La inferencia cronológica bayesana aplicada a la industria lítica de la Prehistoria Recienteel caso de estudio de los conjuntos superficiales de las terrazas del valle bajo del río Ebro (Aldover, Baix Ebre)

  1. Gironès Rofes, Ivan 1
  2. Pardo Gordó, Salvador 2
  3. Molist Montaña, Miquel 1
  1. 1 Grup de Recerques Arqueològiques al Mediterrani i Pròxim Orient (GRAMPO). Departament de Prehistòria. Universitat Autònoma de Barcelona
  2. 2 Grup de Recerques Arqueològiques al Mediterrani i Pròxim Orient (GRAMPO). Departament de Prehistòria. Universitat Autònoma de Barcelona y Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga. Universitat de València
Revista:
Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia

ISSN: 0210-3729 2174-517X

Año de publicación: 2020

Número: 52

Páginas: 9-31

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/SAGVNTVM.52.15055 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia

Resumen

En la zona del valle bajo del Ebro la problemática de los palimpsestos artefactuales líticos ha tendido a emerger en estudios que aportan cronologías relativas rígidas y lineales, con poca rigurosidad y teniendo poco en cuenta los procesos posdeposicionales que afectan a tales conjuntos. Para hacer frente a tal problemática y poder especificar y analizar a un mayor nivel estos conjuntos superficiales, se presenta la aplicación de una nueva metodología utilizada en casos de estudio similares del área valenciana. Ésta se enfoca en la inferencia cronológica Bayesiana mediante la computación para la construcción de modelos formados por referentes crono-tipológicos y contextuales, partiendo des del Epipaleolítico hasta el inicio de la Edad del Bronce (13.400-4.200 cal BP.). Se aplicará a nuestros casos de estudio de conjuntos líticos de superficie provenientes de cuatro áreas: Vall del Llop, Vall de Mantons, Vall de Carrinya y La Conca (Aldover-Xerta, Baix Ebre).  

Información de financiación

La realizaci?n de este trabajo ha sido posible gracias a la ayuda de los miembros del SAPPO-GRAMPO, como tambi?n a Marco Pla por permitir acceder y facilitar el estudio del material arqueol?gico. Por otra parte, ha sido financiado por l'AGAUR a Grups de Recerca Consolidats (GRAMPO: 2017-SGR-1302) y la financiaci?n por parte de la Generalitat de Catalunya en el Pla de Recerca d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya 2014-2017: Interacci? entre els ambients fluvials i les primeres societats agr?coles: Contribuci? al seu coneixement a partir de l'an?lisi arqueol?gic de la Vall de l'Ebre (sector Ribera d'Ebre) i la Noguera Pallaresa (sector Gerri de la Sal) (Expedient 2014/100633); y el proyecto 2018-2021: Rius, assentaments i mineria prehist?rica: Recerca a les Valls del Ter, Ebre i Gav? (Expedient CLT 2018/00035). SPG es beneficiario de un contrato postdoctoral de la Generalitat Valenciana (APOST-2019/179).

Financiadores

Referencias bibliográficas

  • AITCHISON, T.; OTTAWAY, B.; AL-RUZAIZA, A. S. (1991): Summarizing a Group of 14C Dates on the Historical Time Scale: With a Worked Example from the Late Neolithic of Bavari, Antiquity 65, 108-116.
  • ALBERTI, G. (2013): A Bayesian 14C chronology of Early and Middle Bronze Age in Sicily. Towards an independent absolute dating, Journal of Archaeology Science 40, 2502-2514. DOI: https://doi.org/10.1016/j.jas.2012.08.014
  • ALCALDE, G.; BOSCH, A.; BUXÓ, R. (1991): L’assentament neolític a l’aire lliure de Plansallosa (la Garrotxa), Cypsela IX, 49-63.
  • ALCALDE, G.; SAÑA, M. (eds.) (2008): Procés d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) entre 7400 i 5480 cal AC, Olot.
  • ALDAY, A.; DOMINGO, R.; SEBASTIÁN, M.; SOTO, A.; ARANBARRI, J.; GONZÁLEZ-SAMPÉRIZ, P.; SAMPIETRO-VATTUONE, M. M.; UTRILLA, P.; MONTES, L.; PEÑA-MONNÉ, J. L. (2018): The silence of the layers: Archaeological site visibility in the Pleistocene-Holocene transition at the Ebro Basin, Quaternary Science. Reviews. DOI: https://doi.org/10.1016/j.quascirev.2017.11.006
  • ALEGRE, I. (2005): La industria geométrica del Valle de Ambrona (Soria), III Congreso de Neolítico en la Peninsula Ibérica (P. Arias, R. Ontañón, C. García Moncó, eds.), Santander, 233-245.
  • ASCH, D. L. (1979): On Sample Size Problems and the Uses of Nonprobabilistic Sampling, Sampling in Archaeology ( J. W. Mueller, ed.), Tucson.
  • BALDELLOU, V. (2011): La cueva de Chaves (Bastarás-Casbas, Huesca), Las primeras producciones cerámicas: el VI milenio cal AC en la Península Ibérica (J. Bernabeu, M. A. Rojo, Ll. Molina, eds.), València, 141-144.
