Depresión, Celos y su relación con Ideación y riesgo suicida, en la población española

  1. Bertha Lucía Avendaño Prieto
  2. Moisés Betancort Montesinos
Revue:
Anuario de psicología

ISSN: 0066-5126

Année de publication: 2022

Volumen: 52

Número: 3

Pages: 250-259

Type: Article

D'autres publications dans: Anuario de psicología

Résumé

Introducció: la gelosia, la depressió, la ideació suïcida i el risc suïcida són vies associades amb el suïcidi. L’atenció en aquestes rutes concentra esforços per incrementar el conei-xement, amb l’ànim d’afavorir la prevenció d’aquest succés.Objectiu general: estudiar la relació entre variables sociode-mogràfiques, gelosia, depressió i ideació suïcida amb el risc suïcida en la població espanyola.Mètode: l’estratègia metodològica que s’ha utilitzat ha estat predictiva transversal, atès que s’ha buscat explorar la relació entre una variable criteri (risc suïcida) a partir de tres variables predictores. La mostra s’ha compost de 246 ciutadans espa-nyols, amb edats entre 18 i 71 anys i una mitjana de 36 anys.Instruments: els participants han respost el juliol de l’any 2021 a una bateria de proves: l’instrument per avaluar la gelosia patològica (Cecla), l’escala de depressió (Sds), l’in-ventari d’ideació suïcida positiva i negativa (Pansi) i l’escala de risc suïcida (RS).Resultats: amb un model de regressió logística binària, s’ha trobat que les variables edat, sexe, nivell d’ingressos fami-liars, ideació suïcida i depressió prediuen entre el 46% i el 76% de la variància del risc suïcida.Conclusions: s’ha trobat que, a més edat, més risc suïcida i més depressió. La raó de contraris de la variable sexe indica que els homes tenen un risc suïcida 4,5 vegades superior al de les dones. Així mateix, el risc suïcida augmenta si es té un nivell d’ingressos familiars baix, un alt nivell de depressió i d’ideació suïcida i pocs factors de protecció, uns resultats que s’han de tenir en compte en els programes de prevenció del suïcidi

