Evidència científica del tractament farmacològic del dolor postoperaori en cirurgia ortopèdica i/o traumatològica i de lespasticitat per malaltia neurològica no progressiva

Zusammenfassung

Shan realitzat dues revisions sistemàtiques de dos símptomes molt freqüents i ben caracteritzats en làrea de Traumatologia i Rehabilitació que són el dolor postoperatori, secundari a cirurgia ortopèdica i/o traumatològica (COT), i lespasticitat, relacionada amb la malaltia neurològica no progressiva (MNNP). -Revisió sistemàtica del tractament amb analgèsics en el dolor postoperatori per COT: Objectiu: avaluar els fàrmacs analgèsics en el tractament del dolor postoperatori per COT Disseny: revisió sistemàtica dassaigs clínics (AC) aleatoritzats Font de les dades: PubMed, EMBASE, The Cochrane Library i cerques manuals Selecció dels estudis: AC aleatoritzats danalgèsics administrats per via oral, intramuscular, cubcutània o rectal, comparats amb altres analgèsics o placebo, en pacients sotmesos a COT. Es van avaluar els dissenys dels estudis, les característiques de la població en estudi, els fàrmacs analgèsics avaluats, les puntuacions de la intensitat del dolor i de la milloria del dolor i els esdeveniments adversos. Resultats: es van incloure 92 AC aleatoritzats (9.596 pacients). Quaranta dos (46%) van ser controlats amb placebo i 50 (54%) eren comparacions directes entre no opiacis, opiacis i/o combinacions dambdós. La mitjana dedat dels pacients (de) va ser de 49 anys (18). En la majoria dels AC lulcus gastro-intestinal i les malalties del hepàtiques i renals van ser criteris dexclusió. Només en 30 AC (33%) el cegament va se doble i es van descriure resultats de les variables dintensitat i milloria del dolor; 19 daquests van ser de dosi única, i el seguiment de lefecte analgèsic no va ser superior a 12 hores en 23 (77%). En general, només 9 AC (10%) van ser amb cegament doble, van descriure les pèrdues i/o retirades, van realitzar anàlisis per intenció de tractar i van descriure la magnitud de lefecte. Conclusió: levidència dels AC aleatoritzats en el tractament del dolor postoperatori per COT per a la presa de decisions clínicques és inadequada. Lavaluació dels analgèsics en el dolor postoperatori per COT sha de basar en variables clínicament rellevants, en pacients representatius i amb períodes dobservació més llargs. A més a més, cal incloure comparacions directes entre el fàrmac destudi amb diferents fàrmacs i pautes dadministració. -Revisió sistemàtica dels fàrmacs oral pel tractament de lespasticitat en pacients amb MNNP: Objectiu: Avaluar leficàcia dels fàrmacs orals en el tractament de lespasticitat en pacients amb MNNP Disseny: revisió sistemàtica dassaigs clínics (AC) aleatoritzats i amb cegament doble Font de les dades: PubMed, EMBASE, The Cochrane Library i cerques manuals Resultats: es van incloure 12 estudis (469 pacients), 6 en ictus, 3 en lesió medul·lar i 3 en paràlisi cerebral. La tizanidina es va avaluar en 4 AC (276 pacients, 142 exposats), el dantrolè en 4 (103, 93), el baclofèn en 3 (70, 55), el diazepam en 2 (127, 76) i la gabapentina en un (28, tots exposats). La majoria dels AC eren fets amb pocs pacients, durant un curt període de temps i llur qualitat metodològica inadequada. Deu AC van ser controlats amb placebo i només 2 eren comparacions directes entre els fàrmacs. Les variables deficàcia avaluades van ser heterogènies. Només 4 articles van descriure la magnitud de lefecte antiespàstic. La incidència desdeveniments adversos (mareig, sedació i debilitat muscular) va ser alta. Conclusió: levidència en leficàcia dels fàrmacs orals pel tractament de lespasticitat en la MNNP és dèbil i no inclou lavaluació de la qualitat de vida dels pacients. En cas de que hi hagi alguna eficàcia, aquesta és marginal. Els esdeveniments adversos van ser freqüents. Calen millors instruments metodològics per a lavaluació del tractament de lespasticitat. Two systematic review have been done about two very usual symptoms treated in the Traumatology and Rehabilitation area. Those symptoms are the postoperative pain after traumatic and orthopaedic surgery (TOS), and the spasticity in patients with non-progressive neurological disease. -Systematic review of analgesic drugs in the treatment of the postoperative pain after TOS Objective: To assess analgesic drugs in the treatment of postoperative pain after TOS. Design: Systematic review of randomised clinical trials (RCTs). Data sources: Electronic PubMed, EMBASE, The Cochrane Library, and hand searches. Study selection: RCTs of analgesics administered by oral, intramuscular, intravenous, subcutaneous or rectal route, compared to other analgesics or placebo, in patients under TOS. Study design, characteristics of the study population, analgesic drugs tested, pain intensity and pain relief scores, and adverse effects were assessed. Results: 92 RCTs (9,596 patients) met our inclusion criteria. Forty-two (46%) were placebo-controlled, and 50 (54%) were direct comparisons between non-opioid, opioid, and/or combinations of both. Patients mean age (SD) was 49 years (18). In most trials, gastrointestinal ulcer, liver and renal diseases were exclusion criteria. Only 30 trials (33%) were double-blind and reported standardised outcomes of pain intensity and pain relief; 19 of these were single-dose, and follow up of analgesic effects lasted no more than 12 hours in 23 (77%). Globally, only nine trials (10%) were double blind, described dropouts or withdrawals, performed analysis by intention to treat, and reported the effects magnitude. Conclusion: Evidence from RCTs on the treatment of postoperative pain after TOS is inadequate for clinical decision making. Assessment of analgesics in pain after TOS should be based on agreed clinically relevant outcomes, in representative patients, and for longer observation periods. In addition, it should include direct comparisons between candidate drugs or their combinations and between various drug administration schedules. -Systematic review of oral antispastic drugs in the treatment of spasticity in patients with non-progressive neurological disease. Objective: To assess the efficacy of oral drugs in the treatment of spasticity in patients with non-progressive neurological disease (NPND). Design: Systematic review of double-blind randomised controlled trials. Data sources: electronic MEDLINE, PubMed, Cochrane Library and hand searches. Results: Twelve studies (469 patients) were included (6 on stroke, 3 on spinal cord diseases, and 3 on cerebral palsy). Tizanidine was assessed in four trials (276 patients, 142 exposed), dantrolene in four (103, 93), baclofen in three (70, 55), diazepam in two (127, 76), and gabapentin in one (28, all exposed). Most trials were of small size, of short duration and their methodological quality was inadequate. Ten trials were controlled with placebo and only two were direct comparisons between drugs. Efficacy outcome variables were heterogeneous. Only four reports described the magnitude of the anti-spastic effect. The incidence of adverse drug effects (drowsiness, sedation and muscle weakness) was high. Conclusion: Evidence on the efficacy of oral anti-spastic drugs in NPND is weak and does not include evaluation of patients quality of life. If any, efficacy is marginal. Adverse drug reactions were common. Better methodological instruments are needed for the evaluation of anti-spastic treatment.