  • BARANDIARÁN, I. (1978): El Abrigo de la Botiquería dels Moros. Mazaleón (Teruel). Excavaciones Arqueológicas de 1974, Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonense 5, 49–138 <URL: http://hdl.handle.net/10234/45283>.
  • BARANDIARÁN, I.; CAVA, A. (2000): A propósito de unes fechas del Bajo Aragón: Reflexiones sobre el mesolítico y el neolítico en la Cuenca del Ebro, SPAL 9, 293-326. DOI: http://dx.doi.org/10.12795/spal.2000.i9.16
  • BARTON, C. M. (2013): Stories of the past or science of the future? Archaeology and computational science, Computational Approaches to Archaeological Spaces (A. Bevan, M. Lake, eds.), Walnut Creek, 151-178.
  • BARTON, C. M.; BERNABEU, J.; AURA, J. E.; GARCÍA-PUCHOL, O. (1999): Land-Use Dynamics and Socioeconomic Change: An Exemple from the Polop Alto Valley, American Antiquity 64 (4), 609-634. DOI: https://doi.org/10.2307/2694208
  • BARTON, C. M.; BERNABEU, J.; AURA, J. E.; GARCIA-PUCHOL, O.; LA ROCA, N. (2002): Dynamic landscapes, artifact taphonomy, and landuse modeling in the western Mediterranean, Geoarchaeology 17 (2), 155-190.
  • BARTON, C. M.; BERNABEU, J.; GARCIA-PUCHOL, O.; SCHMICH, S.; MOLINA, LL. (2004): Longterm socioecology and contingent landscapes, Journal of Archaeological Method and Theory 11 (3), 253-295.
  • BAYES, R. T. R. (1763): An Essay Towards Solving a Problem in the Doctrine of Chances, Philosophical Transactions of the Royal Society 53, 370-418. DOI: https://doi.org/10.1098/rstl.1763.0053
  • BAYLISS, A. (2009): Rolling out revolution: using radiocarbon dating in archaeology, Radiocarbon 51 (1), 123-147. DOI: https://doi.org/10.1017/s0033822200033750
  • BAYLISS, A. (2015): Quality in Bayesian chronological models in archaeology, World Archaeology 47 (4), 677-700. DOI: https://doi.org/10.1080/00438243.2015.1067640
  • BAYLISS, A.; BRONK RAMSEY, C. (2004): Pragmatic Bayesians: a decade of integrating radiocarbon dates into chronological models, Tools for constructing chronologies: tools for crossing disciplinary boundaries (C. E. Buck, A. R. Millard, eds.), London, 25-41. DOI: https://doi.org/10.1007/978-1-4471-0231-1_2
  • BAYLISS, A.; BRONK RAMSEY, C.; VAN DER PLICHT, J.; WHITTLE, A. (2007): Bradshaw and Bayes: Towards a Timetable for the Neolithic, Cambridge Archaeological Journal 17:1 (suppl.), 1-28. DOI: https://doi.org/10.1017/s0959774307000145
  • BAYLISS, A.; MCCORMAC, G.; VAN DER PLICHT, H. (2004): An illustrated guide to measuring radiocarbon from archaeological samples, Physics Education 39 (2), 1-8. DOI: https://doi.org/10.1088/0031-9120/39/2/001
  • BERNABEU, J. (1989): La tradición cultural de las cerámicas impresas en la zona oriental de la Península Ibérica, Serie Trabajos Varios. S.I.P. 86, València.
  • BERNABEU, J.; BARTON, C. M.; PEREZ RIPOLL, M. (2001): A taphonomic perspective on neolithic beginnings: theory, interpretation, and empirical data in the western mediterranean, Journal of Archaeology Science 28, 597-612. DOI: https://doi.org/10.1006/jasc.2000.0591
  • BERNABEU, J.; GARCÍA, O.; LA ROCA, N.; BARTON, C. M. (1999): Prospecciones sistemáticas en el Valle de Alcoi (Alicante): primeros resultados, Arqueología Espacial 21, 29-64.
  • BERNABEU, J.; GÓMEZ PÉREZ, O.; MOLINA, LL.; GARCÍA BORJA, P. (2011): La cerámica neolítica durante el VI milenio cal AC en el Mediterráneo central peninsular. Las primeras producciones cerámicas: el VI milenio cal AC en la Península Ibérica (J. Bernabeu, M. A. Rojo, Ll. Molina, eds.), València, 153-178.
  • BERNABEU, J.; LOZANO, S.; PARDO-GORDÓ, S. (2017): Iberian Neolithic Network: The rise and fall of the cardial world, Frontiers in Digital Humanities 4:7. DOI: https://doi.org/10.3389/fdigh.2017.00007
  • BERNABEU, J.; MOLINA, LL. (eds.), (2009): La Cova de les Cendres (Moraira-Teulada, Alicante), Alicante.
  • BINDER, D. (1987): Le Néolithique ancien provençal: technologie et typologie des outillages lithiques, Paris.