Références bibliographiques

  • Alba Agredano, M. de, Castellanos Valencia, A., & Sánchez Loyo, L. M. (2015). Riesgo suicida y síntomas depresivos en padres de hijos con enfermedad neuromuscular. Acta de Investigación Psicológica, 5(1), 1872-1880. www.sciencedirect. com/science/article/pii/S2007471915300077
  • Asociación Médica Mundial (WMA) (2013, octubre). Declaración de Helsinki de la AMM – principios éticos para las investigaciones médicas en seres humanos. www.wma.net/ es/policies-post/declaracion-de-helsinki-de-la-amm-principios-eticos-para-las-investigaciones-medicas-en-seres-humanos/
  • Avendaño Prieto, B. L., & Betancort Montesinos, M. (2021). Diseño y análisis psicométrico de un instrumento para evaluar celos. Acta Colombiana de Psicología, 24(1), 19-31. https://doi.org/10.14718/ACP.2021.24.1.3
  • Avendaño-Prieto, B. L., Betancort-Montesinos, M., Bernal Aguirre, A., González-Martínez, L. A., Gómez-Sánchez, S. M., & Villalobos-Sánchez, C. F. (2019). Celos, desesperanza e ideación suicida en población con orientación sexual diversa. Universitas Psychologica, 18(4), 1-12. https://doi. org/10.11144/Javeriana.upsy18-4.cdis
  • Avendaño-Prieto, B. L., Pérez-Prada, M., Vianchá-Pinzón, M., Martínez-Baquero, L., & Toro, R. (2018). Propiedades psicométricas del inventario de ideación suicida positiva y negativa PANSI. Evaluar, 18(1). https://revistas.unc.edu.ar/ index.php/revaluar
  • Blanco Aragoneses, C., & Ibáñez del Prado, C. (2018). El suicidio de los feminicidas, una revisión. Revista de Victimología, 8, 81-102.https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6741961
  • Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) (2021). Encuesta sobre la salud mental de los/as españoles/as durante la pandemia de la COVID-19. Avance de resultados. Tabulación por variables sociodemográficas. Estudio n.º 3312, febrero 2021. http://datos.cis.es/pdf/Es3312sdMT_A.pdf
  • Cifuentes, S. L. (2013). Comportamiento del suicidio. Instituto Nacional de Medicina Legal y Ciencias Forenses. https:// www.medicinalegal.gov.co/documents/20143/49517/Suicidio.pdf Georgieva, S., Carbonell, A., Martínez-Gregorio, S., Alberola, S., & Oliver, A. (2021). Predictores de la calidad de vida en personas mayores europeas: un modelo multigrupo basado en SHARE. Anuario de Psicología, 51(3), 185-194. https://revistes.ub.edu/index.php/Anuario-psicologia/article/view/33180
  • Gómez Tabares, A. S., Núñez, C., Agudelo Osorio, M. P., & Grissales Aguirre, A. M. (2018). Riesgo e ideación suicida y su relación con la impulsividad y la depresión en adolescentes escolares. Revista Iberoamericana de Diagnóstico y Evaluación Psicológica, 54(1), 147-163. https://dialnet.unirioja.es/ servlet/articulo?codigo=7235283
  • Gómez Tabares, A. S., Núñez, C., Agudelo Osorio, M. P., & Caballo, V. E. (2020). Riesgo suicida y su relación con la inteligencia emocional y la autoestima en estudiantes universitarios. Terapia Psicológica, 38(3), 403-426. https://doi. org/10.4067/S0718-48082020000300403
  • Huerta Ramírez, R. (2015). Conducta suicida en población general adulta española: un estudio epidemiológico. Disertación doctoral no publicada. Universidad Autónoma de Madrid – Facultad de Medicina – Departamento de Psiquiatría.
  • Instituto Nacional de Estadística (INE, 2021). Notas de Prensa. Defunciones según la Causa de Muerte Año 2020. https://www.ine.es/prensa/edcm_2020.pdf
  • Mamani, O., Brousett, M., Ccori, D., & Villasante, K. (2018). La inteligencia emocional como factor protector en adolescentes con ideación suicida. Duazary, 15(1), 39-50. https:// doi.org/10.21676/2389783X.2142
  • Ministerio de Salud y Protección Social (MSPS) (2018). Boletín de salud mental. Conducta suicida. Subdirección de Enfermedades No Transmisibles. www.minsalud.gov.co/ sites/rid/Lists/BibliotecaDigital/RIDE/VS/PP/ENT/boletin-conducta-suicida.pdf
  • Monclús, E. (2005). Celos, celos patológicos y delirio celotípico. Revista de Psiquiatría de la Facultad de Medicina de Barcelona, 32(1), 14-22. https://dialnet.unirioja.es/servlet/ articulo?codigo=1165902
  • O’Connor, R. C., & Nock, M. K. (2014). The psychology of suicidal behaviour. Lancet Psychiatry, 1(1), 73-85. https:// doi:10.1016/S2215-0366(14)70222-6
  • Organización Mundial de la Salud (OMS) (2021, 17 junio). Una de cada 100 muertes es por suicidio. WHO News. www. who.int/es/news/item/17-06-2021-one-in-100-deaths-isby-suicide
  • Osman, A., Gutiérrez, P., Jiandani, J., Kopper, B., Barrios, F., Linden, S. C., & Truelove, R. S. (2003). A preliminary validation of the Positive and Negative Suicide Ideation (PANSI) inventory with normal adolescent samples. Journal of Clinical Psychology, 59(4), 493-504. https://doi. org/10.1002/jclp.10154
  • Resolución 8430 de 1993, del Ministerio de Salud. Por la cual se establecen las normas científicas, técnicas y administrativas para la investigación en salud. Obtenido el 20 de abril de 2022. www.minsalud.gov.co/sites/rid/Lists/BibliotecaDigital/RIDE/DE/DIJ/RESOLUCION-8430-DE-1993.pdf
  • Rivera, B. M., Corrales, A. E., Cáceres, Ó., Pina, J. A. (2007). Validación de la Escala de Depresión de Zung en Personas con VIH. Terapia Psicológica, 25(2), 135-140. https://dx. doi.org/10.4067/S0718-48082007000200004
  • Rodas-Vera, N. M., Toro, R., & Flores-Kanter, P. E. (2021) Inventario de Ideación Suicida Positiva y Negativa (PANSI): Propiedades psicométricas en universitarios peruanos. Revista Iberoamericana de Diagnóstico y Evaluación Psicológica, 60(3), 27-39. https://doi.org/10.21865/RIDEP60.3.03
  • Rubio, G., Montero, I., Jauregui, J., Villanueva, R., Marín, J. J., & Santodomingo, J. (1998). Validación de la escala de riesgo suicidad de Plutchik en población española. Archivos de Neurobiología, 61(2), 143-153. https://dialnet.unirioja.es/ metricas/documentos/ARTREV/4539706
  • Siabato, E. F., Forero Mendoza, I. X., & Salamanca Camargo, Y. (2017). Asociación entre depresión e ideación suicida en un grupo de adolescentes colombianos. Pensamiento Psicológico, 15(1), 51-61. www.redalyc.org/articulo. oa?id=80149351004
  • Toro-Tobar, R. A., Grajales-Giraldo, F. L., Sarmiento-López, J. C. (2016). Riesgo suicida según la tríada cognitiva negativa. ideación. desesperanza y depresión. Aquichan, 16(4), 473- 486. https://doi: 10.5294/aqui.2016.16.4.6
  • Vélez-Álvarez, C., Barrera-Valencia, C., Benito-Devia, A. V., Figueroa, M., & Franco, S. M. (2016). Estudio de síntomas depresivos mediante la Escala de auto aplicación de Zung en varones privados de la libertad de una ciudad de Colombia. Revista Española de Sanidad Penitenciaria, 18, 43-48. https://scielo.isciii.es/pdf/sanipe/v18n2/es_02_original1.pdf
  • Zadravec, N., Podlogar, T., Kerr, D., & Leo, D. (2017). Community social support as a protective factor against suicide: A gender specific ecological study of 75 regions of 23 European countries. Health & Place, 48, 40-46. https://doi. org/10.1016/j.healthplace.2017.09.004
  • Zung, W. W. K. (1965). A self-rating depression scale. Archives of General Psychiatry, 12, 63-70. https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_nlinks&ref=5596343&pid =S1575-0620201600020000200007&lng=es