgia com el dolor localitzat a nivell cervical, amb simptomatologia associada o no a les extremitats superiors. Les manifestacions del dolor cervical poden aparèixer des de l'occipital fins al començament del raquis dorsal, associat al desgast articular o disfunció dels teixits blans. Desenvolupament de la recerca Les tècniques més utilitzades per al tractament de la cervicalgia associada a un SDM depenen, sobretot, de la disponibilitat del servei i de la formació dels terapeutes. Per això, la hipòtesi de la present Tesi Doctoral és la confirmació de l'eficàcia de les diferents tècniques protocol•litzades per la cervicalgia mecànica amb dolor miofascial, així com determinar aquella que sigui menys dolorosa i que impliqui un menor cost econòmic per al Sistema de Salut. Partint d’aquesta hipòtesi, l'objectiu principal del present estudi és la comparació dels resultats obtinguts per valorar el millor abordatge del pacient amb cervicalgia muscular, tant a curt com a mitjà termini. L'estudi es va realitzar en el Servei de Rehabilitació de l'Hospital Són Llàtzer de Palma de Mallorca, i es va iniciar després d'un diagnòstic mèdic de cervicalgia mecànica dels pacients que van acudir de forma ambulatòria al Servei. Es van incloure 112 subjectes que, després de la seva valoració i diagnòstic, van ser aleatoritzats a un dels quatre grup d'estudi: Punció Seca Profunda, on l'agulla penetra fins al PG; Punció Seca Superficial, on la punció no arriba al PG; Alliberament per Barrera, en la qual es realitza una pressió manual sobre els PGs d'estudi; i Ondas de Xoc, tractats mitjançant teràpia extracorpòrea. Els músculs avaluats van ser el trapezi fibres superiors i el múscul elevador de l'escàpula, al considerar-se aquells amb major nombre de Punts Gallet actius en la cervicalgia. Les variables d'estudi es van dividir en dos grups: a) quantitatives, formades per la algometria, goniometria, valoració de l'equilibri i de la contracció màxima; i b) qualitatives, que van ser l'escala numèrica del dolor i el test SF-12 de qualitat de vida. Els resultats d'aquesta Tesi Doctoral van donar lloc a la confirmació que en tots els tractaments objecte d'estudi els pacients van mostrar una millorança estadísticament significativa sobre les variables de percepció del dolor, mobilitat i dolor a la pressió. Els pacients tractats mitjançant tècniques de Punció van millorar concretament l'equilibri per sobre de la resta de tècniques aplicades. Els pacients tractats mitjançant Alliberament per Barrera van ser els subjectes d'estudi on es va manifestar un augment estadísticament significatiu de la contracció màxima respecte de la seva situació inicial, encara que l'únic en el qual es va observar un empitjorament quant al seu Rol Emocional. Conclusions Com a conclusió d'aquest treball de recerca es pot confirmar que l'elecció de la tècnica terapèutica vendria determinada per la simptomatologia específica de cada pacient i per aquelles variables particulars a millorar, i no per l'aplicació d'una teràpia generalista.