  • BODGANOVIC, I.; PALOMO, A.; PIQUÉ, R.; ROSILLO, R.; TERRADAS, X. (2017): Los últimos cazadores-recolectores en el NE de la Península Ibérica: evidencias de ocupaciones humanas durante el VI milenio cal BC, Actas del Congreso de Cronometrías Para la Historia de la Península Ibérica (IberCrono 2017) (A. Barceló, I. Bogdanovic, B. Morell, eds.), Barcelona.
  • BORRELL, F. (2008): La indústria lítica tallada del jaciment neolític de la Caserna de Sant Pau, Quarhis, Epoca II 4, 36-45.
  • BORRELL, F. (2009): La indústria lítica neolítica tallada en sílex de les mines 83, 84, 85 i 90 (Gavà, Baix Llobregat): morfologia i tecnología, Rubricatum 4, 109-124.
  • BOSCH, A. (1994): El Neolítico Antiguo en el Nordeste de Cataluña. Contribución a la problemática de la evolución de las primeras comunidades neolíticas en el Mediterráneo Occidental, TP 51 (1), 55-75. DOI: https://doi.org/10.3989/tp.1994.v51.i1.464
  • BOSCH, A.; BUXÓ, R.; PALOMO, A.; BUCH, M.; MATEU, J.; TABERNERO, E.; CASADEVALL, J. (1999): El Poblado de Plansallosa y la neolitización del valle de Llierca (Prepirineo oriental), II Congrés del Neolític a la Península Ibèrica (J. Bernabeu, T. Orozco, eds.), València, 329-335.
  • BOSCH, J. (2005): El procés de neolitització a la regió del curs inferior de l’Ebre, Tesi doctoral, Universitat de Barcelona.
  • BOSCH, J. (2011): La Cueva del Vidre (Roquetes, Bajo Ebro). Asentamiento del Mesolítico y del Neolítico Antiguo en la Cordillera Costera Catalana meridional, 5º Congresso do Neolitico Peninsular (V. S. Gonçalves, M. Diniz, A. C. Sousa, eds.), Lisboa, 182-188.
  • BOSCH, J. (2016): Epipaleolític i neolític antic a la serra del Caro: les coves de l’Hospital i del Vidre (Roquetes, Baix Ebre), Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, vol. I (J. Martínez, J. Diloli, M. M. Villalbí, coord.), Tortosa, 63-77.
  • BOSCH, J.; NADAL, J.; ROMÁN, D.; ESTRADA, A. (2015): An- tiguas excavaciones, nuevas respuestas. El yacimiento epimagdaleniense de la Cova del Clot de l’Hospital (Roquetes, Baix Ebre), Sagvntvm-PLAV 47, 9-27. DOI: https://doi.org/10.7203/sagvntvm.47.3780
  • BOSCH, J.; VILLALBÍ, M. M.; FORCADELL, A. (1996): El Barranc d’en Fabra (Amposta, Montsià): un assentament neolític a l’aire lliure, Tribuna d’Arqueologia 1994-1995, 51-62.
  • BRONK RAMSEY, C. (1994): Analysis of chronological information and radiocarbon calibration: the program OxCal, Archaeological Computing Newsletter 41, 11-16.
  • BRONK RAMSEY, C. (2008): Deposition Models for Chronological Records, Quaternary Science Reviews 27, 42-60. DOI: https://doi.org/10.1016/j.quascirev.2007.01.019.
  • BUCK, C. E.; CAVANAGH, W. G.; LITTON, C. D. (1997): Bayesian Approach to Interpreting Archaeological Data, Statistics in Practice 31 (J. Willey, ed.), Chichester. DOI: https://doi.org/10.2307/506144
  • BUCK, C. E.; CHRISTEN, J. A.; JAMES, G. N. (1999): BCal: an on-line Bayesian radiocarbon calibration tool, Internet Archaeology 7. DOI: https://doi.org/10.11141/ia.7.1
  • BUCK, C. E.; JUAREZ, M. (2017): Bayesian radiocarbon modelling for beginners, University of Sheffield <URL: https:// arxiv.org/pdf/1704.07141.pdf>.
  • BUCK, C. E.; LITTON, C. D. (1991): A computational Bayes approach to some common archaeological problems, Computer Applications and Quantitative Methods in Archaeology 1990 (K. Lockyear, S. P. Q. Rahtz, eds.), Oxford, 93-99.
  • BUCK, C.; SAHU, S. K. (2000): Bayesian Models for relative archaeological chronology building, Journal of the Royal Statistical Society. Applied Statistics 49, Part 4, 423-440. DOI: https://doi.org/10.1111/1467-9876.00203
  • CAPUZZO, G.; BARCELÓ, J. A. (2015): Cultural changes in the second millennium BC: a Bayesian examination of radiocarbon evidence from Switzerland and Catalonia, World Archaeololgy 47, 622-641.
  • CASABÓ, J. (2005): Paleolítico Superior Final y Epipaleolítico en la Comunidad Valenciana, Alicante.
  • CASANOVA, J.; PIZARRO, J. (2004): Balma Guilanyà (Navés, Solsonés). Un Yacimiento Paleolítico en el Prepirineo de Cataluña, I Congreso Peninsular de Estudiantes de Prehistoria (A. Allué, ed.), Tarragona, 195-203.
  • CAVA, A. (2000): La industria lítica del neolítico en Chaves, Huesca, Salduie I, 77-164.
  • CHRISTEN, J. A.; BUCK, C. E. (1998): A novel approach to selecting samples for radiocarbon dating, Journal of Archaeological Science 25, 303-310. DOI: https://doi.org/10.1006/jasc.1997.0207
  • CHRISTEN, J. A.; LITTON, C. D. (1995): A Bayesian Approach to Wiggle-Matching, Journal of Archaeological Science 22, 719-725. DOI: https://doi.org/10.1016/0305-4403(95)90002-0.
  • CLARK, G. A.; BARTON, C. M.; STRAUS, L. G. (2019): Landscapes, Climate Change & Forager Mobility in the Upper Paleolithic of Northern Spain, Quaternary International 515, 176-187. DOI: https://doi.org/10.1016/j.quaint.2018.04.037
  • COWGILL, G. L. (1977): The Trouble with Significance Tests and What We can do about It, American Antiquity 42, 350-368.
  • COWGILL, G. L. (1993): Distinguished Lecture in Archaeology: Beyond Chriticizing New Archaeology, American Anthropologist 95, 551-573.
  • DAUVOIS, M. (1976): Précis de dessin dynamique et structural des industries lithiques préhistoriques, Périgueux.
  • ESQUEMBRE, M. A.; BORONAT, J.; JOVER, F. J.; MOLINA, F. J.; LUJÁN, A.; FERNÁNDEZ-LÓPEZ DE PABLO, J.; MARTÍNEZ VALLE, R.; IBORRA, P.; FERRER, C.; RUIZ PASTOR, R.; ORTEGA PÉREZ, J. R. (2008): El yacimiento neolítico del Barranquet de Oliva (Valencia), Actas del IV Congreso del Neolítico Peninsular (M. Hernández, J. A. Soler, J. A. López, eds.), Alicante, 183-190.
  • ESTEVE GÁLVEZ, F. (2000): Recerques arqueològiques a la Ribera Baixa de l’Ebre. I: Prehistòria, Amposta.
  • FERNÁNDEZ, A.; PÉREZ, E. (1989): Enterramientos en cueva, sepulcros megalíticos y sepulcros en fosa en Cataluña: estudio comparativo, Espacio, Tiempo y Forma, Serie I 2, 131-512.
  • FERNÁNDEZ-LÓPEZ DE PABLO, J. (2006): La producción lítica del IV y III milenio cal BC en el norte del País Valenciano: primeros datos sobre contextos habitacionales, Actas do IV congreso de Arqueología peninsular (N. Bicho, H. Verissimo, eds.), Faro, 263-277.
  • FERNÁNDEZ-LÓPEZ DE PABLO, J.; BARTON, C. M. (2013): Bayesian Estimation Dating of Lithic Surface Collections, Journal of Archaeological Method and Theory 20 (4), 559-583. DOI: https://doi.org/10.1007/s10816-013-9198-z
  • FLORS, E. (coord.) (2009): Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castelló). Evolución del paisaje antrópico desde la Prehistoria hasta el medioevo, Castelló.
  • FORTEA, J. (1973): Los complejos microlaminares y geométricos del Epipaleolítico mediterráneo español, Salamanca.
  • GABARDA, M. V. (ed.). (2010): El cingle de Mas Cremat (Portell de Morella, Castelló), València.
  • GARCÍA ARGÜELLES, P.; NADAL, J.; FULLOLA, J. M. (2002): Vint anys d’excavacions a l’abric del Filador (Margalef de Montsant, Priorat, Tarragona), Tribuna d’Arqueologia 1998-1999, 71-96.
  • GARCÍA ARGÜELLES, P.; NADAL, J.; FULLOLA, J. M. (2005): El abrigo del Filador (Margalef de Montsant, Tarragona) y su contextualización cultural y cronológica en el Nordeste peninsular, TP 62 (1), 65–84. DOI: https://doi.org/10.3989/tp.2005.v62.i1.56
  • GARCÍA-PUCHOL, O. (2005): El proceso de neolitización en la fachada mediterránea de la península Ibérica. Tecnología y tipología de la piedra tallada, B.A.R.-I.S. 1430, Oxford.
  • GARCÍA-PUCHOL, O.; BERNABEU, J.; BARTON, C. M.; PARDO-GORDÓ, S.; MCCLURE, S. B.; DÍEZ CASTILLO, A. (2018): A Bayesian approach for timing the neolithization in Mediterranean Iberia, Radiocarbon 60 (1), 181-205. DOI: https://doi.org/10.1017/RDC.2017.61
  • GARCÍA-PUCHOL, O.; MCCLURE S. B.; JUAN-CABANILLES, J.; DÍEZ-CASTILLO, A. A.; BERNABEU, J.; MARTÍ, B.; PARDO-GORDÓ, S.; PASCUAL-BENITO, J. L.; PÉREZRIPOLL, M.; MOLINA, LL. (2016): Cocina Cave Revisited: Bayesian radiocarbon chronology for the last huntergatherers and first farmers in Eastern Iberia, Quaternary International 472, 254-271. DOI: https://doi.org/10.1016/j.quaint.2016.10.037
  • GARCÍA-PUCHOL, O.; MOLINA, LL.; COTINO, F.; PASCUAL BENITO, J. L.; OROZCO, T.; PARDO GORDÓ, S.; CARRIÓN MARCO, Y.; PÉREZ JORDÀ, G.; CLAUSÍ, M.; GIMENO, L. (2014): Hábitat, marco radiométrico y producción artesanal durante el final del Neolítico y el Horizonte Campaniforme en el corredor de Montesa (Valencia). Los yacimientos de Quintaret y Corcot, APL XXX, 159-211.
  • GARCÍA-PUCHOL, O; JUAN CABANILLES, J. (2012): Redes tecnológicas en la neolitización de la vertiente mediterránea de la Península Ibérica: La producción laminar mesolítica y neolítica según los ejemplos de la cueva de la cocina (Dos Aguas, Valencia) y la Cova de l’Or (Beniarrés, Alicante), Rubricatum: revista del Museu de Gavà [en línia] 5, 145-154, <https://www.raco.cat/index.php/Rubricatum/article/view/269311> [Consulta: 04-03-20].
  • GENERA, M. (1982): Inventari arqueològic de la Ribera d’Ebre, Fonaments 3, 47-134.
  • GENERA, M. (1991): L’Ebre final: del Paleolític al món romà, Institut d’Estudis Dertosencs, 37.
  • GIBAJA, J. F.; PALOMO, A.; FRANCÈS, J.; MAJÓ, T. (2006): Les puntes de sageta de l’hipogeu calcolític del carrer París (Cerdanyola): caracterització tecnomorfològica i funcional, Cypsela 16, 127-133.
  • GIBAJA, J. F.; TERRADAS, X.; PALOMO, A.; CLOP, X. (2009): Las grandes láminas de sílex documentadas en contextos funerarios del Neolítico final-Bronce inicial en el nordeste peninsular, Les grans fulles de sílex. Europa al Final de la Prehistòria (J. F. Gibaja, X. Terradas, A. Palomo, X. Clop, eds), Barcelona, 63-68.
  • GIBAJA, J. F.; TERRADAS, X.; PALOMO, A.; CLOP, X. (2010): La indústria lítica del IV/primera mitad II milenio cal BC en el Noreste de la Península Ibérica: contextos funerarios versus contextos domésticos, Munibe 32, 440-451.
  • GÓMEZ, A.; BORDAS, A.; ARROYO, S.; HUERTAS, J.; AGUELO, J.; VELASCO, A.; GONZÁLEZ, J.; NADAL, J.; SAÑA, M.; MOLIST, M. (2015): Evidències arqueològiques de les primeres comunitats humanes en la transició del III al II mil•lenni cal BC al Pla de Barcelona, QUARHIS, Època II 11, 82-96.
  • GÓMEZ, A.; CONGIA, C. (2011): La cerámica impresa con decoración cardial: Cerdeña versus Cataluña una aproximación a la reconstrucción de la cadena operativa, Estrat Crític 5, 2, 258-273.
  • GÓMEZ, A.; MOLIST, M. (2017): La prehistòria al pla de Barcelona. Documents per a una nova síntesis, MUHBA Documents 11.
  • GÓMEZ, F.; REY, A.; ROYO, J. (1992): Estudio de materiales del poblado Neolítico de Riols I (Mequinenza, Zaragoza). Campaña de 1990, Arqueología Aragonesa, Zaragoza, 47-53.
  • GUILAINE, J.; MARTZLUFF, M. (coords.) (1995): Les excavacions a Balma de la Margineda (1979-1991), Andorra.
  • HAMILTON, W. D.; KRUS, A. M. (2018): The myths and realities of Bayesian chronological modeling revealed, American Antiquity 83 (2), 187-203. DOI: https://doi.org/10.1017/aaq.2018.21
  • JOVER, F. J. (2011): El instrumental lítico tallado de Benàmer: continuidad y ruptura en los procesos de producción lítica tallada entre el VII y el IV Milenio cal BC., Benàmer (Muro de Alcoi, Alicante). Mesolíticos y Neolíticos en las tierras meridionales valencianas (P. Torregrosa, F. J. Jover, E. López, eds.), Serie Trabajos Varios. S.I.P. 112, València, 133-204.
  • JUAN CABANILLES, J. (1985): El complejo Epipaleolítico Geométrico (facies Cocina) y sus relaciones con el Neolítico Antiguo, Sagvntvm-PLAV 19, 9-30.
  • JUAN CABANILLES, J. (2008): El utillaje de piedra tallada en la Prehistoria reciente valenciana. Aspectos tipológicos, estilísticos y evolutivos, Serie Trabajos Varios. S.I.P. 109, València.
  • KAMMONEN, J.; SUNDELL, T.; MOLTCHANOVA, E.; PESONEN, P.; OINONEN, M.; HEGER, M.; HAIMILA, M.; ONKAMO, P. (2012): Bayesian spatial analysis of archaeological finds and radiocarbon dates: an example from Finland 4000–3500 cal BC., Revive the Past. Computer Applications and Quantitative Methods in Archaeology (CAA). Proceedings of the 39th International Conference, Beijing, April 12-16 (M. Zhou, I. Romanowska, Z. Wu, P. Xu, P. Verhagen, eds.), Amsterdam, 318-325.
  • KRUS, A. M.; COOK, R.; HAMILTON, D. (2015): Bayesian chronological modeling of Sunwatch, a Fort Ancient village in Dayton, Ohio, Radiocarbon 57 (5), 965-977. DOI: https://doi.org/10.2458/azu_rc.57.18179
  • LAPLACE, G. (1974): La typologie analytique et structurale: base rationnelle d’étude des industries lithiques et osseuses, Banques de Données Archéologiques, Colloques Nationaux du CNRS 932, 91-143.
  • LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C.; RISCH, R. (2013): Funerary practices and kinship in an Early Bronze Age society: a Bayesian approach applied to the radiocarbon dating of Argaric double tombs, Journal of Archaeology Science 40, 4626-4634.
  • MARTÍ, B.; AURA, J. E.; JUAN-CABANILLES, J.; GARCÍAPUCHOL, O.; FERNÁNDEZ, J.; (2009): El Mesolítico Geométrico de tipo «Cocina» en el País Valenciano, El Mesolítico Geométrico en la Península Ibérica (P. Utrilla, L. Montes, eds.), Zaragoza, 205-258.
  • MARTÍ, M.; POU, R.; CARLÚS, X. (1997): Excavacions arqueològiques a la Ronda sud de Granollers, 1994. La necròpolis del Neolític Mitjà i les restes romanes del Camí de Can Grau (La Roca del Vallès, Vallès Oriental) i els jacimients de Cal Jardiner (Granollers, Vallés Oriental), Excavacions Arqueològiques a Catalunya 14.
  • MARTÍN, A. (1992): Estrategia y culturas del Neolítico Final y Calcolítico en Cataluña, Aragón/Litoral Mediterráneo. Intercambios Culturales durante la prehistoria (P. Utrilla, coord.), Zaragoza.
  • MARTÍN, A. (2003): Els grups del neolític final, calcolític i bronce antic. Els inicis de la metal•lúrgia, Cota Zero 18, 76-105.
  • MAZO, C. (2006): Análisis de las huellas de uso de la serie lítica retocada del nivel IV de Mendandia, El campamento prehistórico de Mendandia: ocupaciones mesolíticas y neolíticas entre el 8800 y el 6400 B.P. (A. Alday, coord.), Valladolid, 293-327.
  • MERINO, J. (1994): Tipologia Lítica, 3a Edición, San Sebastián.
  • MESTRES, J. (1988): La indústria lítica en sílex del Neolític antic de les Guixeres de Vilobí, Olerdulae 1-2-3, 5-71.
  • MIRÓ, J. M. (1994): La cronologia dels estils ceràmics neolítics a Catalunya i la datació de C14 de la Timba del Barenys (Riudoms, Tarragona), Sagvntvm-PLAV 27, 57-66.
  • MIRÓ, J.; MOLIST, M.; VILARDELL, R. (1992): Aportaciones al estudio del neolítico antiguo en la Cataluña meridional, partiendo de la industria lítica del yacimiento al aire libre de la Timba del Bareny (Riudoms, Tarragona), Aragón-Litoral mediterráneo: intercambios culturales durante la prehistoria (P. Utrilla, coord.), Zaragoza, 345-359.
  • MOLIST, M.; GÓMEZ, A.; BORRELL, F.; RÍOS, P.; BOSCH, J. (2016): El “Chassense” y los “Sepulcres de Fossa de Cataluña”: relaciones complejas entre culturas arqueológicas vecinas, Le Chasséen, des Chasséens… Actes du colloque international de Paris (France), 18-20 noviembre 2014, Tolouse, 143-157.
  • MOLIST, M.; SAÑA, M.; BUXÓ, R. (2003): El neolític a Catalunya: entre la civilització de pastors i agricultors cavernícoles i els primers pagesos del pla, Cota Zero 18, 34-53.
  • MORALES, J, I.; OMS, X. (2012): Las últimas evidencias mesolíticas del NE peninsular y el vacío Pre-Neolítico, Rubricatum, Revista del Museu de Gavà 5, 35-41.
  • MORALES, J. I. (2015): La reducción de la indústria lítica: Aproximación a los patrones de asentamiento y movilidad de los grupos paleolíticos. Desarrollo metodológico y aplicación plástica, Tesis doctoral, Universitat Rovira i Virgili.
  • MUÑIZ, M. (1997): El Epipaleolítico en la vertiente mediterránea de la Península Ibérica: Investigaciones recientes, Espacio, Tiempo y Forma, Serie I, Prehistoria y Arqueología 10, 175-213.
  • NAYLOR, J. C.; SMITH, F. M. (1988): An Archeological Inference Problem, Journal of the American Statistical Association 83 (403), 588-595. DOI: https://doi.org/10.1080/01621459.1988.10478638
  • OMS, X. (2014): La neolitització del Nord-Est de la Península Ibèrica a partir de les datacions de 14C i les primeres ceràmiques impreses c.5600-4900 cal BC, Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona.
  • OMS, X.; ESTEVE, X.; MESTRES, J.; MARTÍN, P.; MARTINS, H. (2014): La neolitización del nordeste de la Península Ibérica: datos radiocarbónicos y culturales de los asentamientos al aire libre del Penedès, TP 71 (1), 42-55. DOI: https://doi.org/10.3989/tp.2014.12123
  • OMS, X.; MARTÍN, A. (2018): El primers pagesos i ramaders del nord-est de la Península Ibèrica: el neolític c. 5600-2300 cal BC, Les valls d’Andorra durant el neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus (G. Remolins, J. F. Gibaja, eds.), Barcelona, 2, 37-62.
  • ORTMAN, S. G. (2016): Uniform Probability Density Analysis and Population History in the Northern Rio Grande, Journal of Archaeological Method and Theory 23, 95-126. DOI: https://doi.org/10.1007/s10816-014-9227-6
  • ORTMAN, S. G.; VARIEN, M. D.; GRIPP, T. L. (2007): Empirical Bayesian methods for archaeological survey data: an applications from the Mesa Verde region, American Antiquity 72 (2), 241-272. DOI: https://doi.org/10.2307/40035813
  • OTÁROLA-CASTILLO, E.; TORQUATO, M. G. (2018): Bayesian Statistics in Archaeology, Annual Review of Anthrapology 47, 435-453. DOI: https://doi.org/10.1146/annurev-anthro-102317-045834
  • PALLARÉS, M.; BORDAS, A.; MORA, R. (1997a): El proceso de neolitización en los Pirineos Orientales. Un modelo de continuidad entre cazadores-recolectores mesolíticos y los primeros grupos agropastoriles, TP 54, 121-141.
  • PALLARÉS, M.; BORDAS, A.; MORA, R. (1997b): La Font del Ros en el proceso de neolitización en los Pirineos Orientales, II Congreso de Arqueología Peninsular (R. Balbín, P. Bueno, eds.), Zamora, 311-325.
  • PALOMAR, V. (1996): El Abrigo de la Sima de la Higuera (Caudiel, Castellón). 1a Campaña de Excavaciones, Boletín del Instituto de Cultura “Alto Palancia” 3, 9-20.
  • PALOMO, A. (2000): La industria lítica tallada de la Draga, El poblat lacustre neolític de la Draga Excavacions de 1990 a 1998 (J. Bosch, J. Chinchilla, J. Tarrús, eds.), Barcelona, 197-206.
  • PALOMO, A. (2012): Tecnologia lítica i de la fusta de la Prehistòria recent al nord-est peninsular. Anàlisi tecnomorfològica i experimental, Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.
  • PALOMO, A.; GIBAJA, J. F. (2002): Análisis de las puntas del sepulcro calcolítico de la Costa de Can Martorell (Dosrius, El Maresme), Análisis funcional. Su aplicación al estudio de sociedades prehistóricas (I. Clemente, R. Risch, J. F. Gibaja, eds.), B.A.R.-I.S. 1073, Oxford, 243-249.
  • PALOMO, A.; GIBAJA, J. F.; ORTEGA, D.; ALONSO, N.; MARÍN, D.; MOYA, A. (2012): La industria lítica tallada del asentamiento de Minferri (Juneda, Lleida) a finales del III/ primera mitad del II milenio cal. BC, Cypsela 19, 103-122.
  • PARDO GORDÓ, S.; DIEZ CASTILLO, A.; BERNABEU, J.; CHAOS, V.; MOLINA, LL.; BARTON, C. M. (2015): Prospecciones sistemáticas en la depressió de l’Alcoi (Alacant): analizando las colecciones superficiales, 5º Congresso Do Neolítico Peninsular (V. S. Gonçalves, ed.), Lisboa, 497-404.
  • PEARSON, G. W. (1986): Precise Calendrical Dating of Known Growth-Period Samples, Using a ‘Curve-Fitting’ Technique, Radiocarbon 28, 292-299.
  • PETTITT, P.; ZILHÃO, J. (2015): Problematizing Bayesian approaches to prehistoric chronologies. World Archaeology 47 (4), 525-542. DOI: https://doi.org/10.1080/00438243.2015.1070082
  • PLASENCIA, F. J. (2016): Bòbila Madurell-Mas Duran: Formas de vida en el Neolítico medio y final del nordeste peninsular, Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.
  • R CORE TEAM (2018): R: A language and environment for statistical computing. R Foundation for Statistical Computing, Vienna, Austria <https://www.R-project.org/>.
  • RIEDE, F.; EDINBOROUGH, K. (2012): Bayesian radiocarbon models for the cultural transition during the Allerød in southern Scandinavia, Journal of Archaeology Science 39, 744-756.
  • ROBERTSON, I. G. (1999): Spatial and Multivariate Analysis, Random Sampling Error, and Analytical Noise: Empirical Bayesian Methods at Teotihuacan, Mexico, American Antiquity 64, 137-152. DOI https://doi.org/10.2307/2694350
  • RODANÉS, J. M.; TILO, M. A.; RAMÓN, N. (1995): El Abrigo de Els Secans (Mazaleón, Teruel). La ocupación del Valle del Matarraña durante el Epipaleolítico y el Neolítico Antiguo, Alcañiz. DOI: https://doi.org/10.13140/2.1.3573.7606
  • RODRÍGUEZ, A. (1993): L’Analyse fonctionnelle de l’industrie du gisement épipaléolithique/ mésolithique du Roc del Migdia (Catalogne, Espagne). Resultats preliminaires, Préhistoire Européenne, 4, 63-84. DOI: https://doi.org/10.4067/s0718-65682014120000019
  • ROMAN, D. (2010): El poblament del final del plistocè en les comarques del nord del País Valencià a partir de l’estudi tecno-tipològic de la indústria lítica, Tesis Doctoral, Universitat de València.
  • ROSSER, P.; FUENTES, C. (2008): Seis mil años de historia de Alicante: El Tossal de les Basses, Alicante.
  • ROYO, J. I.; GÓMEZ, F. (1992): Riols I: Un asentamiento Neolítico al aire libre en la confluencia de los ríos Segre y Ebro, Aragón/Litoral Mediterráneo: Intercambios Culturales durante la Prehistoria (P. Utrilla, coord.), Zaragoza, 297-308.
  • SNITKER, G.; DIEZ, A.; BARTON, M.; BERNABEU, J.; GARCÍA PUCHOL, O.; PARDO-GORDÓ, S. (2018): Patchbased survey methods for studying prehistoric human land-use in agriculturally modified landscapes: A case study from the Canal de Navarrés, eastern Spain, Quaternary International 483, 5-22. DOI: https://doi.org/10.1016/j.quaint.2018.01.034
  • SOTO, A.; ALDAY, A.; MANGADO, X.; MONTES, L. (2016): Epipaleolítico y Mesolítico en la vertiente sur de los Pirineos desde la perspectiva de la industria lítica, Munibe 67, 295-312. DOI: https://doi.org/10.21630/maa.2016.67.mis01
  • STEIER, P.; ROM, W. (2000): The Use of Bayesian Statistics for 14C Dates of Chronologically Ordered Samples: A Critical Analysis, Radiocarbon 42 (2), 183-198. DOI: https://doi.org/10.1017/s0033822200058999
  • TENENBAUM, J. B.; GRIFFITHS, T. L.; KEMP, C. (2006): Theorybased Bayesian models of inductive learning and reasoning, Trends in Cognitive Sciences 10 (7), 309-318. DOI: https://doi.org/10.1016/j.tics.2006.05.009
  • TERRADAS, X.; BORRELL, F. (2002a):. La Bauma 3340-2935 cal. a. c. (Nivell Arqueològic III.2): Les restes lítiques tallades, Procés d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) entre 5480 i 2900 cal. a. c. (G. Alcalde, M. Molist, M. Saña, ed.), Olot, 30-36.
  • TERRADAS, X.; BORRELL, F. (2002b): La Bauma 3100- 2890 cal. a. c. (Nivell Arqueològic III.3): Les restes lítiques tallades, Procés d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) entre 5480 i 2900 cal. a. c. (G. Alcalde, M. Molist, M. Saña, ed.), Olot, 62-66.
  • THOEMING, A. (2016): Dealing with Data: Naïve Bayesian Classification and a Case Study from Viking Age Sweden, International Journal of Student Research in Archaeology 1 (1), 193-204.
  • TÖRNQVIST, T. E.; ROSENHEIM, B. E.; HU, P.; FERNÁNDEZ, A. B. (2015): Radiocarbon dating and calibration, Handbook of Sea-Level Research 23 (I. Shennan, A. J. Long, B. P. Horton, eds.), Chichester, 349-360.
  • UTRILLA, P.; MAZO, C. (2014): La Peña de las Forcas (Graus, Huesca): un asentamiento estratégico en la confluencia del Esera y el Isábena, Zaragoza.
  • VAQUERO, M. (ed.). (2004): Els darrers caçadors-recolectors de la Conca de Barberà: el jaciment del Molí del Salt (Vimbodí). Excavacions 1999–2003, Montblanc.
  • VAQUERO, M.; GARCÍA ARGÜELLES, P. (2009): Algunas reflexiones sobre la ausencia de Mesolítico Geométrico en Cataluña, Monografías Arqueológicas 44, 191-203.
  • VILASECA, S. (1973): Reus y su entorno en la Prehistoria, Reus. VISENTIN, D. (2018): The Early Mesolithic in Northern Italy and southern France. An investigation into Sauveterrian lithic technical systems, Oxford.
  • WENINGER, B.; DANZEGLOCKE, U.; JÖRIS, O. (2007): Glacial radiocarbon age conversion. Cologne radiocarbon calibration and palaeoclimate research package <CALPAL> User manual <www.calpal.de. Köln>, Universität zu Köln.
  • WHITTLE, A.; HEALY, F.; BAYLISS, A. (2011): Gathering Time: Dating the Early Neolithic Enclosures of Southern Britain and Ireland, Barnsley.
  • WOHLFARTH, B.; BLAAUW, M.; DAVIES, S. M.; ANDERSSON, M.; WASTEGARD, S.; HORMERS, A.; POSSNERT, G. (2006): Constraining the age of Lateglacial and early Holocene pollen zones and tephra horizons in southern Sweden with Bayesian probability methods, Journal of Quaternary Science 21, 321-334. DOI: https://doi.org/10.1002/jqs.996